Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Competència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Competència. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de març del 2012

Tornem a La Competència i La Segona Hora

El divendres passat La Segona Hora va fer una crida demanant públic, ja que els havien fallat, a última hora, un grup de 20 persones que havia d'omplir l'estudi de la planta 15 de RAC 1. I la Laura, que és de les que pensa que les oportunitats s'han d'agafar al vol, va apuntar-se al carro. També va preguntar per anar a La Competència, però ja estava ple. Tot i així, si algú fallava, encara tenia alguna possiblitat d'entrar.

Els regals? Aquesta vegada, una caixa de 12 madalenes integrals per cada programa (podeu veure la recepta a Drip Drap Creacions, Madalenes Integrals).

Una caixa per en David Bisbal de La Competència. Amb nota. Aquest cop ja vam mirat que la frase fos curta i concisa, per no ficar en jardins a la gent  ^_^


I per La Segona Hora, una altra caixa, i una col·lecció de 6 tangues chinese fashion.


Doncs bé, a les 11:45h ja la teniu allà, fent cua, creuant els dits. No parava d'arribar gent i més gent... Mentre la recepcionista de la planta 15 passava llista, la Laura mirava d'assegurar-se que, almenys, les madalenes entrarien. Va arribar l'hora i havia arribat tothom menys UNA  persona. Va ser d'aquells moments en què s'adverteix l'acció de la mà de Déu en els esdeveniments ( o en l'acció dels pinxos que vam contractar perquè tenquéssin les cames al desafortunat oient abans d'arribar a les portes de RAC 1... Uahahahaha!!).

Primera prova superada: poder entrar. També va haver-hi la sort que va ser un dia de pocs regals. La gent només va portar dos regals: croissants de xocolata i una ampolla de vi halal. Tothom es va passar el programa endrapant: els Òscars, la Natza, el Manel Fuentes, l'Oriol de Balanzó, en Víctor Oller, el públic... Desconeixem si el motiu de què l'Oscar Dalmau anés repartint les viandes com si fos la nostra mare era perquè està prohibit guardar menjar als estudis de RAC 1 o perquè tothom s'havia aixecat ben d'hora ben d'hora ben d'hora i ja tenien l'esmorzar als peus, però allà no va quedar res. I sembla que les madalenes de la Laura, confoses a primer cop d'ull per uns muffins, van complir la intenció de fer una mica de caliu.

L'últim dia, els assistents de públic, no era que fóssin bordes, és quasi que no es van mirar entre ells ni a la cara. Si és que... la gent de ciutat són uns estirats... (argument una mica tonto, tenint en compte que allí sempre hi ha gent de varies contrades). Realment, no sabem què va passar, perquè també va haver-hi problemes amb el so i algunes ficades de pota en el guió, (resoltes amb "desinvoltura") però el programa va ser molt divertit i es respirava la sensació de què tothom s'ho estava passant la mar de bé. Si escolteu el programa sentireu a la Laura partint-se el cul. Només se sent ella. Cosa que no entén gaire bé, perquè al costat seu hi havia un senyor que va acabar vermell com un pebrot de tant riure. No sabem si era només del riure o també de nervis o era un altre dels símptomes de deshidratació a causa de la calor infernal que feia allí. A l'estudi de RAC1 s'hi podrien covar ous de dinossaure, amics meus! La Laura ja anava equipada per aquesta eventualitat, tot i així sort de l'ampolla d'aigua que reparteixen, que sinó...

Al acabar, va arribar el torn de demanar la foto. Mentre el Dalmau s'interessava per saber la diferència entre una madalena i un muffin (pels curiosos: el muffin generalment està fet amb mantega i la manera de preparar-lo és diferent) anaven recollint els "bártulos" per sortir al passadís a fer-nos una foto. Com que no hi havia cap candidat a "càmera-man", es va haver d'improvitzar una "autofoto". Després d'uns quants intents, de la lluita d'enquadrar tres caps de meló al fotograma i de descobrir que era millor aprofitar la llargada de braç de l'Òscar Andreu, aquest va ser el resultat ^_^  Ideal com a foto de perfil! No?


