dimarts, 2 d’octubre del 2012

Catalans: de les pedres en fem pans!



Hola de nou! Després d’una mica de parón a l’agost tornem... a l’octubre amb la notícia que han tornat a pujar el nombre de joves aturats. Si, si... és un problema greu i que ens preocupa d’allò més! Ara s’ha de demanar dia i hora abans d’anar a puntar-te a l’atur. Ja no val això de llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora i anar a agafar número com si estiguéssis  demanant tanda a la peixateria. Nooooooooo! Ara has de trucar. I total, perquè quan estiguis allí i et preguntin amb quines dades vols actualitzar el currículum, sigui amb un curs avançat d’anglès o amb un de macramé, et mirin amb la mateixa cara de pena de sempre, com dient “No et servirà de res, pobre desgraciat!”.


 I la teva gran pregunta continua sent: però hi ha algú que l’hagin trucat del SOC per oferir-li una feina? Jo encara no en conec cap d’aquestes persones. Crec que són producte de l’imaginari col·lectiu, hologrames... però que no existeixen de veritat. O això, o els van liquidar a tots després de trobar la seva primera feina, perquè no deixéssin testimoni. Sigui com sigui, és un misteri que ni el mateix professor Derbó ens ha sabut aclarir.

Però ara això de buscar-se les garrofes al mateix lloc on es viu, està passat de moda. Tots els emprenedors han mort... o estàn fugint de la justícia perseguits pels seus deutes, o aguanten com autònoms mentre s’inflen de TranquilmazínMegaPlus a les nits per poder dormir... O ho han deixat tot per anar a empendre a l’estranger. L’estranger! Quin gran lloc! Sembla un lloc prou gran com perquè hi pugui cabre tothom. Aquí estem massa apretats... i ni a cops de colze et pots fer un lloc! El nostre mercat laboral és com un macroconcert a los Monegros a ple sol: només sobreviuen els que poden arreplegar aigua i sombra. Els demés moren o es guanyen uns eurus fent de camells.


 Però no us deixeu endur per l’eufòria, com diria el Guardiola, aquell ésser celestial que ens va deixar per anar a un món millor: Nova York. Petit parèntesi: us imagineu la Carrie Bradshaw intentant lligar-se en Guardiola a la cua de l’atur de Manhattan? Eh que no? Jo tampoc. Jo me’ls imagino lligant a la cua del Starbucks, prenent un capuccino junts mentre aprofiten la zona wifi per treballar (ni mirar facebooks, ni youtubes, ni hòsties...) amb els respectius portàtils i acabant la cita inesperada intercanviant tarjetes de visita. És o no?

 Ejem... Recapitulem: a l’estranger, encara que no ho sembli,  no tota la muntanya és d’orenga! Qui va a fora a buscar curru? Algú amb una mà al davant i una al darrera? Almenys són gent que han pogut estalviar per sobreviure uns mesos buscant feina (o fent turisme i rascant-se la figa) o que ja tenen feina allí abans de marxar... i això parlant dels més desgraciadets de tots! O no? No... també hi ha els motxileros, que són lliures com el vent i disfruten vivint l’aventura de cada dia, que no estan enclaustrats en una rutina... que tant els fa rebre allotjament a canvi d’una bufanda teixida a mà com estar-se uns mesos treballant en una fàbrica de la Xina fent bambes Nike, integrant-se amb els natius. Quins valents, tu! Barret a terra...

 

I després estàn les aupairs. Aquestes universitàries que van a les cases dels guiris a apendre anglès -majoritàriament- a canvi de cuidar els críos, netejar la casa... cobrant algo “simbòlic”. ¿Però que ha de ser simbòlic per una gent que condueixen per l’esquerra, com els anglesos, i ho mesuren tot en peus, milles i yardes...? Gent que sopen a les 6 de la tarda i que no veuen mai la llum del sol, com els Cullen... La immersió lingüística ha de ser brutal! Això sí, t’ha d’enriquir molt com a persona, sobretot si aprèns bé l’idioma i acabes quedan-t’hi, mesura de prevenció on les hi hagi, en cas que Espanya continui sent de dretes, algo altament probable. Això sí: després de refer la teva vida a l’estranger i tornar-la a desfer... O sigui: en cas que t’acabis casant, tenint críos, una feina, una casa... per després divorciar-te, perdre la feina, barallar-te per la custòdia de la canalla... Aleshores què? Cap problema! Si conserves la doble nacionalitat, en comptes d’estar apuntada a l’atur d’un país, podràs apuntar-te a dos! Paraula de Menstruació!

dimarts, 31 de juliol del 2012

El Consultori de la Dra.XX. Avui... Què vol dir l'altre quan em diu...?





Bona nit, estimades seguidores i seguidors del MEU consultori.
De l'allau de cartes que em feu arribar d'arreu, hi ha un tema que sembla que us preocupa amb insistència, un tema que fonamentalment té a veure amb la comunicació. He rebut centenars de cartes amb la mateixa pregunta "Dra. Xènia Xuriguera, què em vol dir la meva parella amb aquestes paraules?" És per aquesta raó que he fet un petit recull de les frases que més us fan ballar el cap i la seva traducció. Estigueu atentes i atents al TOP 10 de les frases més suades de la història de les relacions, que només ho penso repetir una vegada! I espero que, després d'aquesta classe magistral de traducció i interpretació, tingueu la claredat mental necessària per saber com prendre represàlies en cada cas.  

Prosseguim:

10- No ets tu, sóc jo: Si vols, em carrego amb tota la culpa. Tens dret a enfadar-te, però ja he decidit que no vull estar amb tu i no penso canviar de decisió ni escudrinyar els pros i els contres de la meva decisió.

9- Lo nostre no pot ser: Igual que l’anterior, però passant de la culpa.

8- Potser d’aquí a un temps ens tornem a trobar i les coses seràn diferents: Ara mateix no enganxem ni en cola, però si evoluciones cap a una banda que m’interessa, a lo millor et repesco quan ja no tingui res més a perdre. No cal tancar-se portes.

7- No voldria impedir-te provar altres experiències que poden ser enriquidores per a tu, com a persona: Au, vés a follar amb altres i aprèn alguna cosa, que la muñeca chochona és menys sosa al llit que tu!

6- Tu estàs a punt de volar i no voldria tallar-te les ales: Au, et deixo anar a follar amb altres abans de què em posis les banyes, que ja veig a venir que ets una marraneta i que no en tens mai prou!

5- Tenim visions diferents de la vida: No ens assemblem de res, però ha estat bé follar-te, ara ja pots desaparèixer.

