Sempre passa igual... Per voler aprofitar coses de la temporada anterior i no "malgastar" uns eurus en l'acessori kitch de temporada, sempre acaba passant... T'acabes sentint com la versió barata d'allò que està de moda. I al no seguir al peu de la lletra la tendència, al declarar-te insurrecte, et fa sentir més out que els modelets de les cantants d'Eurovisió.
Aquest estiu és terreny "comanche" dels colors freds, ungles de blaus pastels i que fan mal als ulls... i des de la primavera que ens estàn matxacant amb un germà tunejat del blau marí de tota la vida (típic color de roba de iaiu) barrejat amb un toc de blau elèctric saturat que el fa un pèl més àcid. És la combinació de colors perfecta per fer-te sentir com un àlien si al juny no has aconseguit una mínima cadència torradeta a la pell.
Almenys tinc el consol que el color kiwi fa joc amb alguna cosa... amb el color blau de les venes que se'm veuen a través de la pell translúcida de les cames. El meu to natural de pell és "blanco nuclear". Per un dels capricis del metabolisme mutant femení, a partir d'un any en concret vaig deixar de posar-me morena, segurament, com a condemna per admetre, públicament, que odio aquest encegador sol d'estiu que tothom tan espera. Des d'aleshores que, a l'estiu, només desitjo viure de nit, com un vampir, cosa que no contribueix a canviar gaire el meu rostre pàl·lid. I ara hi caic...quan em miren pel carrer, no és perquè estigui bona, sinó perquè sóc capaç de reflectir tota la llum solar, com si estigués coberta d'escates de sardina, com els Cullen! És per això que he acabat pensant: ves a la platja d'un cony de vegada, ni que sigui una estona! Et poses crema solar del 30, que no és ni molt ni molt poc, i a veure si agafes una mica de color... que et queixes que estàs blanca, però tampoc fas res per solucionar-ho!
I dit i fet. M'he llevat, he esmorzat, he preparat la bossa de la platja i he agafat l'autobús per anar-hi. Un cop allà no he aguantat ni dos minuts prenent el sol. Com s'ho fan aquestes noies que van a la platja i no suen, ni es despentinen, tenen un moreno perfecte i sembla que han nascut per lluïr biquini? ( de temporada, és clar, no reciclat de dos anys anteriors, com el meu). Jo, tot i portar aigua i parasol, seria capaç de deshidratar-me a 20º a l'ombra! Fillesdeputatotes!!
Amb sensació de derrota i de tenir el biquini ficat completament dins de la ratlla del cul, com si fos un tanga-faixa, m'aixeco, me'l poso bé tan dissimuladament com puc i em dirigeixo a l'aigua amb tota la dignitat que m'és possible... tot i que m'estic cremant les plantes dels peus des de que m'he aixecat de la tovallola!
Quan arribo a la zona on la sorra ja està humida no puc reprimir un "Ahhhhhhhhhhhhhh...!!" en veu baixa, mentre dóno gràcies a Monstrusenyor per haver donat fi al meu caminar de velociraptor agònic. I ara és el moment de la veritat: el de comprovar amb el peu la diferència de temperatura entre l'aire calent i enganxós i l'element líquid i salat, barrejat amb refrigerant corporal humà, crema solar i altres elements difícils d'identificar... "Diossssssssss!!! Que freda està l'aigua collonssssssssssss!!" Renuncio al meu projecte d'entrada triomfant al regne de les ones a l'estil Kim Kardashian i m'acoto per fer-me un "baño checo", més en la línia d'una iaia artròsica. Que, per cert... Com s'ho fan aquestes senyores grans, rabassudes com un una pilota de platja, perquè se'ls hi aguantin aquells tirants, tan prims i rectes, a dos centrímetres de l'extrem d'una caigura lliure "hombros" avall?? No és que vulgui saber res de la visió resultant d'un accident a causa del desmai per esgotament d'un d'aquests tirants... però no puc estar-me de pensar-ho... potser quan sigui iaia ho sabré, si no em passo al nudisme!
Bé... per on anava? Ah, sí... estic a la vora de la mar, com la donzella que brodava el mocador, però ni rastre de la seda blanca i vermella, tú! Salto com una daina intentant esquivar els esquitxos de les onades, mentre penso que ha estat mala idea entrar a l'aigua en top less perquè no se'm marquin els tirants mentre em banyo. Cada any igual! Em poso morena just el dia que decideixo no fer top less i acabo amb la marca dels tirants tatuada en blanc nuclear sobre vermell gamba. I aquesta marca dura tot l'estiu! Tant se val les vegades que prenguis el sol després!
En fi... ja sóc a una fondària prudent però suficient per poder nedar una mica i descansar de tant complexe estiuenc i tanta merda! Només alguna ràfega de corrent més calenta del normal em fa recordar que, probablement, estic envoltada de pipí. Finalment aconsegueixo no pensar en res i, simplement, flotar. Em cabusso, bussejo una mica... Em sento com un peix a l'aigua. Mira que costa venir fins aquí... pero quan hi sóc em dic "Ho has de fer més sovint. L'aigua és el teu element". I en aquell moment, si em sortís una cua de peix, fugiria mar endins i no em sabria greu semblar una sardina, no com quan camino pels carrers, sentint-me com un llangardaix, amagant-me sota les ombres projectades pels edificis.
Ha arribat l'estiu... i em dic a mi mateixa que, aquest any, el passaré amb la dignitat intacta, encara que no em senti gaire trendy... Però aleshores, creua el meu pensament un llamp fugaç que amenaça amb esborrar el meu moment zen: arriben les Festes Majors!!! Agafo una bocanada d'aire, la retinc, i l'expulso de cop, intentant no repetir el procés massa vegades, per no hiperventilar-me. Quan aconsegueixo calmar-me intento començar a fer anar l'engranatge del pensament lògic i racional per escapar del pànic. L'estiu just acaba de començar... però la comèdia no s'acaba aquí! Paraula de menstruació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada