S’acosta la guerra, noies!!Treieu les pintures i les armes afilades que us jugareu la vida ben aviat! S’acosten moments tensos dins el vostre cercle d’amistats i males mirades entre els familiars. S’acosten….LES BODES!!!
En un escenari tan dur per a les solteres com les bodes - i sí, he dit solterES perquè és evident que els homes solters difruten les bodes perquè són terreny abonat per a polvos fàcils - les femelles solteres just al punt de coure (és a dir, que a d’aqui mitja hora se’ns passarà l’arròs, segons la societat) som vistes com animals ferotges que s’han acabat d’escapar de la gàbia del zoo ambulant dels Feaks. Se’ns ha d’acorralar i llençar-nos un “dardo” tranquilitzant per a que entrem en raó i ens casem ja d’una puta vegada... i no fem estralls com, per exemple, arrapar-nos a la cama del nuvi, com gosses, i fer-nos-el dret allà mateix. Un drama, la visió que tenen de naltros, carai! I un drama, també, com aquesta pressió social ens acosta a creure’ns que som unes violadores en potència.
Hem de ser fortes, companyes!! Se’ns atacarà amb ganes de fer mal, les tietes són afilades i punyeteres i diràn que estàs molt guapa – les dones ja ho fem això, abans que res un repàs del look i un “nenaquingoigquefaaaaaas!” + dos petons + primer atac indiscriminat “vens solaaa?”. Ja la tenim aquí! Primera estocada apuntant a la ferida de guerra. Només ha estat una rascada però és l’avis de tot ja ha començat i toca aguantar i resistir!
Per fer-vos la guerra molt més fácil tot seguit us donem quatre idees sobre la supervivencia bàsica en bodes/batejos/comunions/aniversaris de casats i altres batalles familiars. Preneu nota si us plau!
1 – Al tanto amb les àvies. Són les pitjors. L’experiència les ha fet letals, hàbils i cruentes. Saben com acorralar-nos i, el que és pitjor, quan tenen un objectiu fixat no el deixen fins assolir-lo. Camineu de cantó i no establiu contacte visual, els seus ulls tendres d’àvia que fa ganxet són una farsa per a que us obriu a elles!!! Noooooo!!! Us preguntaràn alguna macabra versió de “ I tu nena, quan et casaràs? Que el temps va passant, eh?! Jijijiji (rialleta d’àvia entranyable però punyetera a l’estil “ja t’he fotut!”)”. Respireu a fons. Era un atac esperat. Contesteu sense abandonar el to de noia afable i encantadora i, sobretot, seguiu avançant sense mirar enrere.
2 – Eviteu les zones perilloses. La zona del jovent és de les pitjors. Sembla segura, però no, ja us diem que no ho és... S’hi amaguen espècies perilloses com les antigues amigues o cosines llunyanes que s’han casat i tot i tenir la teva edat han digievolucionat i s’han convertit en unes lloques arrogants. Controleu les ganes de començar a demanar firmes per la legalització d’ús d’armes de foc al nostre país i somrigueu mentre se us ametralla “ jo no sé si podria seguir soltera, ara que tinc al MEU HOME I LA CANALLA... No sé què faria sense ells... Eh carinyu? (pregunta acompanyada d’una onomatopeia de l’home en qüesitió) Aviam si fas pensament aviat, tu també, eh reina? “
3- Cuidaaaaaaaaoooo!!! que per la dreta s’acosten els formatges curats (antítesis dels iogurins). Són un obstacle fàcil de superar però la seva ja massa evident borratxera els fa empalagosos i enganxosos i inmunes als atacs que els hi volem propinar. El seu cervell, funcionant en slow motion per l’alcohol, els fa pensar que si s’insinuen prou, et podràn fotre la mà a l’escot i que a sobre t’agradarà.... “Seeee...!! Tomatomatoma!!!- pensen. Pòtols! Aquí hem de recòrrer a la nostra agilitat sobre talons. Serem artistes de l’engany i la disfressa. No infravaloreu els amagatalls bàsics com cortines, sota les taules, posar-vos una americana i fumar un puro per despistar... Foneu-vos amb el decorat....be a camaleon, my friend!