4- Vivim en móns totalment diferents: Amb tu, no penso ni fotre un polvo, que segur que et van les coses rares!

3- Tenim biorritmes diferens: Tu vols follar pels matins i jo a la nit. Així no hi ha qui es posi catxondo, cony!

2- Estic prenent la decisió més sensata (deixar-te) pel teu bé: Et deixo pel meu bé, però ho disfrasso de falsa modèstia. Potser me n’aniré a ajudar als nens necessitats de l’Àfrica, però tu i els teus dubtes es queden aquí perquè te'ls mengis amb patates. I dóna gràcies, que a l'Àfrica no en tenen ni per això. Si és que sóc una puta ONG ambulant...

I acabem amb el número 1, la frase internacionalment coneguda que més ho està petant...!

1- Never mind, I will find someone like you / No importa, trobaré algú com tu. (Adele): Sóc tan refotudament bona persona que et perdono per haver-me donat la patada quan més penjada de tu estava. I t’aviso: penso acabar amb algú que et passarà la mà per la cara. He dit ja que t’estimo i et perdono, rei meu?

dilluns, 16 de juliol del 2012

Tinc ganes de #fotofovideof... i unes galetes!

Des de la Menstruació ens preguntàvem "Què podriem fer aquest estiu?" "On podriem anar de vacances?" I com que no tenim eurus com per anar-los gastant tontament, anar a Canàries, com proposa La Segona Hora de RAC1 en el seu concurs "Tinc ganes de #fotofovideof", ja ens sembla bé. O no?

La cosa està renyida, perquè es veu que al concurs la gent s'ho ha currat molt (no ho diem nosaltres, al facebook del susoditcho pugrama hi ha un àlbum ple de fotof que ho confirma) però naltrus no podiem ser menys, haviem de dir la nostra, que el no ja el tenim! Paraula de Menstruació... i unes galetes!


dimarts, 10 de juliol del 2012

FESTES MAJORS. EL FACEBOOK DEL POBLATXU


Noies, arriben les nits d’estiu! Festes Majors dels pobles i demés xarxes socials prehistòriques que “els de poble” fem servir per relacionar-nos (ho podem entendre tant per “coneixe’s” com “enrollar-se”). Tots els de poble-de-tota-la-vida anem anotant a la nostra agenda les dates de les festes més properes i alhora més sonades. És el moment en que les solteres treuen les seves armes de seducció massiva i les aparellades es plantegen si cal seguir amb la relació concretament durant els mesos de calor. 


 

L’estiu té un no se què i un què se jo que ens fa altament follables a tots. Un de cada deu experst afirma que lligar resulta més fàcil a l’estiu... O era el mateix percentatge al revès? Bé, tant se val... Les dades empíricament demostrables que hem recollit durant anys ens revelen les claus de l’èxit del sex appeal estiuenc: de nit, suats, agafant un got de plàstic ple de la birra que acaba d’orinar algun burro i els peus bruts d’haver estat en un concert amb sandalies, que acabes amb els peus que sembles de la “Tribu de los Pies Negros”... És quan tots estem més atractius! O no? No em mireu amb aquesta cara de desaprovació, nens! Si és queeee...tenim el llistó massa alt per culpa de l’anunci d’estrella (es poden dir marques en aquest blog?¿?)! Jo, ara, si no vaig a una cala secreta amb els meus amics models i ens banyem en boles no sóc persona, tu! I si no passo l’estiu en un poblet de la costa amb pescadors de palangre i dones grans que van amb davantal pel carrer em sembla que no sóc catalana! Com és que  el  meu poblet de costa (o sigui... Comarruga) és gris-asfalt i marró-totxo i el seu tot blanquet i assoleiat? PER QUÈ??? En aquests poblets a l’estil formenterenc, a la nit encens una foguera, convides quatre amics (imprescindible que un toqui la guitarra espanyola) i ja està... Ja estàs en una festa improvitzada, millor que un botellón al torrent, més barato que passar la nit a unes carpes i més saludable que anar a una rave enmig del bosc per acabar fins al cul de tot! Això és una fieshhhhhhhhhta, o no? Com que no? No us passa a vosaltres?? Ja em pensava que no... Pobres desgraciats! 


"Esto es lo que crees que está pasando..."


"Esto es lo que ESTÁ pasando."

En fi, el què deiem, que anem perdent el fil! Com cada estiu tots farem un walking dead borreguil cap a la festa que toqui, intentarem creuar mirades amb el personal, maleïrem el modelet que hagim triat perquè hem vist passar una noia un pèl més chic-però-hippy-però moderna-però de tot més que nosaltres i ens apuntarem a la Blackberry les dades d’aquesta desafortunada descarada que s’ha atrevit a passar-nos la mà per la cara, enviarem un watsapp als nostres albanokosovars-post-guerrillers, i aquella mateixa nit el seu cotxe patirà un desgraciat accident on es trecarà les dues cames per dos llocs diferents, de manera que no pugui lluïr mai més minifaldilla i talons. Total, lo típic de cada any, per festes... Paraula de Menstruació!

dijous, 28 de juny del 2012

A l'estiu, tota cuca toca el voraviu...

Ha ha arribat l'estiu... i m'he pintat les ungles d'un color radioactiu! Tal com és la moda aquesta temporada, però fent servir un pot de pintaungles de la temporada passada. El color kiwi no sembla, d'entrada, quedar-me tant cool com el color blau turquesa que lluieixen les models photoshopejades de les revistes...



Sempre passa igual... Per voler aprofitar coses de la temporada anterior i no "malgastar" uns eurus en l'acessori kitch de temporada, sempre acaba passant... T'acabes sentint com la versió barata d'allò que està de moda. I al no seguir al peu de la lletra la tendència, al declarar-te insurrecte, et fa sentir més out que els modelets de les cantants d'Eurovisió.

Aquest estiu és terreny "comanche" dels colors freds, ungles de blaus pastels i que fan mal als ulls... i des de la primavera que ens estàn matxacant amb un germà tunejat del blau marí de tota la vida (típic color de roba de iaiu) barrejat amb un toc de blau elèctric saturat que el fa un pèl més àcid. És la combinació de colors perfecta per fer-te sentir com un àlien si al juny no has aconseguit una mínima cadència torradeta a la pell.

