Hola
de nou! A punt per anar de safari? Abans que res voldria aclarir el
títol d’aquest capítol d’avui. No som racistes, per això hem posat el
nom “Russes” entre cometes. Si bé és cert que aquest apel·latiu
l’acollim arran de l’allau de suposades dones de països de l’est que
contacten homes espanyols/catalans per casar s’hi , el concepte de
“Russa” va més enllà de la nacionalitat. És més aviat un estereotip. Per
raons culturals, en la nostra societat, cada cop més avesada a la
igualtat d’oportunitats entre homes i dones, aquesta figura semblava
avocada a l’extinció. Però encara en queden reductes. I ara, amb la
crisi econòmica, sembla que hi ha hagut un retorn d’aquesta figura
femenina, tan peculiar.
Ens
vidriem a referir a tota aquella dona que utilitza a consciència la
seva bellesa física (natural o adquirida a través de la cirurgia) i els
seus favors sexuals per aconseguir un home que li proporcioni seguretat
material en forma de diners i propietats. També podria voler aconseguir
els papers per una nova nacionalitat, en el cas de ser estrangera, una
família o contactes per treballar... però això, en tot cas, seria en una
segona fase, més humana i més propera a la voluntat de ser una dona que
vol viure d’una altra cosa que no siguin els seus poders de seducció i
manipulació.
L’objectiu
de la “Russa” és encarnar, el millor possible, l’ideal de dona que
l’home desitja poseïr. Les “Russes” poden ser de totes les races i els
colors, però potser ens decantem per les noies caucàsiques perquè creiem
que són les que tenen més aconseguit el seu objectiu d’encarnar la
“dona perfecta” (per als homes llatins, entenem-nos...) : altes i primes, però amb un bon cul i un bon parell de
pits; rosses, amb melena llarga, ulls blaus, maquillatge perfecte,
ungles de gel amb manicura francesa, talons, roba ajustada fashion i una
actitut molt femenina en qualsevol paraula o gest.
El
seu principal objectiu és casar-se amb un home que tingui pasta. És
igual si és jove o vell, alt o gras, o prim, o un yonki alcohòlic. La
qüestió és tenir un lloc on viure, poder comprar-se roba de marca i anar
a la perruqueria cada setmana per fer-se les ungles i unes metxes. És
per això que la “Russa” vindria a ser la parella natural d’un HPH (vegeu
post del 20/11/11). És la tradicional dona mantinguda o “mujer
florero”, amb una diferència: la “Russa” és una dona ambiciosa.
Segurament, si totes les “Russes” del món unissin forces i posessin la
seva intel·ligència al servei de finalitats nobles, en comptes de
preocupar-se només de la seva subsitència individual i abraçar la
possibilitat d’estar envoltada de luxe, aquest seria un món millor. Però
no. Es dediquen a jornada complerta a buscar la manera de viure sense
haver d’embrutar-se les mans, a mirar de tenir el seu “home” babejant
per elles, fent-li creure que és el millor del món, mentre per
l’esquena, segurament se n’estàn tirant a un altre o a varis amb
l’excusa que han anat al gimnàs o a arrissar-se les pestanyes. Són dones
de caràcter, fredes i calculadores, disfressades d’estrelles porno o
lolitas, segons el gust del consumidor.
![]() |
| Virginia Gallardo y Ricardo Fort de OT Telefé. Pels curiosos deixo el link, sense desperdici: ninaloly.blogspot.com/2011/10/ot-telefe-virginia-gallardo-no-era-el.html |
En
una societat com la nostra, on el narcicisme i el culte a un físic
impecable és l’ideal, ens preguntem fins a quin punt aquestes dones
deuen haver assolit el sostre de les aspiracions d’una civilització.
Realment els HPH i les “Russes” són la raça ària de la nostra generació i
els lletjos i pobres no mereixen res més que morir o fer-los
d’assistenta?
El
cas és que tots coneixem un amic d’un amic que ha mort plomat per una
fèmina d’aquest tipus. Obertament, tots els homes afirmaràn odiar-les.
Però la realitat ens demostra que les prefereixen en un alt nivell de
probabilitat bastant alta. Tenir una dona que encarna una actriu porno,
amb caràcter de señorita Rottenmeier que et diu què dir i què fer en
cada moment, sembla una opció pràctica i desitjable per a molts, fent
d’amant i de mama al mateix temps, aquest rol que tant odien les dones
que volen aspirar a tenir una relació amorosa basada en l’intercanvi
equitatiu entre dos persones madures i responsables de les seves vides.
La
“Russa” sembla la solució fàcil encarada a què res canviï. I per altra
banda: perquè ha de canviar alguna cosa si el que importa és la
supervivència del cos i els plaers, que és l’únic que té un valor en
aquesta vida? Quina importància té la necessitat de tenir una vida
emocional recolzada per un vincle afectiu treballat si tens un xalet amb
piscina i un Volvo al garatge? Això és el que la gent enveja, això és
el que cal tenir! Paraula de Menstruació!