4- Ara ve lo fort. El llop disfressat d’ovella. L’àngel caigut i convertit en exterminador. Satanàs caigut a la terra i, de rebot, a la boda. La núvia!! La personificació dels nostres desitjos i de les nostres pors. Ens posseeix l’esperit de l’Uma Thurman a Kill Bill i treiem els nostres coneixements de kung-fú adquirits a través del cinema per manetnir la nostra ment a ratlla i els nostre cos preparat. Ens pressionarà com un bon comercial de jazztel amb la seva eufòria i voldrà compratir amb nosaltres la seva felicitat repetint incansablement que estar casada solucionarà els teus problemes i que ella “abans era com tu i no hi creia pas i no es volia casar i ja veus!! jijijijiji” Cuidaaaooooooo!! Tapeu-vos les orelles! Això és com el cant de les sirenes!! Sigueu fortes!! Digueu NO a la implantació artificial massiva d’eufòria al vostre cervell!!
En fi, companyes de trinxera, serà una guerra dura i acarnissada però en sortirem victorioses!! El premi que cadascú se’l trii: tornar la putada muntant un bodorrio i fent-les passar putes als convidats que tan cruelment us han volgut ensorrar en les arenes movedisses de la pressió social, fotre al sistema i demostrar que hi ha vida més enllà de la solteria, transmutant-vos en superheroïnes dedicades a fer el bé, evitant les bodes pasteloses... Feu ús de la vostra imaginació, sobreviviu per explicar-ho i tanqueu-vos en un búnquer, sota casa vostra, per planejar la vostra venjança particular. Nosaltres us fem costat!! Paraula de menstruació.
dimecres, 30 de maig del 2012
dimecres, 16 de maig del 2012
M'agradaria Ca-TAR TAR TAR!!
Hola a tothom! Com bé recordareu els seguidors del blog, la setmana passada La Menstruació va assistir de públic a La Segona Hora on vam guanyar un val per a dues persones per fer un tast de cervesa a La Cervesera Artesana que hi ha al carrer Sant Agustí de la ciutat comptal. El cas és que la data per fer el tast no es podia canviar i només va poder anar-hi una servidora. La cosa era trobar algú altre que també li anés bé aquell dia, i al final, en vaig trobar dos (un dels dos va pagar, no me'ls van deixar colar per la patilla), en Paolo i la Daniela, dos napolitans afincats a Barcelona sense por a començar la setmana amb unes birres entre pit i esquena. Aquesta és l'actitut, sí senyor!
I així de cofois estàvem entre tastet i tastet! La vetllada havia començat amb una visita tècnica a la fàbrica de cervesa particular que poseeix el local. Segons ens van dir, és la primera cerveseria-fàbrica-de-cervesa de Barcelona i part de l'estranger... I ens ho creiem, perquè nosaltres tampoc no n'hem vist cap més en tota la geografia catalana. La fàbrica vindria a ser... una habitació petita amb unes tines metàl·liques molt grosses connectades entre sí per uns tubs, on amb prou feines hi cabíem els 13 o 14 que érem. Allí ens van explicar els tipus de cervesa que hi ha, els ingredients que es fan servir per fer-la i el procés d'elaboració artesanal. No m'extendré en aquest punt perquè hi ha la informació molt ben explicada a la web d'aquesta gent (lacervesera.net)
Acabada aquesta part de la visita, ens entaulàvem, i un somelier cerveser molt trendy ens puntualitzava per a què ens serviria tota la teoria que ens havien explicat minuts abans. La cervesa no es cata com el vi!! No s'hi val a començar a remenar el got, que se'n va tota l'espuma i tot l'aroma en orris! Primer olorar, després remenar, tornar a olorar, mirar l'escuma i, després de fer un glop, tastar. Cada ingredient, la malta i el llúpul, ajuden a donar tocs d'aroma i sabors diferents a cada cervesa. Sobretot s'ha d'estar atent amb l'olor, perquè va canviant des de que se serveix fins que s'acaba la consumició. Tot un món, tu! I amb les quatre cerveses que ens van posar, acompanyades per un pica pica, es va fer el que bonament es va poder!