Almenys tinc el consol que el color kiwi fa joc amb alguna cosa... amb el color blau de les venes que se'm veuen a través de la pell translúcida de les cames. El meu to natural de pell és "blanco nuclear". Per un dels capricis del metabolisme mutant femení, a partir d'un any en concret vaig deixar de posar-me morena, segurament, com a condemna per admetre, públicament, que odio aquest encegador sol d'estiu que tothom tan espera. Des d'aleshores que, a l'estiu, només desitjo viure de nit, com un vampir, cosa que no contribueix a canviar gaire el meu rostre pàl·lid. I ara hi caic...quan em miren pel carrer, no és perquè estigui bona, sinó perquè sóc capaç de reflectir tota la llum solar, com si estigués coberta d'escates de sardina, com els Cullen! És per això que he acabat pensant: ves a la platja d'un cony de vegada, ni que sigui una estona! Et poses crema solar del 30, que no és ni molt ni molt poc, i a veure si agafes una mica de color... que et queixes que estàs blanca, però tampoc fas res per solucionar-ho!



I dit i fet. M'he llevat, he esmorzat, he preparat la bossa de la platja i he agafat l'autobús per anar-hi. Un cop allà no he aguantat ni dos minuts prenent el sol. Com s'ho fan aquestes noies que van a la platja i no suen, ni es despentinen, tenen un moreno perfecte i sembla que han nascut per lluïr biquini? ( de temporada, és clar, no reciclat de dos anys anteriors, com el meu). Jo, tot i portar aigua i parasol, seria capaç de deshidratar-me a 20º a l'ombra! Fillesdeputatotes!!

Amb sensació de derrota i de tenir el biquini ficat completament dins de la ratlla del cul, com si fos un tanga-faixa, m'aixeco, me'l poso bé tan dissimuladament com puc i em dirigeixo a l'aigua amb tota la dignitat que m'és possible... tot i que m'estic cremant les plantes dels peus des de que m'he aixecat de la tovallola!

Quan arribo a la zona on la sorra ja està humida no puc reprimir un "Ahhhhhhhhhhhhhh...!!" en veu baixa, mentre dóno gràcies a Monstrusenyor per haver donat fi al meu caminar de velociraptor agònic. I ara és el moment de la veritat: el de comprovar amb el peu la diferència de temperatura entre l'aire calent i enganxós i l'element líquid i salat, barrejat amb refrigerant corporal humà, crema solar i altres elements difícils d'identificar... "Diossssssssss!!! Que freda està l'aigua collonssssssssssss!!" Renuncio al meu projecte d'entrada triomfant al regne de les ones a l'estil Kim Kardashian i m'acoto per fer-me un "baño checo", més en la línia d'una iaia artròsica. Que, per cert... Com s'ho fan aquestes senyores grans, rabassudes com un una pilota de platja, perquè se'ls hi aguantin aquells tirants, tan prims i rectes, a dos centrímetres de l'extrem d'una caigura lliure "hombros" avall?? No és que vulgui saber res de la visió resultant d'un accident a causa del desmai per esgotament d'un d'aquests tirants... però no puc estar-me de pensar-ho... potser quan sigui iaia ho sabré, si no em passo al nudisme!




Bé... per on anava? Ah, sí... estic a la vora de la mar, com la donzella que brodava el mocador, però ni rastre de la seda blanca i vermella, tú! Salto com una daina intentant esquivar els esquitxos de les onades, mentre penso que ha estat mala idea entrar a l'aigua en top less perquè no se'm marquin els tirants mentre em banyo. Cada any igual! Em poso morena just el dia que decideixo no fer top less i acabo amb la marca dels tirants tatuada en blanc nuclear sobre vermell gamba. I aquesta marca dura tot l'estiu! Tant se val les vegades que prenguis el sol després!

En fi... ja sóc a una fondària prudent però suficient per poder nedar una mica i descansar de tant complexe estiuenc i tanta merda! Només alguna ràfega de corrent més calenta del normal em fa recordar que, probablement, estic envoltada de pipí. Finalment aconsegueixo no pensar en res i, simplement, flotar. Em cabusso, bussejo una mica... Em sento com un peix a l'aigua. Mira que costa venir fins aquí... pero quan hi sóc em dic "Ho has de fer més sovint. L'aigua és el teu element". I en aquell moment, si em sortís una cua de peix, fugiria mar endins i no em sabria greu semblar una sardina, no com quan camino pels carrers, sentint-me com un llangardaix, amagant-me sota les ombres projectades pels edificis.


Ha arribat l'estiu... i em dic a mi mateixa que, aquest any, el passaré amb la dignitat intacta, encara que no em senti gaire trendy... Però aleshores, creua el meu pensament un llamp fugaç que amenaça amb esborrar el meu moment zen: arriben les Festes Majors!!! Agafo una bocanada d'aire, la retinc, i l'expulso de cop, intentant no repetir el procés massa vegades, per no hiperventilar-me. Quan aconsegueixo calmar-me intento començar a fer anar l'engranatge del pensament lògic i racional per escapar del pànic. L'estiu just acaba de començar... però la comèdia no s'acaba aquí! Paraula de menstruació!

dimarts, 19 de juny del 2012

El Consultori de la Dra.XX. Avui... Cybertorrats!!



Bona nit de nou... Benvinudes i benvinguts al meu consultori. En aquesta edició rebem amb els braços oberts la carta de la nostra estimada amiga Maria L. Us heu apuntat mai a una d'aquestes pàgines d'internet que serveixen, presumptament, per trobar parella i/o rollo i/o amistat i/o "lo que surja"? Doncs pareu atenció al relat que m'ha enviat la Maria L. per compartir els seus dubtes i divagacions amb nosaltres:



"Estimada Dra. XX,

Em dic Maria L. Em fa una mica de vergonya dir-li el que li vaig a dir... però ja fa gairebé dos anys que, a part de jo mateixa, no em toca ningú amb motius sexuals. No tinc res en contra dels homes en general, però no sé què em passa, que des de que vaig deixar la meva últma relació no trobo cap home adient perquè em faci una bona feina. Pretendents, n'he tingut, és clar, però no sabria què dir-li... De vegades tinc la sensació que només se m'acosta gent perturbada i malalta del cap. Sap què li vull dir? Ei! I que no tinc res en contra de la pobra gent que té alguna malaltia, pobrets! Però perquè m'han de venir tots a mi? No ho sé... és com si tigués un karma o algo... "Tant se val!"- em vaig dir un bon dia - "Treu-te aquestes històries del cap! Tu el que has de fer és conèixer gent nova i ja està."

I la manera més fàcil i ràpida de conèixer gent que se'm va acudir, va ser apuntar-me a una pàgina de contactes. Treballo moltes hores i de vegades no tinc gaire temps per sortir. A més, visc en un poblet molt petit i mal comunicat per una carretereta de mala mort plena de corves.


