Hola, benvinguts a la nostra primera expedició
de Ferum de Safari, una secció on ens aventurarem a explorar la conducta i l’hàbitat
de les bestioles més sorprenents i inversemblants de la jungla. Avui ens
endinsarem en el món de l’Home Patrimoni de la Humanitat.
L’Home Patrimoni de la Humanitat (a partir
d’ara HPH) és conscient que té molt a oferir. Estima a la seva dona i/o nòvia,
en cas de tenir-ne. La té com una icona, o sigui, allà en un racó, com qui té
una Mare de Déu antiga i només s’hi acosta per demanar consell i orientació,
demanar perdó, plorar i fustigar-se. I pobre del què gosi tocar-la! Però quan
la dona icona surt de l’escena, ell sap que té un deure amb la humanitat.
Envers els homes, té el deure d’instruïr-los en el seu art del saber fer, si és
que en són dignes. Si no, els ha de fer notar en tot moment que ell és el
mascle alfa de la manada. I envers les dones té un deure molt més absorbent i
sacrificat: el d’obsequiar-les amb la meravella de la seva presència i tracte
exquisits. És conscient de la fascinació que desperta en elles (idea delirant
que només està en la ment del HPH) pel fet de ser un home poderós, intel·ligent
i atractiu. Però cap d’aquestes qualitats és més gran que la més destacable de
totes: la seva infinita compassió i equanimitat, la seva bondat a l’hora de
donar-se als altres i cobrir les seves necessitats, i sempre, sense esperar res
a canvi, per descomptat!
Podríem dividir la població de HPH en dos
subgrups d’edat per analitzar millor el seu hàbitat i costums. Però, tot i fer aquesta diferenciació d’edat
cronològica, heu de tenir present que el HPH manté la seva edat mental i
genital a l’adolescència. I en cada una de les dues categories tenim una
lleugera diferència entre dos subgrups separats per poder adquisitiu.
HPH
incipient. Entre l’adolescència i els 35-45 anys.
El HPH incipient que ve de bona família, li
agraden els esdeveniments festius de tota mena. Qualsevol marc que sigui
adequat per mostar al món la seva disposició constant a estar disposat a la
gresca. Envers el públic (perquè el HPH no té amics, té públic) masculí ha de
donar la nota sempre per situar-se al nivell de popularitat més alta, sigui per
apreci o per despreci dels presents. El més important és fer notar que és una
personalitat singular, allà on vagi. Pel que fa al públic femení, no sempre té
èxit, però a ell li és igual: ha de mantenir un estatus... són elles que no ho
entenen, ja tornaràn demanant-ne més...
Podeu trobar-lo en tota mena d’events socials
locals i en ambients de festa molt diversos, tot i que té predil·lecció per les
carpes i els festivals de música alternativa. I es deixa caure per les Festes
Majors.
El HPH de procedència obrera, actualment, és
molt possible que estigui a l’atur. Les seves dificultats econòmiques, però, no
el priven de ser l’ànima de la festa. Aquest HPH no està tan preocupat com el
de bona família de mantenir alguna activitat de caire social, tot i que
acostuma a ser un gran amant dels animals de tota mena. No hi ha agenda prou
gran que pugui encabir tots els col·legues que té ni és tampoc prou extensa pel
nombre de fèmines amb les que ha tingut algun afer, real, fictici o esborrat
pels efectes secundaris de l’alcohol i la xocolata.
Podeu trobar-lo en tota mena de pubs, bars,
acampades, raves... però on es sent més a gust i entre amics és en el
“botellón” (o garrafada, en català).
Però en els dos casos, el de bona i el de
família obrera, tenen en comú el fet de ser uns “tites sueltes” i/o uns “bales
perdudes”. Aquestes categories poden evolucionar amb l’edat o quedar reprimides
en el cas de contrarure matrimoni o millorar el seu càrreg professional, com
veurem en l’apartat següent.
HPH
consolidat. A partir de 35-45 anys en endavant.
Aquest HPH es caracteritza per tenir un negoci
propi que dóna beneficis o un càrreg més o menys important, normalment a
l’administració, que fa que la seva posició econòmica no el preocupi gaire. Per
això, l’edat de la seva consolidació té un marge de 10 anys: depèn de la seva
posició sòcio-econòmica. I si té la flor al cul, pot ser abans. La seva
preocupació és més de tipus emocional-existencial, però no ho admetrà mai.
Persegueix el reconeixement públic i privat en tot moment, intentant cuidar
molt de tapar les esquerdes per on poguéssin sortir les seves inseguretats i
pors respecte el rebuig dels altres, tot i que, paradoxalment, sembla inmune al
ridícul. D’alguna manera es rebutja a ell mateix, però és un pensament que
queda relegat a l’inconscient, per deixar a primera línia, en tot moment, el
seu narcicisme exagerat, disfressat de falsa modèstia. Sí, és un fantasma.
Però allò que caracteritza al HPH,
distingint-lo d’un vulgar mecenes, és el seu deliri secret de ser una icona
sexual en potència. No perd cap ocasió de flirteig amb cap femella menor de
30-35 anys. L’edat de la femella és inversament proporcional a l’estarrufament
de Pavo Real que llueix el HPH i el material visual que ell n’extreu per
alimentar les seves fantasies onanistes. O sigui: com menor sigui l’edat de la
femella més flipa el HPH i més verds son els seus pensaments. Però sobretot si
té un càrreg de responsabilitat té molt clar on està el límit de la prima línia
vermella que separa el seu fruïr fantasiós i la consolidació dels seus actes,
que podrien conduïr-lo a una situació incòmoda. En el cas de traspassar aquesta
prima línia vermella, ho negarà tot o al·legarà que la fèmina en qüestió va
empènye’l a dur a terme tal o qual acte amb la seva vestimenta voluptuosa i/o
la seva actitut clarament libidinosa cap a ell.
Si es donés el cas que el HPH passés a
l’acció, aquest ja entraria a la categoria de “tita suelta”. Si gastés més
diners dels que té en la femella en qüestió per impressionar-la mentre condueix
cotxes esportius, pren drogues de disseny i vesteix com si tingués deu anys
menys s’hi afegiria el plus de “bala perduda”. El HPH d’aquesta última
subcategoria contractaria els serveis d’una professional en el cas de no
obtenir beneficis sexuals de la femella que s’ha proposat seduïr.
Això si, independentment de quina sigui la
naturalesa de la femella amb qui acabi al llit, després ha de fardar amb els
amics de lo contentes que les deixa totes encara que segurament ni se li
aixeca, i que ho anomena com volent ser discret però treu ell el tema, sense
que li preguntin. Però el detall més curiós és que mai explicarà exactament què
va passar exactament en l’encontre sexual. Ho explicarà a grans trets o de seguida
caurà en generalitats, tòpics o desviarà el tema per la tangent cada vegada que
el seu interlocutor vulgui arribar a treure’n l’aigua clara. L’opinió del HPH
és com el Guadiana, que apareix i desapareix aleatòriament, sense avís previ.
La complexitat d’aquests espècimens ens
demostra que encara queda molt per investigar. Quins factors determinants de la
seva infància afavoreixen al seu desenvolupament? Com aconsegueixen
reproduïr-se? Són misteris que queden en el tinter, a l’espera de ser
esbrinats. Fins aleshores seguirem ensumant entre els matolls de la jungla fins
que, de nou, sentim... Ferum de Safari.
Paraula de Menstruació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada