Bona
nit, reis i reines... Avui encetem una secció on posarem
fil a l’agulla a les vostres vicissituts en el terreny de les relacions
íntimes. Qui us acompanya és una servidora, la Dra. Xènia Xuriguera (també coneguda com a Dra XX) que us convida a llençar-vos de cap a la
piscina del plaer, amb gorro de bany, aletes, triquini o a pèl, com més us agradi.
Però deixem-nos de metàfores i anem al consultori, amb una carta de la nostra amiga Elisenda... que diu així...
“Benvolguda
Dra XX, estic exasperada i necessito el seu consell. Sóc de les
que pensen que és molt difícil trobar un home que ho faci tot bé: que
si aquest petoneja bé però és massa “oso amoroso”, que si aquest altre folla que t’hi cagues però fora del llit és fred i soso com una mala
cosa, que si amb aquest hi tinc una connexió molt profunda però en els
moments crucials no se li aixeca…
Per
altra banda, des de sempre he pensat que, per una dona, fer un trio amb
dos homes és la millor opció, així tens les dues vessants en què se
solen dividir els homes: un que sigui molt sexual i l’altre que tingui
sensibilitat i saber fer.
Per
circumstàncies de la vida, ja he tingut certa experiència en aquest
camp, però sempre acabo amb la conclusió que els trios son un merder:
que si jo vull que me la xupis ara, que si jo vull clavar-te-la dreta, que si jo
també, que si a mi no m’has fet això que li has fet a l’altre… i sempre
hi ha algú que acaba amb cara de pomes agres. I clar, una només té dues
mans i els forats que té, sap? No em puc desdoblar. I m’acabo sentint
com l’encarregada de distribuir les feines, com si fos sa mare i ells
els meus dos fills mal criats. I aquest pensament em talla bastant el
rollo, la veritat.
Tot
i així continuo amb el pensament que és molta coincidència trobar-ho
tot en una persona. Fins i tot m’atreviria a dir que és una exigencia
massa gran que ningú hauria de carregar. I és per això que vaig tornar a
donar voltes a la solució del trio. Què faig malament? Se’m va acudir,
que les vegades que ho havia intentat, no coneixia prèviament als
participants i tot acabava essent una mena d’experiment a correcuita… a
l’estil “¡Haz un trío cómo puedas!”
Aleshores
vaig pensar: seria millor fer abans una mena de càsting i després mirar
de combinar les parelles que podrien funcionar juntes?
Sento que estic en un encreuament de camins, Dra XX, i que vostè és la única que em pot ajudar. Què em recomana fer?
Firmat:
Elisenda”
Resposta:
Estimada
Elisenda, crec que en la teva reflexió has posat la clau al pany del
parany: l’organització és la clau! I el més important és que comencis
posant clares les idees del que vols trovar en el teu "menaix a truá”.
Recullo
amb especial entusiasme la idea que exposes de ficar-te al llit primer
amb els posibles candidats, per separat. És una manera de simplificar
les coses: així ja saps el pa que s’hi dóna.
Prent-ho
com si fóssis una empresària i haguéssis de contractar personal. Oi que
abans has de fer una entrevista als candidats i després escollir els
que creguis millor per a cada feina? Has d’anar amb la intenció de
crear un equip. A més, si ho mires des del punt de vista d’ells, si
també et conèixen a tu prèviament i els exposes la teva petició, és
posible que estiguin més disposats a col·laborar.
Veig
que una de les teves preocupacions és que s’estableixi una rivalitat
entre ells que et faci estar angoixada, minvant la teva disposició a
relaxar-te i disfrutar de la expreriència. Sí, amiga, aquestes coses
passen… Per això és important que, si s’ha d’establir una rivalitat, es
faci abans de consumar l'acte d'amor a tres bandes.
Et
proposo que apleguis els possibles candidats i els duguis a un bosc amb
un obrellaunes, una llanterna i una cantimplora. Els deixes allí una
setmana, i quan tornis, tries dos dels supervivents... si és que n’ha
quedat algun.
També
és útil, i menys dramàtic, portar-los a un paintball. Així, deixen anar
la mala llet fotent-se trets, però no es fan mal, perquè són de
mentirijilla, i de passada feu unes rises veient a quants d’ells els han
encertat els ous o el cul amb una bala de pintura. Una altra ventatge
del paintball és que pots veure com els candidats es desenvolupen amb
una arma a la mà.Un altre truc per saber les seves habilitats amb
objectes contundents és fer-los fer un concurs de tallar troncs, com al País Basc... i si
lo de trencar troncs pot ser a cops de membre viril, millor.
Per altra banda també m'expliques que has tingut alguna experiència
prèvia on el caos es va apoderar de la situació. És cert que de vegades
pot haver-hi l’oportunitat de fer una trobada amorosa entre tres, sense que estigui planificat i
sense conèixer prèviament als participants i que pots pensar “perquè no
aprofitar-ho?”. Que és justament el que em va passar a mi la setmana
passada. Vaig anar a una coneguda sala de festes de Calafell i em
vaig trobar a un parell de romanesos fornits i virils que em van
convidar a pujar a la seva furgoneta. Va ser una experiència intensa...
que encara avui continua, doncs aquestes línies les estic escrivint dins
la furgona, amb el portàtil d’un d’ells, aprofitant que han marxat a
comprar tabac i cinta americana i m’he pogut deslligar les mans. La
situació s’ha posat una mica tensa després que un volgués encular a
l’altre sense avisar, cosa que ha fet que acabéssim tots tres a hòsties,
jo al mig. Aquestes coses passen... I és probable que a una novatilla
la impressionin. Però jo sóc una dona que ja n’ha vist de tots colors.
Per aquests casos tinc implantat un xip a la cella dreta. Quan l'aixeco 33 vegades seguides, avisa automàticament a una banda de
koreans molt econòmica, que fan una feina meravellosa en pocs minuts. Tenen gent a tot el món connectats les 24 per busca i són capaços de
trobar el xip via satèl·lit, apallissar a qui faci falta i marxar com
una ombra enmig de la nit. A més, tenen la ventatge que pots pagar-los
per paypal. És molt còmode. Però a mi, com que ja ens coneixem i sé què
els hi agrada, de vegades ens ho arreglem a la nostra manera... saps?
Amb tot això vull dir-te que mai
s’ha de perdre de vista l’objectiu principal que és disfrutar de
l’experiència. En el teu cas veig, en l’inici, com una
frustració davant de voler trovar certes qualitats que encara no has
trobat en un sol home. Certament, és difícil coincidir en tot, però si a
tu fer un "menaix a truá" t’ajuda a triar i remenar millor… doncs remena, nena,
remena!
Una abraçada, de la teva… Dra. XX.




