Vaig sentir a dir a una amiga meva, que havia trobat parella en una d'aquestes pàgines, que és tan fàcil i que va tan bé. Ella havia deixat una relació, i al cap de dos mesos ja havia trobat una mitja taronja perfecta per ella. Això si... es va deixar una pasta gansa en pàgines de contactes! Això em va animar a provar-ho a mi també. Vaig començar per una pàgina i vaig pensar que, segons com ho veiés, ja en provaria alguna altra.

Després de pasar amb paciència i bona cienca la sol·licitud d'alta i el qüestionari personal, que em van semblar eterns, vaig poder veure les fotografies dels homes inscrits a la pàgina. Ells em podien enviar missatges de xat o contactar-me per mail. Al cap de poc, vaig rebre el meu primer mail privat. Amb tota l'emoció del món, vaig obrir-lo i em vaig trobar això:

? ????
????????(?)(?)
???????(?)(♥)(?)
? ???????(?)(?)
??? ??? ?????
??? ??????????(?)(?)
??? ?????????(?)(♥)(?)
??? ??????????(?)(?)
??? ??????? ???????
??? ??????????????(?)(- )
?????? -??????????(?)(♥)(?- - )
??? ??????????????(?)(- )
??? ????????????????- ?
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)
??? ?(?)(♥)(?) ??????????(- )(♥)(?)
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)

HOLAAA! ¿TE GUSTA? BUENO, LA VERDAD ES QUE ME LO COPIÉ DE UN MENSAJE QUE RECIBÍ UN DIA Y ME ALEGRÓ EL DIA. ESPERO QUE, COMO MÍNIMO ESO SUCEDA CONTIGO.

APARTE DE ESTO ME GUSTARIA CONOCERTE Y SE ME OCURRE QUE PARA ROMPER EL HIELO TE PODRIA INVITAR A IR AL CINE O A TOMAR ALGO EN LA PLAYA. SI ES EL CINE, ELIGE TU MISMA UNA PELICULA (QUE SEA EL CINE LAUREN, PORFA, QUE ME HACEN DESCUENTO). REALMENTE ME DA IGUAL LA PELICULA QUE ESCOJAS PORQUE HACE DIAS QUE NO VOY Y SEGURO QUE NO LA HABRÉ VISTO. TE DEJO MI MOBIL POQUE NO PODRÉ CONTESTARTE POR AQUI PORQUE AHORA MISMO NO ESTOY ABONADO (TENGO UN PERFIL MÍNIMO QUE SOLO PUEDO ENVIAR UN UNICO MAIL A ALGUIEN QUE ME ATRIGA PERO A QUIEN NO CONOZCA O NO HAYAMOS HABLADO NUNCA (OSEA....EN RESUMEN....PARA ABREVIAR...TU!!!...JAJAJA!)...Y, COMO DIGO, NO TE PODRÉ LEER NI CONTESTAR POR AQUÍ. TAMBIÉN SOY
_____________________________
XXXX_XXXX EN BA_DE_BA_DOO
O
XXXX - XXXX - XXXX A YATEDIGO
______________________________
YO CREO QUE LO MEJOR ES LO DEL MOBIL, PERO BUENO, AQUI HAY GENTE MUY DESCONFIADA Y NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS. TU PERFIL, EN PRINCIPIO NO ME PRODUCE DESCONFIANZA, AL CONTRARIO, ME ATRAES ALGO Y TENGO CURIOSIDAD POR CONOCERTE. EN EL FONDO DEL FONDO DEL FONDO DEL FONDO (JAJAJA!) BUSCO UNA RELACIÓN SERIA Y DE CONVIVENCIA, PERO BUENO..EN EL FONDO DEL FONDO...
POR OTRA PARTE NO SÉ QUE PODRIAS TU QUERER DE MI QUE NO FUERA AMISTAD TENIENDO EN CUENTA QUE SOY SOLTERO, SIN HIJOS Y UN POQUITITO MAYOR QUE TRABAJANDO DE (NO TE LO DIGO..O DE MOSSO..O DE BOMBERO..O DE FUNCIONARIO EN LAS PRISIONES). QUIERO DECIR QUE A LO MEJOR NO TENEMOS MUCHO EN COMUN, PERO BUENO, COMO ME ATRAES PREFIERO QUE LO TUYO LO DIGAS TU (EN SU MOMENTO Y SE TERCIA, CLARO, DE MOMENTO UNA AMISTAD Y UN CINE O PASEAR SUPONGO QUE ESTÁ BIEN).
MUCHOS SITOS, CARI!
XXX
:))

Després d'aquest profús discurs escrit CRIDANT, vaig haver de plegar de terra les lentilles, que m'havien caigut de lo eixuts que se m'havien quedat els ulls. Seguidament de posar-me les "gafes del serca" i pendre'm un a til·la a fi de serenar-me, vaig fer unes quantes respiracions mentre em repetia, com un mantra "Ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal..." Al finalitzar la tercera vegada que m'ho repetia mentalment, va caure un llamp a casa meva que va fer petar tota la instal·lació elèctrica, amb xarruscada de PC inclosa.

Avui, una setmana desprès, l'escric des del meu nou portàtil de segona mà. El tècnic em va assegurar que els llamps no podien afectar-lo, a menys que estigués endollat carregant la bateria durant una tempesta elèctrica enmig del Lighting Field de Walter de Maria. Tot i així, li escric amb temor, Dra.XX. Què he de fer? Accepto la meva sort i em llenço a la piscina, a risc d'acabar tallada a trossets dins d'una bossa d'escombraries? Em resigno a passar la resta de la meva vida dedicada al cel·libat i la recerca espiritual en una cel·la de Montserrat? M'adscric al programa de testimonis protegits i em canvio de nom? Què més puc fer? Estic desesperada. Espero amb ànsia el seu consell.

Atentament,
Maria L."

Estimada Maria,

Et seré franca i només et faré una pregunta: a la pàgina de contactes vas posar-te de nick Maria L.? Reina, no em vull imaginar quin serà el teu congnom real, però si poses pseudònim de pilingui, és ben normal que t'acossin els mancats d'afecte i d'algun que altre bull. Dóna gràcies si encara no te n'has trobat algun que et demanava preu. Perquè te l'has trobat, no? Si és que és normal dona... Dónes missatges contradictoris als homes amb un nom així. Els hi tiba el nervi que connecta l'escrot amb el cervell i no poden pensar amb serenor. Ho entens, Maria? Canvia't el nom. Definitivament, és la teva millor opció si vols canviar el teu target. O això, o et dediques al porno i de passada treus el teu poble de l'anonimat i li dónes un lloc al mapa. Potser així aconsegueixes fer uns calerons, que et votin com alcaldessa del poble, i aleshores podràs canviar la merda de carretera que teniu. Amb una actitut positiva, tot són ventatges, ja ho veuràs!

