Eiii !! Que anem a la presentació del segon llibre d'en Jair Domínguez, "Hawaii Meteor"!!

Hola a totes i tots! Aquest divendres passat  24 de febrer, la nostra corresponsal mensturada, la Laura (a l'esquerra de la foto), es va deixar caure per l'Estació de França a la presentació del nou llibre d'en Jair Domínguez (el gafaspastas amb look gòtic, a la dreta de la foto). Pels qui no el coneixeu, és guionista del programa de ràdio La Segona Hora de RAC1, on fa la secció del Síndic de Greuges i les Instruzione i, segons fonts contrastades, és fill de Figueres. I el seu primer llibre de contes "Jesucrist era marica" se'l va autoeditar ell mateix, amb dos collons. És un altre guionista sortit de Buenafuente, Polònia, Crackòvia i Minoria absoluta que deixa de ser un "hombre en la sombra" per ennuegar-nos de riure cada dia amb les seves frases lapidàries a La Pregunta del Dia, de la Segona Hora i demés seccions que ja hem esmentat. El dia que la Laura va anar de visita a la ràdio, no va tenir el gust de trobar-lo, cosa que ens feia sospitar que la seva existència era merament un mite. Per això, havíem de corroborar-ho! O nooooo??

Pel que fa a la presentació, en sí, va ser... una olla de grills amenitzada per la manifestació de la Llei de Murphy. Si alguna cosa podia sortir malament, hi sortiria! Havia de començar a les set i es va retrassar gairebé una hora. L'empaçament de la presentació estava amagada en un racó del bar que hi ha tot just entrant a l'Estació de França. Allà al final,  a l'escaire de la dreta, van improvitzar un mini plató amb un sofà i dues butaques, una tauleta i unes quantes cadires plegables pel "públic". Com és fàcil endevinar, la gran majoria de la gent (m'incloc) érem drets darrera els cadires plegables. L'event era presentat pel Quim Morales, amb un micro que gairebé no se sentia, i gravat per una càmera que projectava una imatge a la paret, mig borrosa. Això, afegit al caos de veus dels comensals mentre prenien algo, amplificades pels alts sostres del bonito lugar, van provocar que més d'un intentés furtar el sonotone d'una persona gran per poder sentir quelcom.

Pel que vaig poder copsar, primer van presentar l'editorial Triallibres els amos del tros i després de què en Quim presentés el llibre del Jair, ell mateix en va parlar una mica. Es veu que és una novel·la de ficció que tracta d'uns terroristes que planegen assassinar el rei d'Espanya. Hi surt molt de sang i fetge i tal. Suposo que això, farà vendre. Almenys, a mi, ja me l'ha venut. I us puc assegurar que, les pàgines que porto llegides, em deixen un regust a Tarantino-movie indiscutible.

Al final va parlar el paio que ha fet la portada i, posteriorment, li va tornar el torn a "l'altre". Si, si, hi havia la presentació d'un altre llibre, Furioso Reloj, de Pau Palacios. Com que no és un tipus famós, conscient del seu anonimat, es va currar una presentació que t'hi cagues. Paral·lelament al llibre s'ha fet una web interactiva amb els mapes de llocs que surten a la novel·la, un tràiler i una pàgina de feisbuc perquè la gent que el llegeixi hi digui la seva... Sortejant els petits problemes tècnics i de comunicació amb el tècnic, es va assegurar que ho veiéssim tot, fil per randa. Admirable de debò! Li seguirem la pista, no sigui cas que algún dia ens necessiti per un cameo en un dels seus vídeos artístics.

Després de tot plegat, en Quim Morales va anunciar que els autors signarien els seus llibres... però es va descuidar de dir-nos ON. El caos va regnar de nou i es van fer un parell de proto-files al costat de cada autor. Jo vaig intentar buscar la cua de lectors d'en Jair... "Qui és l'últim?"- "Sembla que jo"- Un noi la mar de simpàtic amb serrellet d'emo que, quan li va tocar, em va demanar si li podia fer una foto amb el Jair, amb el mòvil tàctil. Naturalment, ho vaig fer, preguntant-li si després em podia fer una foto a mi, amb la meva brontomàquina del pleistocè. Va accedir, mentre jo intentava presentar-me a l'autor del llibre:
"Hola, em dic Laura...!"
I ell "Hola, com et dius?"
"Laura! T'ho acabo de dir!" - cridava perquè hi havia tant soroll que amb prou feines em devia sentir.
"Perdona, sóc la persona amb menys memòria del món!"- es va disculpar.

Mentre em dedicava el llibre, el noi estava mirant el seu telèfon, però era per allà la vora. Vaig esperar. Va haver-hi un moment de silenci en què ens vam quedar mirant, el Jair i jo. Per donar-li conversa vaig dir-li que havia anat al programa de la ràdio i que no l'havia vist, que em pensava que era una psicofonia. Molt educat, es va disculpar per no ser-hi, perquè estava malalt. Vaig apartar-me d'ell un nanosegon per explicar-li un detall de la càmera al meu improvitzat ajudant. En aquest temps, a l'esquerra, dues adolescents es van abraonar cap al Jair mentre una li preguntava "Jair, em firmaries aquí?" obrint-se l'escot i ensenyant la meitat d'un dels seus pits de mandarina. I del meu darrere van sortir dos nois que ja li donaven el llibre perquè el signés. Vaig haver de posar una mica d'ordre "Perdoneu, és que em volia fer una foto, encara no havia acabat jo." El Jair, atentament, es va posar al meu costat i el noi va fer la foto que veieu a l'inici d'aquest post, en un temps rècord. Vaig donar-los les gràcies i vaig fugir d'allí!

La vetllada estava amenitzada per la música del DJ Phil Musical, alter ego del sr. Òscar Dalmau. El local era ple de mudernus i modernes, nois alts gafaspastes i amb barba ben retallada, parelletes adorables, molt de jovent i més gent que no em pensava que traspassava la cinquantena. Un guateque barceloní amb tota regla, amb la presència de personatges com en Toni Soler i família (presumpta dona i dos fills), en Xavier Pérez Esquerdo, la Candela Figueras i en Quim Morales i família (presumpta dona i tres querubíns rossos i esmprimatxats). Amb la compra del llibre et regalaven una consumició, però després de la presentació (molt audaços, ells). M'hagués quedat més estona, però el tren no espera a ningú.

La dedicatòria que em va escriure el Jair? "LAURA, ARA JO NO M'OBLIDO DEL TEU NOM. PETONS. JAIR".  No m'imagino l'atabalamenta que devia dur a sobre aquell home! Esperem que en properes presentacions de llibres s'ho sàpiguen manegar millor per no caure alte cop a mans de l'entropia. I és que alguna cosa em deia que ja van fer tot el que van poder, malgrat tot. Grandíssims professionals tots!

Paraula de Menstruació!