Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dra. XX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dra. XX. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de setembre del 2013

El Consultori de la Dra.XX. Avui... El Top Ten de la Feminitat!

fashion-strong-women-favim-com-272661.jpg (500×323)
themerna.wordpress.com
Hola estimades oientes i... oients, que ens escolteu d'amagat de les vostres dones, que ho sabem!

Es veu que hem perdut la feminitat, les dones. Si, tu! Que ens hem adaptat al món que han organitzat els homes, que els hem volgut imitar i que per això tenim les hormones amb les potes enlaire, demanant socorro. Problemes amb la menstruació, càncers de mama, problemes d'infertilitat, problemes en les relacions... problemes, problemes, problemes!
Llegiu llibres d'autoajuda i aneu a fer meditacions per connectar amb valtros mateixes, i no hi ha manera, seguiu com loques, sense trobar aquesta feminitat que resulta que us falta.
Moltes de valtrus m'heu escrit demanant-me consell sobre el tema, però no patiu, que no he fet uídus sordus. No us compliqueu més la vida i seguiu el meu Top Ten de la Feminitat!

1. Primer que res, toca't! Si, si... em refereixo a l'entrecuix. T'ha desaparegut la vagina? Si veus que tens dificultats, ajuda't d'un mirallet de mà, ben il·luminat. Mentre no deixis de tenir vagina, crec que no hi ha cap dubte de que ets una dona. Si veus alguna cosa rara, vés al metge. A lo millor ets hermafrodita i tuns pares no t'ho havien dit. Si és així, accepta la teva nova condició de monstre de la creació i sent-te'n orgullosa.

2.Et vesteixes com una monja? Mal fet. Tothom ha de saber que ets una tia. Fes el favor de posar-te faldilla curta i marcar corbes i regatera. Si no ets original, agafa qualsevol arquetip de vestimenta apta per fèmines i copia-la. Tant se val com te sentis per dins, la qüestió és que el missatge quedi clar des de l'exterior.

3.Parla de sexe sovint. No t'oblidis de ser vulgar en públic de tant en tant i fer comentaris en veu alta a les teves amigues sobre els tios bons que passin per davant vostre. Ser vulgar t'humanitza! Sigues cuqui, però deixa entreveure lo marrana que ets.

4. Si et consideres una dona "pro" i no et convenç la vulgaritat, fes servir ecocopa quan tinguis la regla. Això sí, no et descuidis de comentar-ho, encara que no vingui a cuento de res, sinó no val.

5.Quan reneguis fes servir la paraula "cony". Introdueix en el teu vocabulari tants sinònims i expressions com se t'acudeixin que facin referència a la teva vagina, llavis, clítoris, fluxe vaginal, ovaris, pelambrera púbica, mamelles i demés.

6. Quan estàs a la piscina o a la platja, has d'aconseguir que un mascle intenti ofegar-te. Si veus que mai t'intenta ofegar ningú, planteja't la següent qüestió: m'estaré depilant correctament? Mandroses! Deixeu de fer servir cutixilla, que punxeu! Així com voleu que un tiu us vulgui pujar a coll? Ains... quant de mal ha fet la Gilèt Venus!

7.Heu d'anar a la pelu. Tant se val si us importa un pitu la conversa soporífera que us dóna la perruquera, tant se val si el fet d'agafar la HOLA! us causa una erupció cutània! Heu d'anar a fer safareig, criticar i explicar les vostres coses! Deixeu-vos de psicòlegs i terapeutes! Això deixeu-ho als neoyorkins i les lesbianes!

8.Porteu sempre un bolso tant atapeït que no hi càpiga ni un cabell! Què dic atapeït? El teu bolso sembla la butxaca màgica d'en Doraemon? NO? Doncs no ets una dona. Les dones tenen el poder innat de fer cabre un univers paral·lel dins d'una bossa de mà. Al loro!

9.Xiscla! Quan vegis una cuca o una aranya, xiscla com si t'hi anés la vida! Trenca els timpàns de tot quisqui a un quilòmetre a la rodona.

10. Quan parlis amb altres fèmines dirigeix-te a elles fent servir paraules com "carinyu", "flor", "preciosa", "bonica" o qualsevol altre paraula sinònima. Tant se val si les coneixes o no! Això és lo de menus! Ah, si, i fes el favor de fer servir diminutius quan parlis, sobretot quan et refereixis a cosetes femenines, com la robeta interior. Què és això de dir "calces" o "tanga"? "Calcetes" i "tangueta"!

Si després d'aplicar aquest Top Ten de la Feminitat no us sentiu més dones, torneu a llegir-vos el punt número 1 i plantegeu-vos si heu anat a visitar el metge correcte. Ja us dic jo, que si voleu respostes segures, haureu d'anar a un metge de pago si o si.

Amb amor menstrual,
Dra. Xènia Xuriguera

dissabte, 14 d’abril del 2012

El Consultori de la Dra. XX. Avui... ¡Haz un trío cómo puedas!


Bona nit, reis i reines... Avui encetem una secció on posarem fil a l’agulla a les vostres vicissituts en el terreny de les relacions íntimes. Qui us acompanya és una servidora, la Dra. Xènia Xuriguera (també coneguda com a Dra XX) que us convida a llençar-vos de cap a la piscina del plaer, amb gorro de bany, aletes, triquini o a pèl, com més us agradi.

Però deixem-nos de metàfores i anem al consultori, amb una carta de la nostra amiga Elisenda... que diu així...