Una abraçada afectuosa. Sempre teva:
Dra. XX.


dimecres, 6 de juny del 2012

La Menstruació al Showroom Primavera de Reus!

Nenes i nens! Demà ens baixa la regla! Ja ho diuen, que la tía María t'acompanya en tots els teus viatges, i la nostra incursió al Showroom Primavera de Reus no podia ser menys!


Bromes a part: l'empresa d'enquadernació artesanal Books and Box i les il·lustracions de Drip Drap Creacions, (o sigui, naltrus) uneixen forces per posar a l'abast del públic una col·lecció de llibretes, cada una amb un dibuix personal i intransferible!

Podeu trobar-les a partir de demà al Showroom Primavera de Reus. El Showroom és un mercat d'artesans independents de Reus que cooperen per organitzar una fira  on no només hi ha paradetes de handycrafts i tota mena de munades, també hi haurà actuacions en directe, art... tot per crear un ambient festiu. T'ho pedràs?

Que no saps on i quan?  A Reus, al Raval Robuste 36, de 10 del matí a 9 del vespre. Obert al públic del 7 al 10 de juny. Entrada gratuïta. També pots trobar-nos al Facebook, Twitter i al blog showroomreus.blogspot.com.es



dimecres, 30 de maig del 2012

SOLTERES EN TERRA HOSTIL

S’acosta la guerra, noies!!Treieu les pintures i les armes afilades que us jugareu la vida ben aviat! S’acosten moments tensos dins el vostre cercle d’amistats i males mirades entre els familiars. S’acosten….LES BODES!!!

En un escenari tan dur per a les solteres com les bodes - i sí, he dit solterES perquè és evident que els homes solters difruten les bodes perquè són terreny abonat per a polvos fàcils - les femelles solteres just al punt de coure (és a dir, que a d’aqui mitja hora se’ns passarà l’arròs, segons la societat) som vistes com animals ferotges que s’han acabat d’escapar de la gàbia del zoo ambulant dels Feaks. Se’ns ha d’acorralar i llençar-nos un “dardo” tranquilitzant per a que entrem en raó i ens casem ja d’una puta vegada... i no fem estralls com, per exemple, arrapar-nos a la cama del nuvi, com gosses, i fer-nos-el dret allà mateix. Un drama, la visió que tenen de naltros, carai! I un drama, també, com aquesta pressió social ens acosta a creure’ns que som unes violadores en potència.

Hem de ser fortes, companyes!! Se’ns atacarà amb ganes de fer mal, les tietes són afilades i punyeteres i diràn que estàs molt guapa – les dones ja ho fem això, abans que res un repàs del look i un “nenaquingoigquefaaaaaas!” + dos petons + primer atac indiscriminat “vens solaaa?”. Ja la tenim aquí! Primera estocada apuntant a la ferida de guerra. Només ha estat una rascada però és l’avis de tot ja ha començat i toca aguantar i resistir!

Per fer-vos la guerra molt més fácil tot seguit us donem quatre idees sobre la supervivencia bàsica en bodes/batejos/comunions/aniversaris de casats i altres batalles familiars. Preneu nota si us plau!

1 – Al tanto amb les àvies. Són les pitjors. L’experiència les ha fet letals, hàbils i cruentes. Saben com acorralar-nos i, el que és pitjor, quan tenen un objectiu fixat no el deixen fins assolir-lo. Camineu de cantó i no establiu contacte visual, els seus ulls tendres d’àvia que fa ganxet són una farsa per a que us obriu a elles!!! Noooooo!!! Us preguntaràn alguna macabra versió de “ I tu nena, quan et casaràs? Que el temps va passant, eh?! Jijijiji (rialleta d’àvia entranyable però punyetera a l’estil “ja t’he fotut!”)”. Respireu a fons. Era un atac esperat. Contesteu sense abandonar el to de noia afable i encantadora i, sobretot, seguiu avançant sense mirar enrere.





2 – Eviteu les zones perilloses. La zona del jovent és de les pitjors. Sembla segura, però no, ja us diem que no ho és... S’hi amaguen espècies perilloses com les antigues amigues o cosines llunyanes que s’han  casat i tot i tenir la teva edat han digievolucionat i s’han convertit en unes lloques arrogants. Controleu les ganes de començar a demanar firmes per la legalització d’ús d’armes de foc al nostre país i somrigueu mentre se us ametralla “ jo no sé si podria seguir soltera, ara que tinc al MEU HOME I LA CANALLA... No sé què faria sense ells... Eh carinyu? (pregunta acompanyada d’una onomatopeia de l’home en qüesitió) Aviam si fas pensament aviat, tu també, eh reina? “

3- Cuidaaaaaaaaoooo!!! que per la dreta s’acosten els formatges curats (antítesis dels iogurins).  Són un obstacle fàcil de superar però la seva ja massa evident borratxera els fa empalagosos i enganxosos i inmunes als atacs que els hi volem propinar. El seu cervell, funcionant en slow motion per l’alcohol, els fa pensar que si s’insinuen prou, et podràn fotre la mà a l’escot i que a sobre t’agradarà.... “Seeee...!! Tomatomatoma!!!- pensen. Pòtols! Aquí hem de recòrrer a la nostra agilitat sobre talons. Serem artistes de l’engany i la disfressa. No infravaloreu els amagatalls bàsics com cortines, sota les taules, posar-vos una americana i fumar un puro per despistar... Foneu-vos amb el decorat....be a camaleon, my friend!
 




4- Ara ve lo fort. El llop disfressat d’ovella. L’àngel caigut i convertit en exterminador. Satanàs caigut a la terra i, de rebot, a la boda. La núvia!! La personificació dels nostres desitjos i de les nostres pors. Ens posseeix l’esperit de l’Uma Thurman a Kill Bill i treiem els nostres coneixements de kung-fú adquirits a través del cinema per manetnir la nostra ment a ratlla i els nostre cos preparat. Ens pressionarà com un bon comercial de jazztel amb la seva eufòria i voldrà compratir amb nosaltres la seva felicitat repetint incansablement que estar casada solucionarà els teus problemes i que ella “abans era com tu i no hi creia pas i no es volia casar i ja veus!! jijijijiji” Cuidaaaooooooo!! Tapeu-vos les orelles! Això és com el cant de les sirenes!! Sigueu fortes!! Digueu NO a la implantació artificial massiva d’eufòria al vostre cervell!! 