L'experiència val la pena, ara quan anem a beure cervesa "por ahí" podem fer una mica el merda fent veure que en sabem o podem salvar vides advertint als ignorants que no posin la copa de cantó a l'hora d'abocar-hi el contingut d'una cervesa comercial, amb la finalitat que no faci espuma. Bebedors de birra del món!! Poseu el got recte i deixeu que pugi l'escuma! Espereu-vos una mica a omplir el got, no sigueu ànsies! Que si la cervesa no fa escuma us bebeu el CO2 artificial afegit a la cervesa i us farà pupeta a la panxa! Ja esteu avisats!
Ara també som capaços de detectar en la cevesa olor a plàtan, cireres, herba, cafè, xocolata i altres olors frikis sense hiperventilar-nos. Estem fets uns cracks! Això sí, la sessió sencera de teoria de la cervesa i la cata, duren ben bé des de les nou del vespre fins tres quarts de dotze de la nit. És un intensiu en tota regla!
Una sola cosa ens va extranyar, i és que després de tot, i ja que érem allí, vam voler fer un parell de tapes i la cuina ja era tancada. Senyors de La Cerveseria, la cata no és un ganxo? Doncs no deixeu la gent sense sopar! P'álante, no? Montámo unah mesáh? En fi... és la nostra opinió! Será que vaig agafar el ritme a la italiana.... o no... el cas és que vam acabar menjant uns espaguetti a l'estil de la mamma de la Daniela at "Paolo's house". Ara ja sé quin és el secret de la pasta italiana! WOHA HAHAHAHÁ!! Però això si que no us ho penso revelar! Paraula de Menstruació!!
Etiquetes de comentaris:
cata,
La Cervesera Artesana,
La Segona Hora
dissabte, 12 de maig del 2012
RAC1 TOUR 3: la Menstruació al complert a La Competència i La Segona Hora.
-Bones tardessssssss, amics meus tots! Era una tarde aciaga de mayo en los estudios de Raco Uno...
-Però què diu, Quimet Bodega? Com és que s'ha colat en aquest blog?
-¡Hablaré en castellano para qué me entiendan en el blog de la Menstruación!
- Gràcies.... tot i que no sé si cal...
- Sólo quería deciros una cosa: Las chicas estas de la Menstruación, pierden más el tiempo que partidos el Español!!
-Escolti, que no és problema seu si hem volgut tornar a La Competència per la patilla! Apa, torni al seu programa i deixi'ns a nosaltres la redacció de la crònica. BLAM! (cop de porta)
Hola de nou, nens i nenes! Sí, vam tornar a Rac1, i aquest cop vam poder anar-hi les dues, bloggers mensturades, redactores oficials d'aquest blog: la Marta i la Laura. Això vol dir que us trobeu davant d'una crònica escrita a quatre mans. Poca feina, no? Doncs sí que en tenim de feina, sí... una altra cosa és que la remuneració es correspongui amb amb la feina feta, però això ja són figues d'un altre paner... El cas és, que si podem escapar-nos per anar a la ràdio, ho fem, que vulguis que no, t'ho passes bé i, segons com, et surt més barato que anar de festa... Simesnó, sempre saps que tens opció de guanyar una boooooooosssssssa booooooooooossssssssssa a la Segona Hora o un tast de Cervesa gratis a La Cerveseria Artesana, com va ser el cas! Qui diu que el dilluns és el pitjor dia de la setmana? Nosaltres estem aquí per dir el contrari! Si voleu saber-ne les raons seguiu llegint aquest post (insert 1€ coin here, thanks :)
En principi, a La Competència no teníem lloc, com sempre. Però misteriosament van fallar dues persones - que posteriorment van ser trobades dins d'una càmera frigorífica del Pans&Company del Carrer Pelayo - i vam poder entrar. Quin neguit, quina il·lusió! La menstruació al complert a l'estudi de radiodifusió!
