Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2012

Oda, Pdimaveda!


Arriba la primavera... temps de transició climàtica, també anomenat “mig temps” on encara fa massa fred per anar sense una rebequeta al migdia i massa calor com per no deixar dues generoses rodanxes de suor sota les aixelles.

http://cat.bloctum.com/phanoramix/2007/08/27/suor/

A la primavera... la sang s’altera! O això diuen. No ho podem corroborar amb dades científiques, però el que sí és cert és que canvien coses... per bé... o per mal. La caloreta et fa recordar que va haver-hi un temps en el qual anaves a passejar per la platja els diumenges al matí i no podies sortir de casa sense les ulleres del sol o la gorra... o les dues coses. Recordes que amb el sol et surten taques a la cara i que, quan ja ets al carrer, te n’adones que no has pres la precaució d’untar-te amb crema solar.

També recordes que no saps si tens al·lèrgia o no, però tens com una picoreta als ulls i al nas peculiars, que t’acompanyaràn juntament amb la idea “he d’anar al metge per mirar-me què és això” que no acabaràs de dur a terme per tres raons: 1- És una simptomatologia sorda que emprenya però no sembla mortal. 2- Fa mandra perdre un matí a l’hospital. 3- Per por de tenir “algo”. 

http://www.rac105.cat/2011/3/comencem-la-primavera-parlant-d-allergies


I mentre els “crypto-al·lèrgics” estem en aquesta tessitura, els que ho són i ho saben es preparen psicològicament per passar-les putes. Quan arriba la primavera són com els marginats de la classe: tothom s’ho està passant la mar de bé i fent gamberrades mentre ells estàn en un racó odiant la humanitat perquè tothom està de puta mare menys ells. I és que haver d’estar pendent dels mocs aquosos que et rajen involuntàriament, com si fos una regla nasal, no és agradable. I no sentir cap gust ni olor mentre et parlen del camp ple de floretes deliciosament perfumades, tampoc. Això, afegit a la vaga sensació de desorientació acompanyada de la impressió de tenir una butllofa gegant sobre la closca, que proporciona el mal de cap, degut als canvis de pressió atmosfèrica, aporta els ingredients ideals per sentir-se com atrapat dins d’una escafàndra ruixada per dins amb amoníac. En Thom Yorke, dins la peixera del videoclip No Surprises, tenia més llibertat respiratòria que aquesta gent. Des d’aquí el nostre condol. Ànims! Sobreviureu! Només heu d’aguantar la respiració fins al juny!



Deixant de banda el pol·len i  altres desastres naturals, la primavera és adorable. Aquest cap de setmana vam canviar l’hora i aquest matí s’ha fet de dia més tard i aquest vespre trigarem més a veure la nit. Presta a passejar i contemplar com els aparadors de les botigues conspiren per vendre’ns un parell de sandàlies a conjunt amb les noves ulleres de sol Ray Ban, que són curiosament semblants a les dels models de l’any passat, però lleugerament diferents. I això et fa recordar que ja falta poc perquè s’exhaureixi  el termini  de postposar una depilació a fons. I una altra cosa... més tard o més d’hora hauràs de fer un pensament i... fer el canvi d’armari!!! 

http://jordipujadas.blogspot.com/2007/01/el-puto-armari.html


Persones que no disposeu d’una habitació dedicada al vestidor, com la Preysler (o sigui, la majoria)...  Alerta roja! Amagueu les criatures! Enceneu les alarmes! El canvi d’armari ja és aquí! Un tsunami arrassarà casa vostra durant setmanes fins que s’hagi establert definitivament el canvi de temps. Fins aleshores, totes les persones seràn preses del pànic, exhibint comportaments extranys pel carrer: duràn botes de pell amb minifaldilles vaporoses de flors, jaquetes amb pèl combinades amb shorts i mitges transparents, leggings amb manoletinas sense mitjons... Veureu gent de tirants i banyant-se a la platja, mentre alguns aprofiten les últimes esquiades de Setmana Santa.  On s’és vist una època de l’any en què convisquin la neu i les cadiretes de platja? Ho sabem: tenim un país amb un ric patrimoni paisatgístic. En tenim per tots els gustos. Però cal tenir tanta climatologia variada en tan poc espai? Això ens fa més adaptables o ens empeny a una abominable entropia? Deixem uns minuts perquè hi reflexioneu.

http://elblogdelbuenvivir.wordpress.com/2012/03/16/saber-meditar-y-saber-pensar/


Feta la reflexió anterior i seguint la línea de pensament lògica, on creieu que ens porta tot això? A l’operació biquini. I després diuen que la primavera la sang altera i revoluciona les hormones i les feromones... En principi és el tema classic de la primavera (almenys, el que tothom treu en una conversa casual). La primavera, el bon temps... si no tens amor segur que el trobaràs i si ja tens parella viuràs un renaixement de la relació, etc. Aleshores l’astènia primaveral què és? No hauria d’existir! I menys a la primavera! Això és una estafa! Que ens tornin l’hivern, que almenys estavem calentets vora l’estufa, però cofois, no excitats com cabres, emparrant-nos per les parets i suant per les aixelles, ni plorant pels racons o moquejant com una aixeta de bidet mal tancada!

La primavera, senyores i senyores, només afavoreix als qui tenen la flor al cul. Però crec que aquestos precisament, la tenen tot l’any. Paraula de Menstruació!