En fi, companyes de trinxera, serà una guerra dura i acarnissada però en sortirem victorioses!! El premi que cadascú se’l trii: tornar la putada muntant un bodorrio i fent-les passar putes als convidats que tan cruelment us han volgut ensorrar en les arenes movedisses de la pressió social, fotre al sistema i demostrar que hi ha vida més enllà de la solteria, transmutant-vos en superheroïnes dedicades a fer el bé, evitant les bodes pasteloses... Feu ús de la vostra imaginació, sobreviviu per explicar-ho i tanqueu-vos en un búnquer, sota casa vostra, per planejar la vostra venjança particular. Nosaltres us fem costat!! Paraula de menstruació.

dimecres, 16 de maig del 2012

M'agradaria Ca-TAR TAR TAR!!


Hola a tothom! Com bé recordareu els seguidors del blog, la setmana passada La Menstruació va assistir de públic a La Segona Hora on vam guanyar un val per a dues persones per fer un tast de cervesa a La Cervesera Artesana que hi ha al carrer Sant Agustí de la ciutat comptal. El cas és que la data per fer el tast no es podia canviar i només va poder anar-hi una servidora. La cosa era trobar algú altre que també li anés bé aquell dia, i al final, en vaig trobar dos (un dels dos va pagar, no me'ls van deixar colar per la patilla), en Paolo i la Daniela, dos napolitans afincats a Barcelona sense por a començar la setmana amb unes birres entre pit i esquena. Aquesta és l'actitut, sí senyor!

I així de cofois estàvem entre tastet i tastet! La vetllada havia començat amb una visita tècnica a la fàbrica de cervesa particular que poseeix el local. Segons ens van dir, és la primera cerveseria-fàbrica-de-cervesa de Barcelona i part de l'estranger... I ens ho creiem, perquè nosaltres tampoc no n'hem vist cap més en tota la geografia catalana. La fàbrica vindria a ser... una habitació petita amb unes tines metàl·liques molt grosses connectades entre sí per uns tubs, on amb prou feines hi cabíem els 13 o 14 que érem. Allí ens van explicar els tipus de cervesa que hi ha, els ingredients que es fan servir per fer-la i el procés d'elaboració artesanal. No m'extendré en aquest punt perquè hi ha la informació molt ben explicada a la web d'aquesta gent (lacervesera.net)

Acabada aquesta part de la visita, ens entaulàvem, i un somelier cerveser molt trendy ens puntualitzava per a què ens serviria tota la teoria que ens havien explicat minuts abans. La cervesa no es cata com el vi!! No s'hi val a començar a remenar el got, que se'n va tota l'espuma i tot l'aroma en orris! Primer olorar, després remenar, tornar a olorar, mirar l'escuma i, després de fer un glop, tastar. Cada ingredient, la malta i el llúpul, ajuden a donar tocs d'aroma i sabors diferents a cada cervesa. Sobretot s'ha d'estar atent amb l'olor, perquè va canviant des de que se serveix fins que s'acaba la consumició. Tot un món, tu! I amb les quatre cerveses que ens van posar, acompanyades per un pica pica, es va fer el que bonament es va poder!

L'experiència val la pena, ara quan anem a beure cervesa "por ahí" podem fer una mica el merda fent veure que en sabem o podem salvar vides advertint als ignorants que no posin la copa de cantó a l'hora d'abocar-hi el contingut d'una cervesa comercial, amb la finalitat que no faci espuma. Bebedors de birra del món!! Poseu el got recte i deixeu que pugi l'escuma! Espereu-vos una mica a omplir el got, no sigueu ànsies! Que si la cervesa no fa escuma us bebeu el CO2 artificial afegit a la cervesa i us farà pupeta a la panxa! Ja esteu avisats!

Ara també som capaços de detectar en la cevesa olor a plàtan, cireres, herba, cafè, xocolata i altres olors frikis sense hiperventilar-nos. Estem fets uns cracks! Això sí, la sessió sencera de teoria de la cervesa i la cata, duren ben bé des de les nou del vespre fins tres quarts de dotze de la nit. És un intensiu en tota regla!

Una sola cosa ens va extranyar, i és que després de tot, i ja que érem allí, vam voler fer un parell de tapes i la cuina ja era tancada. Senyors de La Cerveseria, la cata no és un ganxo? Doncs no deixeu la gent sense sopar! P'álante, no? Montámo unah mesáh? En fi... és la nostra opinió! Será que vaig agafar el ritme a la italiana.... o no... el cas és que vam acabar menjant uns espaguetti a l'estil de la mamma de la Daniela at "Paolo's house". Ara ja sé quin és el secret de la pasta italiana! WOHA HAHAHAHÁ!! Però això si que no us ho penso revelar! Paraula de Menstruació!!

dissabte, 12 de maig del 2012

RAC1 TOUR 3: la Menstruació al complert a La Competència i La Segona Hora.

-Bones tardessssssss, amics meus tots! Era una tarde aciaga de mayo en los estudios de Raco Uno...
-Però què diu, Quimet Bodega? Com és que s'ha colat en aquest blog?
-¡Hablaré en castellano para qué me entiendan en el blog de la Menstruación!
- Gràcies.... tot i que no sé si cal...
- Sólo quería deciros una cosa: Las chicas estas de la Menstruación, pierden más el tiempo que partidos el Español!!
-Escolti, que no és problema seu si hem volgut tornar a La Competència per la patilla! Apa, torni al seu programa i deixi'ns a nosaltres la redacció de la crònica. BLAM! (cop de porta)

Hola de nou, nens i nenes! Sí, vam tornar a Rac1, i aquest cop vam poder anar-hi les dues, bloggers mensturades, redactores oficials d'aquest blog: la Marta i la Laura. Això vol dir que us trobeu davant d'una crònica escrita a quatre mans. Poca feina, no? Doncs sí que en tenim de feina, sí... una altra cosa és que la remuneració es correspongui amb amb la feina feta, però això ja són figues d'un altre paner... El cas és, que si podem escapar-nos per anar a la ràdio, ho fem, que vulguis que no, t'ho passes bé i, segons com, et surt més barato que anar de festa... Simesnó, sempre saps que tens opció de guanyar una boooooooosssssssa booooooooooossssssssssa a la Segona Hora o un tast de Cervesa gratis a La Cerveseria Artesana, com va ser el cas! Qui diu que el dilluns és el pitjor dia de la setmana? Nosaltres estem aquí per dir el contrari! Si voleu saber-ne les raons seguiu llegint aquest post (insert 1€ coin here, thanks :)

En principi, a La Competència no teníem lloc, com sempre. Però misteriosament van fallar dues persones - que posteriorment van ser trobades dins d'una càmera frigorífica del Pans&Company del Carrer Pelayo - i vam poder entrar. Quin neguit, quina il·lusió! La menstruació al complert a l'estudi de radiodifusió!