Per la secció Obrir Coses, aquest cop vam dur uns regals sense desperdici:
1. L'últim disc de Mr Pez, "Repetiría", grup Vendrellenc sense parangó, on... casualment.... toca la guitarra el carismàtic i guapíssim germà de la Marta, l'Arnau Pell! Per problemes de falta de temps, sorpresa i despiste en general vam acompanyar el CD amb una treballadíssima nota "casual" (diga-li casual, diga-li casolana...diga-li cutre) on es llegia: ROCK PARA MACHOS.
2. Una caixa de 6 madalenes gentilesa de DripDrapCreacions! (l'altre blog de la Laura)
El Sr. Dalmau ja va avisar a la Laura, que si no les havia fet ella, no les volia pas les madalenes. I així va ser: les havia fet ella. I tot i que la caixa va patir un petit incident a la màquina de "raigs xeix" que hi ha al hall de l'edifici, les madalenes van fer patxoca. Val a dir que el primer tastador oficial del dia, l'Oriol de Balanzó, va decantar-se per catar una madalena de cookies "Són molt bones" va declarar textualment, quan la Laura va aixecar la mà d'entre el públic en resposta afirmativa a la pregunta "Qui ha portat les madalenes?". En acabar el programa, l'Oriol ens va obsequiar amb un dels seus encantadors somriures. A la propera agafem per banda el Tomàs Fuentes i el convertim en estrella del nostre blog.
Pel que fa al CD, l'Oscar Andreu va fer-ne menció (¡mira si es buena persona!) i en Jean Paul va fer un intent de lligar-se a la Marta demanant-li el mail. Aquí els records de la Marta es fonen...va tenir una petita embòlia cerebral barreja d'humil·liació i emoció. Humil·liació per ser la responsable de portar el CD i amb ell la vergonyosa nota que l'acompanyava i que justament fos això el primer que veiessin i comentessin. Apa, saluda i digues que has estat tu la que ha fet tal cutrada :D. I emoció doncs perquè no som de pedra, senyores i senyors, i encara que tingui la veu del Jean Paul té la cara de l'Òscar Andreu (Hola guapíssim!)... i que et tiri la canya aquest bon home, ni que sigui de mentida, fa que et tremolin les calces. De fet, creiem que les va perdre a la segona fila.
L'estudi estava a petar i ens va tocar seure una mica lluny de la taula de so, tot i així podem corroborar que va ser un programa d'aquells que surt rodó, rodó... com un donut, però sense la pega del forat al mig!
Després d'una intensa sessió de photo call (un grup bastant nombrós va demanar fer-se fotos amb l'equip i van col·lapsar literalment l'entrada de l'estudi) vam tornar al turrón per encarar el programa de La Segona Hora. Ens va donar la benvinguda una riallera Candela Figueras a qui vam fer depositària dels obsequis que duiem, un d'ells per ella:
1. Unes arracades de paper per la Candela Figueras i una agulla de pit, de papiroflèxia, per la Dra BB, gentilesa de Books&Box, l'empresa d'enquadernació artesanal de la Marta.
2. Una altra caixa de 6 madalenes de DripDrapCreacions.
Al començar el programa vam poder presenciar en directe, després de patir una conmoció cerebral a causa d'un cop de booooooooossssssssa boooooooossssssssssa... el ball del dofí d'en Xavier Pérez Esquerdo! I sí, posteriorment, durant el programa, va obsequiar-nos un parell de vegades amb la visió d'ell fent una cubana al micròfon, fins a fer-li saltar la funda. Memorable, de debò. Val la pena veure-ho, encara que després t'hagis de gastar una pasta en teràpia per esborrar-ho de la teva ment i superar el síndrome d'estrés post-traumàtic.