Després del breu photocall improvitzat, ja teniu a la nostra fan oficial perdent el cul perquè no li tanquin als morros la porta de l'estudi. Comença La Segona Hora! Un programa d'investigació, que fa riure... sense en JAIR DOMINGUEZ? Jaiiir!!! Perquè la Llei de Murphy és tan implacable? No hi ha manera de veure't el pèl a la ràdio! (una raó de més per tornar-hi un altre dia?).

La meitat del públic procedia del programa de La Competència, que s'havien quedat, i el repartiment de 12 madalenes va trigar una mica més a desaparèixer. En Quim Morales, molt atent, com sempre, va preguntar a la Laura si li havia agradat la presentació del llibre del Jair (ella els va penjar al mur de facebook del programa l'últim post d'aquest blog, i se l'havien llegit! I no és maco això? Us estimem!! T_T)

En Xavier Pérez Esquerdo va fer una foto a la Candela Figueras amb la meitat del repartiment de tangues made in china que podeu veure al mur de La Segona Hora.


Creiem que va haver-hi una saturació amb el tema tanguil. Ningú va fer l'intent de posar-se'n un per sobre dels pantalons. I és que... era ser agosarat, perquè eren realment petits. Clar... ja se sap: les "xines" son baixetes i no tenen "ni tripa ni moca"! Van repartir tangues entre els guanyadors del lot de cava Ferrer i Catasús i, en ocasions, van volar tangues pels aires de l'estudi, impactant als llocs més insospitats.


I per acabar: primícia! Aquest divendres en Xavier Pérez Esquerdo sortirà a passejar amb en Charlie Rexach!! Que com ho sabem? Perquè al acabar el programa, en Xavi va demanar si algú del públic volia sortir a passejar amb ell i un famós. La Laura es va apuntar a un bombardeig, perquè la veritat és que es va posar una mica nerviosa... L'altra participant li va robar totes les preguntes que hauria volgut fer... Coses del directe que s'emet en diferit, senyores i senyores! Però segur que quan ho escolteu el divendres ho hauràn editat de manera que quedi la mar de bé! Paraula!


dilluns, 6 de febrer del 2012

Visita a Rac 1. Primer Plat: entrepà d'Òscars amb Laura.

El passat dimarts 31 va ser el meu aniversari. Moltes gràcies per tots els que em vau felicitar! I com vaig escriure en l’últim post, em vaig auto-regalar una excursioneta per anar de públic a Rac1, a La Competència (de 12 a 13h) i a La Segona Hora (de 13 a 14h).
Dona previsora, val per tres. Vaig agafar el tren una hora abans, per si de cas. O sigui, que ja em tens a mi, llevant-me a les 7 del matí per anar a un programa que comença a les 12. I fes això el dia del teu aniversari, sense que et regalin res, per voluntat pròpia... He de confessar que vaig pensar: ets gilipolles. I segurament, ho era, però ja era tard per rajar-se.
I... el tren va ser puntualíssim! O sigui, que vaig arribar a la ràdio una hora abans. I què vaig fer? Al costat de la porta de l’edifici hi havia un cafè i vaig estar-me allí... prenent-me un parell d’infusions. Tothom prenia cafè i jo til·la i mansanilla, mentre xatejava amb la Marta per la BB (Black Berry). Nota mental: portar uns crusigrames, uns sudokus o un quadern blanc per fer-me la bohèmia. 

Em sentia una mica com aquelles fans boges que estàn obsessionades amb algun famós i l’espien. I sí, vaig veure arribar els Òscars a la ràdio, primer l’Andreu (sí, és altíssim) i després el Dalmau (no, no és tan baixet com sembla)... i després... ja no vaig tenir gaires més distraccions perquè el bar estava buit i era avorrit. Elegant, però avorrit.
Per allà un quart de dotze, davant meu, es van asseure un parell de modernes que feien tota la pinta d’anar al programa, com jo. A dos quarts vaig decidir pagar i anar enfilant cap al pis 15. A recepció em van donar una tarja de plàstic per poder sortir després (que posteriorment no em va servir de res perquè la porta no se m’obria...) i em van fer passar les bosses per una màquina de rajos X, com la dels aeroports. Després ascensor, amb dosi de salutació banal entre dos cavallers molt correctes. Semblava que en aquell edifici només hi treballava gent seriosa i molt formal.