Per la secció Obrir Coses, aquest cop vam dur uns regals sense desperdici:

1. L'últim disc de Mr Pez, "Repetiría", grup Vendrellenc sense parangó, on... casualment.... toca la guitarra el carismàtic i guapíssim germà de la Marta, l'Arnau Pell! Per problemes de falta de temps, sorpresa i despiste en general vam  acompanyar el CD amb una treballadíssima nota "casual" (diga-li casual, diga-li casolana...diga-li cutre) on es llegia:  ROCK PARA MACHOS.

2. Una caixa de 6 madalenes gentilesa de DripDrapCreacions! (l'altre blog de la Laura)

El Sr. Dalmau ja va avisar a la Laura, que si no les havia fet ella, no les volia pas les madalenes. I així va ser: les havia fet ella. I tot i que la caixa va patir un petit incident a la màquina de "raigs xeix" que hi ha al hall de l'edifici, les madalenes van fer patxoca. Val a dir que el primer tastador oficial del dia, l'Oriol de Balanzó, va decantar-se per catar una madalena de cookies "Són molt bones" va declarar textualment, quan la Laura va aixecar la mà d'entre el públic en resposta afirmativa a la pregunta "Qui ha portat les madalenes?". En acabar el programa, l'Oriol ens va obsequiar amb un dels seus encantadors somriures. A la propera agafem per banda el Tomàs Fuentes i el convertim en estrella del nostre blog.


Pel que fa al CD, l'Oscar Andreu va fer-ne menció (¡mira si es buena persona!)  i en Jean Paul va fer un intent de lligar-se a la Marta demanant-li el mail. Aquí els records de la Marta es fonen...va tenir una petita embòlia cerebral barreja d'humil·liació i emoció. Humil·liació per ser la responsable de portar el CD i amb ell la vergonyosa nota que l'acompanyava i que justament fos això el primer que veiessin i comentessin. Apa, saluda i digues que has estat tu la que ha fet tal cutrada :D. I emoció doncs perquè no som de pedra, senyores i senyors, i encara que tingui la veu del Jean Paul té la cara de l'Òscar Andreu (Hola guapíssim!)... i que et tiri la canya aquest bon home, ni que sigui de mentida, fa que et tremolin les calces. De fet, creiem que les va perdre a la segona fila.

L'estudi estava a petar i ens va tocar seure una mica lluny de la taula de so, tot i així podem corroborar que va ser un programa d'aquells que surt rodó, rodó... com un donut, però sense la pega del forat al mig!

Després d'una intensa sessió de photo call (un grup bastant nombrós va demanar fer-se fotos amb l'equip i van col·lapsar literalment l'entrada de l'estudi) vam tornar al turrón per encarar el programa de La Segona Hora. Ens va donar la benvinguda una riallera Candela Figueras a qui vam fer depositària dels obsequis que duiem, un d'ells per ella:

1. Unes arracades de paper per la Candela Figueras i una agulla de pit, de papiroflèxia, per la Dra BB, gentilesa de Books&Box, l'empresa d'enquadernació artesanal de la Marta.

2. Una altra caixa de 6 madalenes de DripDrapCreacions.

Al començar el programa vam poder presenciar en directe, després de patir una conmoció cerebral a causa d'un cop de booooooooossssssssa boooooooossssssssssa... el ball del dofí d'en Xavier Pérez Esquerdo! I sí, posteriorment, durant el programa, va obsequiar-nos un parell de vegades amb la visió d'ell fent una cubana al micròfon, fins a fer-li saltar la funda. Memorable, de debò. Val la pena veure-ho, encara que després t'hagis de gastar una pasta en teràpia per esborrar-ho de la teva ment i superar el síndrome d'estrés post-traumàtic.

Les madalenes de cookies van tornar a triomfar. Encara amb la boca plena, en Quim Morales va fer difusió del disc de Mr Pez i ens va prometre que l'escoltaríen després. Esperem que els agradin els temes el nou EP i que no entrin a la llista negra ( o si) del... M'AGRADARIA CANTAR-TAR-TAR-TAR-TAR!!...  amb en Roger de Gràcia, que a més d'enlluernar-nos amb la gràcia de la seva presència (xist fàcil, ho sabem) ens va obsequiar gratament, dien-nos yogurins i yogurines a tots i totes les persones del públic, al afirmar que nosaltres no recordaríem algunes de les cançons de la secció. A sobre de guapo és políticament correcte. Nens! Recordeu els Parxís? Nosaltres sí, i estem estupendes, tu! ;) En fi que el programa va estar la mar e bé com sempre. Quan tot va acabar va tocar ronda de fotos com veieu tot seguit.


Vam quedar més enamorades encara de tot l'equip i el bon rotllo que s'hi respira. Com sempre, us convidem a que hi feu una visita perquè val mooolt la pena! Paraula de Menstruació!

dimarts, 24 d’abril del 2012

Buscant en Bras desesperadament!

Hola de nou a tothom! Benvinguts/des a un nou reportatge patillero de La Menstruació, de puny i lletra de la nostra corresponsal, la Laura (pobreta, té poca feina i s'ha d'entretenir amb algo... O la tenim entretinguda o es provoca autòlisi intentant desfer-se ella sola les lligadures de la camisa de força... ) El motiu de la patilleria? La recerca i captura d'en Pep Bras (ex guionista del Terrat) perquè li dediqui el seu nou llibre "La Vida en Siete Minutos" i, de passada, el seu vell llibre "Exemplar Gratuït". El dia abans no hi havia notícia de en quina llibreria signaria el nostre autor, només se sabia que al matí estaria a Barcelona i a la tarda a Premià. Molt maco, Premià, moooolt! Però quedava una mica lluny. Es va optar per anar a Barna i, a les males, intentar parlar amb en Pep abans o després de l'entrevista que li faria en Xavier Grasset al seu programa l'Oracle de Catalunya Ràdio... a les 3 de la tarda. Per lo demés, la resta de la jornada seria com buscar a Wally. Se us acudia un plan millor per aquest matí de Sant Jordi? A ella, no. Us deixem amb el seu relat dels fets...

