Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferum de safari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferum de safari. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de març del 2012

Ferum de Safari. Cap. 2. Avui... Les “Russes”

Hola de nou! A punt per anar de safari? Abans que res voldria aclarir el títol d’aquest capítol d’avui. No som racistes, per això hem posat el nom “Russes” entre cometes. Si bé és cert que aquest apel·latiu l’acollim arran de l’allau de suposades dones de països de l’est que contacten homes espanyols/catalans per casar s’hi , el concepte de “Russa” va més enllà de la nacionalitat. És més aviat un estereotip. Per raons culturals, en la nostra societat, cada cop més avesada a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, aquesta figura semblava avocada a l’extinció. Però encara en queden reductes. I ara, amb la crisi econòmica, sembla que hi ha hagut un retorn d’aquesta figura femenina, tan peculiar.


Ens vidriem a referir a tota aquella dona que utilitza a consciència la seva bellesa física (natural o adquirida a través de la cirurgia) i els seus favors sexuals per aconseguir un home que li proporcioni seguretat material en forma de diners i propietats. També podria voler aconseguir els papers per una nova nacionalitat, en el cas de ser estrangera, una família o contactes per treballar... però això, en tot cas, seria en una segona fase, més humana i més propera a la voluntat de ser una dona que vol viure d’una altra cosa que no siguin els seus poders de seducció i manipulació.


L’objectiu de la “Russa” és encarnar, el millor possible, l’ideal de dona que l’home desitja poseïr. Les “Russes” poden ser de totes les races i els colors, però potser ens decantem per les noies caucàsiques perquè creiem que són les que tenen més aconseguit el seu objectiu d’encarnar la “dona perfecta” (per als homes llatins, entenem-nos...) : altes i primes, però amb un bon cul i un bon parell de pits; rosses, amb melena llarga, ulls blaus, maquillatge perfecte, ungles de gel amb manicura francesa, talons, roba ajustada fashion i una actitut molt femenina en qualsevol paraula o gest.


El seu principal objectiu és casar-se amb un home que tingui pasta. És igual si és jove o vell, alt o gras, o prim, o un yonki alcohòlic. La qüestió és tenir un lloc on viure, poder comprar-se roba de marca i anar a la perruqueria cada setmana per fer-se les ungles i unes metxes. És per això que la “Russa” vindria a ser la parella natural d’un HPH (vegeu post del 20/11/11). És la tradicional dona mantinguda o “mujer florero”, amb una diferència: la “Russa” és una dona ambiciosa. Segurament, si totes les “Russes” del món unissin forces i posessin la seva intel·ligència al servei de finalitats nobles, en comptes de preocupar-se només de la seva subsitència individual i abraçar la possibilitat d’estar envoltada de luxe, aquest seria un món millor. Però no. Es dediquen a jornada complerta a buscar la manera de viure sense haver d’embrutar-se les mans, a mirar de tenir el seu “home” babejant per elles, fent-li creure que és el millor del món, mentre per l’esquena, segurament se n’estàn tirant a un altre o a varis amb l’excusa que han anat al gimnàs o a arrissar-se les pestanyes. Són dones de caràcter, fredes i calculadores, disfressades d’estrelles porno o lolitas, segons el gust del consumidor.

Virginia Gallardo y Ricardo Fort de OT Telefé. Pels curiosos deixo el link, sense desperdici: ninaloly.blogspot.com/2011/10/ot-telefe-virginia-gallardo-no-era-el.html


En una societat com la nostra, on el narcicisme i el culte a un físic impecable és l’ideal, ens preguntem fins a quin punt aquestes dones deuen haver assolit el sostre de les aspiracions d’una civilització. Realment els HPH i les “Russes” són la raça ària de la nostra generació i els lletjos i pobres no mereixen res més que morir o fer-los d’assistenta?

El cas és que tots coneixem un amic d’un amic que ha mort plomat per una fèmina d’aquest tipus. Obertament, tots els homes afirmaràn odiar-les. Però la realitat ens demostra que les prefereixen en un alt nivell de probabilitat bastant alta. Tenir una dona que encarna una actriu porno, amb caràcter de señorita Rottenmeier que et diu què dir i què fer en cada moment, sembla una opció pràctica i desitjable per a molts, fent d’amant i de mama al mateix temps, aquest rol que tant odien les dones que volen aspirar a tenir una relació amorosa basada en l’intercanvi equitatiu entre dos persones madures i responsables de les seves vides.



La “Russa” sembla la solució fàcil encarada a què res canviï. I per altra banda: perquè ha de canviar alguna cosa si el que importa és la supervivència del cos i els plaers, que és l’únic que té un valor en aquesta vida? Quina importància té la necessitat de tenir una vida emocional recolzada per un vincle afectiu treballat si tens un xalet amb piscina i un Volvo al garatge? Això és el que la gent enveja, això és el que cal tenir! Paraula de Menstruació!