Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOC. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Catalans: de les pedres en fem pans!



Hola de nou! Després d’una mica de parón a l’agost tornem... a l’octubre amb la notícia que han tornat a pujar el nombre de joves aturats. Si, si... és un problema greu i que ens preocupa d’allò més! Ara s’ha de demanar dia i hora abans d’anar a puntar-te a l’atur. Ja no val això de llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora i anar a agafar número com si estiguéssis  demanant tanda a la peixateria. Nooooooooo! Ara has de trucar. I total, perquè quan estiguis allí i et preguntin amb quines dades vols actualitzar el currículum, sigui amb un curs avançat d’anglès o amb un de macramé, et mirin amb la mateixa cara de pena de sempre, com dient “No et servirà de res, pobre desgraciat!”.


 I la teva gran pregunta continua sent: però hi ha algú que l’hagin trucat del SOC per oferir-li una feina? Jo encara no en conec cap d’aquestes persones. Crec que són producte de l’imaginari col·lectiu, hologrames... però que no existeixen de veritat. O això, o els van liquidar a tots després de trobar la seva primera feina, perquè no deixéssin testimoni. Sigui com sigui, és un misteri que ni el mateix professor Derbó ens ha sabut aclarir.

Però ara això de buscar-se les garrofes al mateix lloc on es viu, està passat de moda. Tots els emprenedors han mort... o estàn fugint de la justícia perseguits pels seus deutes, o aguanten com autònoms mentre s’inflen de TranquilmazínMegaPlus a les nits per poder dormir... O ho han deixat tot per anar a empendre a l’estranger. L’estranger! Quin gran lloc! Sembla un lloc prou gran com perquè hi pugui cabre tothom. Aquí estem massa apretats... i ni a cops de colze et pots fer un lloc! El nostre mercat laboral és com un macroconcert a los Monegros a ple sol: només sobreviuen els que poden arreplegar aigua i sombra. Els demés moren o es guanyen uns eurus fent de camells.


 Però no us deixeu endur per l’eufòria, com diria el Guardiola, aquell ésser celestial que ens va deixar per anar a un món millor: Nova York. Petit parèntesi: us imagineu la Carrie Bradshaw intentant lligar-se en Guardiola a la cua de l’atur de Manhattan? Eh que no? Jo tampoc. Jo me’ls imagino lligant a la cua del Starbucks, prenent un capuccino junts mentre aprofiten la zona wifi per treballar (ni mirar facebooks, ni youtubes, ni hòsties...) amb els respectius portàtils i acabant la cita inesperada intercanviant tarjetes de visita. És o no?

 Ejem... Recapitulem: a l’estranger, encara que no ho sembli,  no tota la muntanya és d’orenga! Qui va a fora a buscar curru? Algú amb una mà al davant i una al darrera? Almenys són gent que han pogut estalviar per sobreviure uns mesos buscant feina (o fent turisme i rascant-se la figa) o que ja tenen feina allí abans de marxar... i això parlant dels més desgraciadets de tots! O no? No... també hi ha els motxileros, que són lliures com el vent i disfruten vivint l’aventura de cada dia, que no estan enclaustrats en una rutina... que tant els fa rebre allotjament a canvi d’una bufanda teixida a mà com estar-se uns mesos treballant en una fàbrica de la Xina fent bambes Nike, integrant-se amb els natius. Quins valents, tu! Barret a terra...

 

I després estàn les aupairs. Aquestes universitàries que van a les cases dels guiris a apendre anglès -majoritàriament- a canvi de cuidar els críos, netejar la casa... cobrant algo “simbòlic”. ¿Però que ha de ser simbòlic per una gent que condueixen per l’esquerra, com els anglesos, i ho mesuren tot en peus, milles i yardes...? Gent que sopen a les 6 de la tarda i que no veuen mai la llum del sol, com els Cullen... La immersió lingüística ha de ser brutal! Això sí, t’ha d’enriquir molt com a persona, sobretot si aprèns bé l’idioma i acabes quedan-t’hi, mesura de prevenció on les hi hagi, en cas que Espanya continui sent de dretes, algo altament probable. Això sí: després de refer la teva vida a l’estranger i tornar-la a desfer... O sigui: en cas que t’acabis casant, tenint críos, una feina, una casa... per després divorciar-te, perdre la feina, barallar-te per la custòdia de la canalla... Aleshores què? Cap problema! Si conserves la doble nacionalitat, en comptes d’estar apuntada a l’atur d’un país, podràs apuntar-te a dos! Paraula de Menstruació!