Gràcies, veu en off, gràcies! ( me les pagaràs després per deixar-me com una "perturbada mental..." ^_^U) Doncs... el que dèiem... Quin dia ahir! Sense cap més informació fiable que un tweet on posava lo de l'entrevista de ràdio, en vaig encaminar cap a la ciutat comptal. Un dia fantàstic i assolellat, com ha de ser un Sant Jordi com Déu mana! La Plaça Calanunya era un bullici de ràdios i tele.
Vaig anar als stands de les tres llibreries on podien vendre el llibre d'en Pep, començant pel de la FNAC del Triangle. Intent fallit. I al stand d'autors, ni rastre del nom. A l'Alibri, del carrer Balmes, vaig trobar, pulumenus, el llibre, després d'haver-lo de demanar. I ja que vaig tenir el privilegi de ser atesa per una llibretera professional, i no una pre-púver (amb tots els respectes) vaig preguntar pels autors de la carpa d'Alibri. Tampoc va haver-hi sort. Em faltava encaminar-me cap a la Casa del Llibre, a Passeig de Gràcia, la meva última opció. Tampoc. "Ni rastre! Aquet home realment vol signar llibres avui? O és que té por escènica...? Caaaaaa!!" - mentre aquests pensaments rodolaven per la meva ment, com una pilota de branques seques en un western, vaig fer un últim intent desesperat: trucar a un amic que tingués tweeter pq em mirés si hi havien novetats sobre el tema de les signatures. Nota mental: obrir una compta a tweeter. "Que no costa tant, dona!" - direu. "Que tothom en té i és molt fàcil" I tindreu raó, però fins el dia d'ahir pensava: no sé pq cony em pot servir tenir tweeter. Doncs per buscar una informació d'última hora i no trobar-la, vet-ho aquí!

Al final de tot aquest serial em vaig resignar finalment a esperar-me fins les 3. Vaig anar a plaça Catalunya a menjar-me l'entrepà que havia dut per dinar mentre escoltava de fons el sr. Dalmau presentant el Gran Dictat.


Vaig tenir la temptació d'anar fins a Arc de Triomf, a veure si hi havia més coses per veure, però una actuació de l'Anna Roig a l'escenari del stand de Catalunya Ràdio em va fer despertar de la meva letàrgia de llangardaix a l'ombra i em va fer aixecar el cul del banc.


Mentre li estava tirant unes quantes fotos i ella acabava de cantar la cançó de La Sra. Tímida, a la meva esquerra es va començar a aplegar un grupet de gent. El motiu? Un motí? Noooooooo! Una entrevista a en Creixell!


Qui li havia de dir a aquest home, que es faria el putu amo després de sortir al APM dient coses com "i a qui no li agradi, calavera, pinta i ratlla al mig!" I mentre em deia per a mi mateixa que la vida té coses del tot imprevisibles, se m'acosta un guiri, alt i ros preguntant-me "Do you speak english?" Jo li vaig dir que sí, no gaire segura de mi mateixa, i ell em va preguntar que perquè aquell home era famós. Em vaig explicar com vaig poder... in English... I bueno, no ho devia fer tan malament, perquè em va acabar proposant de fer un cafè. Em va semblar bona idea, ja que encara faltava una bona estona per les 3 i allà a la plaça feia un sol de justícia que aviat em fregiria el cervell si no feia res per evitar-ho.

I així va ser com vaig conèixer a en Jesper Harborg, un periodista d'esports danès que havia vingut a Barcelona a veure perdre el Barça contra el Madrid. No era la primera vegada que visitava Barcelona. Havia vingut sol, deixant uns dies a la dona i les criatures, a prendre's unes petites vacances. Com que la ciutat ja no li era desconeguda, no anava a la recerca de monuments, sinó a l'espera de moments inesperats. Em va agradar la idea. Suposo que m'hi vaig sentir identificada perquè moltes vegades vaig als llocs sola, i en aquestes circumstàncies, tenir en compte l'inesperat i l'espontaneitat, et porta per camins que no hauries trobat d'una altra manera. Jo estava avorrida de vagar tot el matí amunt i avall i ell estava avorrit d'haver-se passat dies sense tenir conversa amb ningú. O sigui que no ens va costar gaire anar a fer un cafè.

Us presento en Jesper!


I és així com vaig descobrir que a Dinamarca hi ha un poble costaner anomenat Grenaa que no és gaire més diferent que el Vendrell i una ciutat, Middlefart, que podria equiparar-se a Barcelona. Després d'haver escalfat butaca al Starbucks de Rambla Catalunya, tenia un inesperat ajudant en la meva empresa pseudo-periodística. Tot i que el seu fort és l'escriptura, aquest cop, en Jesper era l'encarregat de la càmera. Va ser arribar al stand radiofònic i... si! En Pep Bras estava assegut, esperant que comencés el programa. M'hi vaig acostar perquè em signés els dos llibres. Era tot una mica precipitat, perquè l'Oracle estava a punt de començar, però em va escriure una dedicatòra en lletra de metge (que queda sempre més trendy) a cada llibre.
Heu vist quina emoció? Moment fan, memorable, de debò!

Vam escoltar el principi de la tertúlia, on va fer un petit resum de l'argument del llibre que va acabar amb una divagació sobre quin és el significat del títol "La vida en siete minutos" i si té alguna cosa a veure amb el temps que dura un bon polvo. Ja sabeu... aquestes tertúlies sempre acaben així... parlant de sexe o de política... o de les dues coses!


Acabada l'entrevista, no estava segura de si tornar m'hi a apropar. De fet, volia una foto "ben feta" de fan com déu mana. Potser us semblarà una banalitat, i segurament ho és, però em feia il·lusió. Cagadubtes com sóc, em debatia entre la por a un ridícul imaginari i l'alegria estúpida i gratuïta d'una criatura petita. Encoratjada per en Jesper, vaig deixar de dubtar per anar a demanar la foto acompanyada de la tòpica frase "Per mi aquest llibre (l'Exemplar Gratuït) és el millor!"


Estúpid? Potser. Potser no estic acostumada a dir en veu alta quines coses m'encanten, i menys encara si son un llibre boig fet de retalls del qual em creia la única fan incondicional en aquest món. En Pep va explicar-me la història del llibre que no pensava que havia escrit fins que un editor va trucar-lo dient que el publicava. No havia estat ell qui havia dut l'original a l'editorial, sinó un amic seu, que s'havia dedicat a recol·lectar de la paperera totes les idees fallides i descartades a l'hora d'escriure guions. Quines coses, no? Una altra història d'aquelles en què l'inesperat dóna un gir a la història, agafant una magnitut que el protagonista no hauria imaginat abans. Serà així també "La vida en siete minutos"? Let's read and see... Ho llegirem i ja ho veurem, no?

Per ara estic d'acord amb el meu nou amic Jesper: potser és estúpid, però aquest moment el recordaràs, perquè t'ha fet feliç, simplement, i això és el que realment importa. Benvinguts al temple de sabiduría dels moments inesperats! Què més es pot demanar? Personalment, després de rebre aquesta rosa simbòlica de Sant Jordi, jo el que faré és procurar regar-la bé! Paraula de Menstruació!