Les madalenes de cookies van tornar a triomfar. Encara amb la boca plena, en Quim Morales va fer difusió del disc de Mr Pez i ens va prometre que l'escoltaríen després. Esperem que els agradin els temes el nou EP i que no entrin a la llista negra ( o si) del... M'AGRADARIA CANTAR-TAR-TAR-TAR-TAR!!... amb en Roger de Gràcia, que a més d'enlluernar-nos amb la gràcia de la seva presència (xist fàcil, ho sabem) ens va obsequiar gratament, dien-nos yogurins i yogurines a tots i totes les persones del públic, al afirmar que nosaltres no recordaríem algunes de les cançons de la secció. A sobre de guapo és políticament correcte. Nens! Recordeu els Parxís? Nosaltres sí, i estem estupendes, tu! ;) En fi que el programa va estar la mar e bé com sempre. Quan tot va acabar va tocar ronda de fotos com veieu tot seguit.
Vam quedar més enamorades encara de tot l'equip i el bon rotllo que s'hi respira. Com sempre, us convidem a que hi feu una visita perquè val mooolt la pena! Paraula de Menstruació!
-Però què diu, Quimet Bodega? Com és que s'ha colat en aquest blog?
-¡Hablaré en castellano para qué me entiendan en el blog de la Menstruación!
- Gràcies.... tot i que no sé si cal...
- Sólo quería deciros una cosa: Las chicas estas de la Menstruación, pierden más el tiempo que partidos el Español!!
-Escolti, que no és problema seu si hem volgut tornar a La Competència per la patilla! Apa, torni al seu programa i deixi'ns a nosaltres la redacció de la crònica. BLAM! (cop de porta)
Hola de nou, nens i nenes! Sí, vam tornar a Rac1, i aquest cop vam poder anar-hi les dues, bloggers mensturades, redactores oficials d'aquest blog: la Marta i la Laura. Això vol dir que us trobeu davant d'una crònica escrita a quatre mans. Poca feina, no? Doncs sí que en tenim de feina, sí... una altra cosa és que la remuneració es correspongui amb amb la feina feta, però això ja són figues d'un altre paner... El cas és, que si podem escapar-nos per anar a la ràdio, ho fem, que vulguis que no, t'ho passes bé i, segons com, et surt més barato que anar de festa... Simesnó, sempre saps que tens opció de guanyar una boooooooosssssssa booooooooooossssssssssa a la Segona Hora o un tast de Cervesa gratis a La Cerveseria Artesana, com va ser el cas! Qui diu que el dilluns és el pitjor dia de la setmana? Nosaltres estem aquí per dir el contrari! Si voleu saber-ne les raons seguiu llegint aquest post (insert 1€ coin here, thanks :)
En principi, a La Competència no teníem lloc, com sempre. Però misteriosament van fallar dues persones - que posteriorment van ser trobades dins d'una càmera frigorífica del Pans&Company del Carrer Pelayo - i vam poder entrar. Quin neguit, quina il·lusió! La menstruació al complert a l'estudi de radiodifusió!
Per la secció Obrir Coses, aquest cop vam dur uns regals sense desperdici:
1. L'últim disc de Mr Pez, "Repetiría", grup Vendrellenc sense parangó, on... casualment.... toca la guitarra el carismàtic i guapíssim germà de la Marta, l'Arnau Pell! Per problemes de falta de temps, sorpresa i despiste en general vam acompanyar el CD amb una treballadíssima nota "casual" (diga-li casual, diga-li casolana...diga-li cutre) on es llegia: ROCK PARA MACHOS.
2. Una caixa de 6 madalenes gentilesa de DripDrapCreacions! (l'altre blog de la Laura)
El Sr. Dalmau ja va avisar a la Laura, que si no les havia fet ella, no les volia pas les madalenes. I així va ser: les havia fet ella. I tot i que la caixa va patir un petit incident a la màquina de "raigs xeix" que hi ha al hall de l'edifici, les madalenes van fer patxoca. Val a dir que el primer tastador oficial del dia, l'Oriol de Balanzó, va decantar-se per catar una madalena de cookies "Són molt bones" va declarar textualment, quan la Laura va aixecar la mà d'entre el públic en resposta afirmativa a la pregunta "Qui ha portat les madalenes?". En acabar el programa, l'Oriol ens va obsequiar amb un dels seus encantadors somriures. A la propera agafem per banda el Tomàs Fuentes i el convertim en estrella del nostre blog.
Pel que fa al CD, l'Oscar Andreu va fer-ne menció (¡mira si es buena persona!) i en Jean Paul va fer un intent de lligar-se a la Marta demanant-li el mail. Aquí els records de la Marta es fonen...va tenir una petita embòlia cerebral barreja d'humil·liació i emoció. Humil·liació per ser la responsable de portar el CD i amb ell la vergonyosa nota que l'acompanyava i que justament fos això el primer que veiessin i comentessin. Apa, saluda i digues que has estat tu la que ha fet tal cutrada :D. I emoció doncs perquè no som de pedra, senyores i senyors, i encara que tingui la veu del Jean Paul té la cara de l'Òscar Andreu (Hola guapíssim!)... i que et tiri la canya aquest bon home, ni que sigui de mentida, fa que et tremolin les calces. De fet, creiem que les va perdre a la segona fila.
L'estudi estava a petar i ens va tocar seure una mica lluny de la taula de so, tot i així podem corroborar que va ser un programa d'aquells que surt rodó, rodó... com un donut, però sense la pega del forat al mig!
Després d'una intensa sessió de photo call (un grup bastant nombrós va demanar fer-se fotos amb l'equip i van col·lapsar literalment l'entrada de l'estudi) vam tornar al turrón per encarar el programa de La Segona Hora. Ens va donar la benvinguda una riallera Candela Figueras a qui vam fer depositària dels obsequis que duiem, un d'ells per ella:
1. Unes arracades de paper per la Candela Figueras i una agulla de pit, de papiroflèxia, per la Dra BB, gentilesa de Books&Box, l'empresa d'enquadernació artesanal de la Marta.
2. Una altra caixa de 6 madalenes de DripDrapCreacions.
Al començar el programa vam poder presenciar en directe, després de patir una conmoció cerebral a causa d'un cop de booooooooossssssssa boooooooossssssssssa... el ball del dofí d'en Xavier Pérez Esquerdo! I sí, posteriorment, durant el programa, va obsequiar-nos un parell de vegades amb la visió d'ell fent una cubana al micròfon, fins a fer-li saltar la funda. Memorable, de debò. Val la pena veure-ho, encara que després t'hagis de gastar una pasta en teràpia per esborrar-ho de la teva ment i superar el síndrome d'estrés post-traumàtic.
Les madalenes de cookies van tornar a triomfar. Encara amb la boca plena, en Quim Morales va fer difusió del disc de Mr Pez i ens va prometre que l'escoltaríen després. Esperem que els agradin els temes el nou EP i que no entrin a la llista negra ( o si) del... M'AGRADARIA CANTAR-TAR-TAR-TAR-TAR!!... amb en Roger de Gràcia, que a més d'enlluernar-nos amb la gràcia de la seva presència (xist fàcil, ho sabem) ens va obsequiar gratament, dien-nos yogurins i yogurines a tots i totes les persones del públic, al afirmar que nosaltres no recordaríem algunes de les cançons de la secció. A sobre de guapo és políticament correcte. Nens! Recordeu els Parxís? Nosaltres sí, i estem estupendes, tu! ;) En fi que el programa va estar la mar e bé com sempre. Quan tot va acabar va tocar ronda de fotos com veieu tot seguit.
Vam quedar més enamorades encara de tot l'equip i el bon rotllo que s'hi respira. Com sempre, us convidem a que hi feu una visita perquè val mooolt la pena! Paraula de Menstruació!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