“Benvolguda Dra XX, estic exasperada i necessito el seu consell. Sóc de les que pensen que és molt difícil trobar un home que ho faci tot bé: que si aquest petoneja bé però és massa “oso amoroso”, que si aquest altre folla que t’hi cagues però fora del llit és fred i soso com una mala cosa, que si amb aquest hi tinc una connexió molt profunda però en els moments crucials no se li aixeca…
Per altra banda, des de sempre he pensat que, per una dona, fer un trio amb dos homes és la millor opció, així tens les dues vessants en què se solen dividir els homes: un que sigui molt sexual i l’altre que tingui sensibilitat i saber fer.





Per circumstàncies de la vida, ja he tingut certa experiència en aquest camp, però sempre acabo amb la conclusió que els trios son un merder: que si jo vull que me la xupis ara, que si jo vull clavar-te-la dreta, que si jo també, que si a mi no m’has fet això que li has fet a l’altre… i sempre hi ha algú que acaba amb cara de pomes agres. I clar, una només té dues mans i els forats que té, sap? No em puc desdoblar. I m’acabo sentint com l’encarregada de distribuir les feines, com si fos sa mare i ells els meus dos fills mal criats. I aquest pensament em talla bastant el rollo, la veritat.
Tot i així continuo amb el pensament que és molta coincidència trobar-ho tot en una persona. Fins i tot m’atreviria a dir que és una exigencia massa gran que ningú hauria de carregar. I és per això que vaig tornar a donar voltes a la solució del trio. Què faig malament? Se’m va acudir, que les vegades que ho havia intentat, no coneixia prèviament als participants i tot acabava essent una mena d’experiment a correcuita…  a l’estil “¡Haz un trío cómo puedas!”
Aleshores vaig pensar: seria millor fer abans una mena de càsting i després mirar de combinar les parelles que podrien funcionar juntes?
Sento que estic en un encreuament de camins, Dra XX, i que vostè és la única que em pot ajudar. Què em recomana fer?
Firmat:
Elisenda”

Resposta:
Estimada Elisenda, crec que en la teva reflexió has posat la clau al pany del parany: l’organització és la clau! I el més important és que comencis posant clares les idees del que vols trovar en el teu "menaix a truá”.

Recullo amb especial entusiasme la idea que exposes de ficar-te al llit primer amb els posibles candidats, per separat. És una manera de simplificar les coses: així ja saps el pa que s’hi dóna.
Prent-ho com si fóssis una empresària i haguéssis de contractar personal. Oi que abans has de fer una entrevista als candidats i després escollir els que creguis millor per a cada feina? Has d’anar amb la intenció de crear un equip. A més, si ho mires des del punt de vista d’ells, si també et conèixen a tu prèviament i els exposes la teva petició, és posible que estiguin més disposats a col·laborar.  

Veig que una de les teves preocupacions és que s’estableixi una rivalitat entre ells que et faci estar angoixada, minvant la teva disposició a relaxar-te i disfrutar de la expreriència. Sí, amiga, aquestes coses passen… Per això és important que, si s’ha d’establir una rivalitat, es faci abans de consumar l'acte d'amor a tres bandes.
Et proposo que apleguis els possibles candidats i els duguis a un bosc amb un obrellaunes, una llanterna i una cantimplora. Els deixes allí una setmana, i quan tornis, tries dos dels supervivents... si és que n’ha quedat algun.



També és útil, i menys dramàtic, portar-los a un paintball. Així, deixen anar la mala llet fotent-se trets, però no es fan mal, perquè són de mentirijilla, i de passada feu unes rises veient a quants d’ells els han encertat els ous o el cul amb una bala de pintura. Una altra ventatge del paintball és que pots veure com els candidats es desenvolupen amb una arma a la mà.Un altre truc per saber les seves habilitats amb objectes contundents és fer-los fer un concurs de tallar troncs, com al País Basc... i si lo de trencar troncs pot ser a cops de membre viril, millor.



Per altra banda també m'expliques que has tingut alguna experiència prèvia on el caos es va apoderar de la situació. És cert que de vegades pot haver-hi l’oportunitat de fer una trobada amorosa entre tres, sense que estigui planificat i sense conèixer prèviament als participants i que pots pensar “perquè no aprofitar-ho?”. Que és justament el que em va passar a mi la setmana passada. Vaig anar a una coneguda sala de festes de Calafell i em vaig trobar a un parell de romanesos fornits i virils que em van convidar a pujar a la seva furgoneta. Va ser una experiència intensa... que encara avui continua, doncs aquestes línies les estic escrivint dins la furgona, amb el portàtil d’un d’ells, aprofitant que han marxat a comprar tabac i cinta americana i m’he pogut deslligar les mans. La situació s’ha posat una mica tensa després que un volgués encular a l’altre sense avisar, cosa que ha fet que acabéssim tots tres a hòsties, jo al mig. Aquestes coses passen... I és probable que a una novatilla la impressionin. Però jo sóc una dona que ja n’ha vist de tots colors. Per aquests casos tinc implantat un xip a la cella dreta. Quan l'aixeco 33 vegades seguides, avisa automàticament a una banda de koreans molt econòmica, que fan una feina meravellosa en pocs minuts. Tenen gent a tot el món connectats les 24 per busca i són capaços de trobar el xip via satèl·lit, apallissar a qui faci falta i marxar com una ombra enmig de la nit. A més, tenen la ventatge que pots pagar-los per paypal. És molt còmode. Però a mi, com que ja ens coneixem i sé què els hi agrada, de vegades ens ho arreglem a la nostra manera... saps?

Amb tot això vull dir-te que mai s’ha de perdre de vista l’objectiu principal que és disfrutar de l’experiència. En el teu cas veig, en l’inici, com una frustració davant de voler trovar certes qualitats que encara no has trobat en un sol home. Certament, és difícil coincidir en tot, però si a tu fer un "menaix a truá" t’ajuda a triar i remenar millor… doncs remena, nena, remena!
Una abraçada, de la teva… Dra. XX.