Ptanta 15, a la fi. Sóc la primera? "Esperi fora el passadís".  Nota mental: portar una cadireta plegable o venir a menys 10. Espera interminable mentre va arribant gent amb comptagotes. Silenci, només trencat per l'entrada d'en Quim Morales que va saludar amb un “No és aquí on es fa La Competència?”. Els demés no semblaven saber ni qui era. Pòtols...


Quan ja quasi eren les dotze, ens van fer passar cap a l’estudi. A la dreta, les cadires del públic, unes 30. A l’esquerra, la taula ovalada dels radiofonistes. Tot recte, la porta que feia cap al cau del tècnic de so, en Víctor Oller. L’Òscar Andreu ens va donar la benvinguda i les instruccions adients perquè ens anéssim acomodant, talment com una hostessa de vol.
Vaig seure a primera fila, al costat dels nens que se m’havien colat al davant. Però de seguida vaig veure que era com quan estàs a la primera fila de la classe, que ho veus tot com molt d’aprop i et fa l’efecte que has d’estar molt atent a tot o et faràn sortir a la pissarra a resoldre un problema. Al costat meu vaig posar les bosses i vaig treure la caixa vermella del regal per l’Angelines. Vaig preguntar-li a l’Andreu on podia posar el regal i em va fer deixar-lo a la taula. Mentrestant anaven entrant la resta de col·laboradors i feien les seves postes a punt, escrivia les meves últimes lletres a la Marta, testimoni “in life” de cada detall per culpa del meu avorriment i els meus nervis... quan de sobte, l’Òscar Dalmau em va picar la mà renyant-me “Deixeu els mòvils!” i jo pensant “Joooo... l’estava apagaaant! T_T  Nota mental: la primera fila és una mala idea.
I... pim pam pum! Va començar el programa i vam aplaudir, molt obedients, a les ordres de l’Andreu mentre el Dalmau presentava el programa i la seccció “Si us acabeu de llevar heu de saber que...” Després d’això venia la de “Obrir coses”. Hi havia bastanta cosa acumulada damunt la taula, tot i que la nostra caixa es veia d’una hora lluny i estava en bona posició: just davant del micròfon del Dalmau (el radiofònic, pervertits!).


Va arribar l’hora d’obrir coses, que va començar amb una carta d’amor per la Natza, una carta pel Mohamed Jordi... i la nostra caixa! Les mugroneres, que eren el plat fort, van fer furor. Dono fe que l’Òscar Dalmau les va alçar perquè tothom les veiés... però no va obrir la nota que li havíem deixat dins del sobre i em feia l’efecte que no s’estava entenent el regal. Vaig dir “Que hi ha una nota!” i aleshores l’Angelines la va començar a llegir... i em va fer l’efecte que encara es va entendre menys, tot plegat XD com si entengués que jo em feia dir La Menstruació i va llegir la rima que m’havia currat, a la velocitat de la llum, que no es va entendre res. Total, que es va fer una mica la pitxa un lío i va ser l’últim regal, perquè ja no quedava més temps.


Després, quan ho vaig sentir pel podcast, a casa meva, em va semblar que no havia quedat tan malament, però estant allí no podia evitar sentir que havia quedat fatal. I a sobre m’havien destrossat el text T_T Com si d’una sessió de psicodrama es tractés, l’Angelines hagués fet talment com la meva iaia, que mai entén res del que faig. I suposo que precisament per això era bastant inevitable que a l’Angelines no li acabés d’agradar que una nena li regalés aquelles coses i un traballengües tan difícil. Nota mental: fer més breu i intel·ligilble el text per no ficar en jardins a la gent i evitar que allò acabi semblant una pel·li de Fellini.
Mentre em recuperava del meu insight el programa anava desplegant-se, seguint fidelment el guió, trampejant els lapsus del Víctor Oller... mentre nosaltres aplaudíem i rèiem quan tocava. Ens vam portar la hòstia de bé, tu! Però tot i que ens van donar una ampolla d’aigua, la calor infernal de l’estudi estava convertint el meu rouge en una mostra fòssil del Pleistocè. Nota mental: en els llocs tancats amb calefacció, portar gloss.
Quan es va acabar el programa, tothom anava desfilant de pressa, perquè en cinc minuts començava la Segona Hora. En Quim Morales ja havia vingut uns minuts abans per avançar alguns continguts. Mentre intentava no ser un obstacle per la gent que entrava i sortia per la porta vaig demanar a l’Òscar Andreu, portaveu de l’equip a la resta de mortals “Em puc fer una foto amb vosaltres?”. Va assentir. L’Oriol de Balanzó es va oferir tímidament a fer-nos la foto. En un nanosegon vaig quedar falcada, com l’embotit d’un entrepà, entre els dos Òscars. L’Oriol va fer una foto i una altra “per si de cas” i mentre comprobava que havia quedat bé, tothom es va fer fonedís passadís avall. Val a dir que no m’hauria importat fer-me una foto amb l’Oriol i la Natza, però em vaig deixar portar pel protocol del photo call establert. Nota mental: assajar a casa la pose de foto.


Adjunto les fotos, que també podeu veure i comentar al Facebook de La Menstruació... i aquí també. Paraula!

diumenge, 29 de gener del 2012

La Menstruació a la Ràdio!

Com ja vam avisar pel Facebook, La Menstruació tindrà representació entre el públic de La Competència i La Segona Hora de Rac1 (99.2 a Tarragona, tot i que jo no l'he agafat MAI des de casa i l'escolto bàsicament per internet o el TDT de la tele)  amb un obsequi especial per cada programa. Serà aquest proper dimarts 31 de gener, de 12 del migdia fins les 2. El motiu? Una servidora, Laura Tous, s'ha regalat un dia a la ràdio pel seu aniversari. Equips respectius dels dos programes: ¡GRACIAS POR ESTE SUEÑO!

Sense més preàmbuls.... I EN EXCLUSIVA... les imatges dels regals!

1r. Per l'Angelines el "Demolines Kit":


Estimada Angelines:
Perquè les noies hem d'estar cuquis, des de La Menstruació et fem arribar el "Demolines Kit", que inclou: uns tapamugrons (peça única), un tanga amb picarols (perquè es puguin sentir per la ràdio) i un trident i banyetes de diablessa (gentilesa dels xinos del costat de casa). Així, podràs cantar-li als iogurins: SI DE DISFRUTART TU LO QUE QUIERES ES MORIRTE, CON LA DEMOLINES ES QUE TIENES DE VENIRTE". Deixaràs l'Osvaldo bocabadat i la María Carícias morta d'enveja! Paraula de Menstruació!

La Menstruació
lamenstruacio.blogspot.com
cerca’ns a Facebook!



2n. Una faixa-tanga pel Jair ( per la seva secció, no perquè se la posi! Pro buenu... a casa seva que faci el que vulgui...)



Tal com va dir la Marta Pell en el seu dia: aquí teniu la prova fefaent que hi ha tangues que violen. MARE DE DÉU, VERGE SANTÍSSIMA! Qui pot posar-se això sense fer-se l'ablació?
 
La Menstruació
lamenstruacio.blogspot.com
cerca’ns a Facebook!


No sé perquè pro la primera foto del tanga em surt girada i no hi ha manera... pro bueno... en fi... coses del "directe"... És igual. La cosa és que avui tenim una entrada amb moltes fotos que esperem us hagin agradat. Volem comentaris! Que ens ho hem currat tota la setmana a tope! Sobretot la Marta Pell, amb el disseny exclusiu dels tapamugrons i el pàckaging, gentilesa de Books & Box! I gràcies també a la Piuà Lopez per la correcció dels textos que acompanyen els regals. Aviam quan em trec el nivell D de català...

Nosaltres ja hem fet la feina, ara només falta esperar que arribi dimarts! Aixxxxxxx! Quins nerviiiiis! Comença el compte enrere! TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC...

Pel que fa a mi, prometo a l'Angelines que, pel gran honor que és conèixer-la en persona, em vestiré em maquillaré i em pentinaré el dia abans i dormiré en una cadira amb una rejilla al cap per no despentinar-me!

Paraula de Menstruació!!