Hola de nou! Després d’una mica de parón a l’agost
tornem... a l’octubre amb la notícia que han tornat a pujar el nombre de joves
aturats. Si, si... és un problema greu i que ens preocupa d’allò més! Ara s’ha
de demanar dia i hora abans d’anar a puntar-te a l’atur. Ja no val això de
llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora i anar a agafar número com si
estiguéssis demanant tanda a la
peixateria. Nooooooooo! Ara has de trucar. I total, perquè quan estiguis allí i
et preguntin amb quines dades vols actualitzar el currículum, sigui amb un curs
avançat d’anglès o amb un de macramé, et mirin amb la mateixa cara de pena de
sempre, com dient “No et servirà de res, pobre desgraciat!”.
I la teva gran pregunta continua sent: però hi
ha algú que l’hagin trucat del SOC per oferir-li una feina? Jo encara no en
conec cap d’aquestes persones. Crec que són producte de l’imaginari col·lectiu,
hologrames... però que no existeixen de veritat. O això, o els van liquidar a tots
després de trobar la seva primera feina, perquè no deixéssin testimoni. Sigui
com sigui, és un misteri que ni el mateix professor Derbó ens ha sabut aclarir.
Però ara això de buscar-se les garrofes al
mateix lloc on es viu, està passat de moda. Tots els emprenedors han mort... o
estàn fugint de la justícia perseguits pels seus deutes, o aguanten com
autònoms mentre s’inflen de TranquilmazínMegaPlus a les nits per poder
dormir... O ho han deixat tot per anar a empendre a l’estranger. L’estranger!
Quin gran lloc! Sembla un lloc prou gran com perquè hi pugui cabre tothom. Aquí
estem massa apretats... i ni a cops de colze et pots fer un lloc! El nostre
mercat laboral és com un macroconcert a los Monegros a ple sol: només
sobreviuen els que poden arreplegar aigua i sombra. Els demés moren o es
guanyen uns eurus fent de camells.
Però no us deixeu endur per l’eufòria, com
diria el Guardiola, aquell ésser celestial que ens va deixar per anar a un món
millor: Nova York. Petit parèntesi: us imagineu la Carrie Bradshaw intentant
lligar-se en Guardiola a la cua de l’atur de Manhattan? Eh que no? Jo tampoc.
Jo me’ls imagino lligant a la cua del Starbucks, prenent un capuccino junts
mentre aprofiten la zona wifi per treballar (ni mirar facebooks, ni youtubes, ni hòsties...) amb els respectius portàtils i
acabant la cita inesperada intercanviant tarjetes de visita. És o no?
Ejem...
Recapitulem: a l’estranger, encara que no ho sembli, no tota la muntanya és d’orenga! Qui va a fora
a buscar curru? Algú amb una mà al davant i una al darrera? Almenys són gent
que han pogut estalviar per sobreviure uns mesos buscant feina (o fent turisme
i rascant-se la figa) o que ja tenen feina allí abans de marxar... i això
parlant dels més desgraciadets de tots! O no? No... també hi ha els motxileros,
que són lliures com el vent i disfruten vivint l’aventura de cada dia, que no
estan enclaustrats en una rutina... que tant els fa rebre allotjament a canvi d’una
bufanda teixida a mà com estar-se uns mesos treballant en una fàbrica de la
Xina fent bambes Nike, integrant-se amb els natius. Quins valents, tu! Barret a
terra...

I després estàn les aupairs. Aquestes
universitàries que van a les cases dels guiris a apendre anglès -majoritàriament- a canvi de
cuidar els críos, netejar la casa... cobrant algo “simbòlic”. ¿Però que ha de
ser simbòlic per una gent que condueixen per l’esquerra, com els anglesos, i ho
mesuren tot en peus, milles i yardes...? Gent que sopen a les 6 de la tarda i
que no veuen mai la llum del sol, com els Cullen... La immersió lingüística ha
de ser brutal! Això sí, t’ha d’enriquir molt com a persona, sobretot si aprèns
bé l’idioma i acabes quedan-t’hi, mesura de prevenció on les hi hagi, en cas
que Espanya continui sent de dretes, algo altament probable. Això sí: després
de refer la teva vida a l’estranger i tornar-la a desfer... O sigui: en cas que t’acabis
casant, tenint críos, una feina, una casa... per després divorciar-te, perdre la feina, barallar-te per la custòdia de la canalla... Aleshores què? Cap
problema! Si conserves la doble nacionalitat, en comptes d’estar apuntada a l’atur
d’un país, podràs apuntar-te a dos! Paraula de Menstruació!

