Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferum. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de novembre del 2011

Ferum de Safari, cap.1. Avui... el HPH.


Hola, benvinguts a la nostra primera expedició de Ferum de Safari, una secció on ens aventurarem a explorar la conducta i l’hàbitat de les bestioles més sorprenents i inversemblants de la jungla. Avui ens endinsarem en el món de l’Home Patrimoni de la Humanitat.

L’Home Patrimoni de la Humanitat (a partir d’ara HPH) és conscient que té molt a oferir. Estima a la seva dona i/o nòvia, en cas de tenir-ne. La té com una icona, o sigui, allà en un racó, com qui té una Mare de Déu antiga i només s’hi acosta per demanar consell i orientació, demanar perdó, plorar i fustigar-se. I pobre del què gosi tocar-la! Però quan la dona icona surt de l’escena, ell sap que té un deure amb la humanitat. Envers els homes, té el deure d’instruïr-los en el seu art del saber fer, si és que en són dignes. Si no, els ha de fer notar en tot moment que ell és el mascle alfa de la manada. I envers les dones té un deure molt més absorbent i sacrificat: el d’obsequiar-les amb la meravella de la seva presència i tracte exquisits. És conscient de la fascinació que desperta en elles (idea delirant que només està en la ment del HPH) pel fet de ser un home poderós, intel·ligent i atractiu. Però cap d’aquestes qualitats és més gran que la més destacable de totes: la seva infinita compassió i equanimitat, la seva bondat a l’hora de donar-se als altres i cobrir les seves necessitats, i sempre, sense esperar res a canvi, per descomptat!

Podríem dividir la població de HPH en dos subgrups d’edat per analitzar millor el seu hàbitat i costums.  Però, tot i fer aquesta diferenciació d’edat cronològica, heu de tenir present que el HPH manté la seva edat mental i genital a l’adolescència. I en cada una de les dues categories tenim una lleugera diferència entre dos subgrups separats per poder adquisitiu.

HPH incipient. Entre l’adolescència i els 35-45 anys.

El HPH incipient que ve de bona família, li agraden els esdeveniments festius de tota mena. Qualsevol marc que sigui adequat per mostar al món la seva disposició constant a estar disposat a la gresca. Envers el públic (perquè el HPH no té amics, té públic) masculí ha de donar la nota sempre per situar-se al nivell de popularitat més alta, sigui per apreci o per despreci dels presents. El més important és fer notar que és una personalitat singular, allà on vagi. Pel que fa al públic femení, no sempre té èxit, però a ell li és igual: ha de mantenir un estatus... són elles que no ho entenen, ja tornaràn demanant-ne més...

Podeu trobar-lo en tota mena d’events socials locals i en ambients de festa molt diversos, tot i que té predil·lecció per les carpes i els festivals de música alternativa. I es deixa caure per les Festes Majors.

El HPH de procedència obrera, actualment, és molt possible que estigui a l’atur. Les seves dificultats econòmiques, però, no el priven de ser l’ànima de la festa. Aquest HPH no està tan preocupat com el de bona família de mantenir alguna activitat de caire social, tot i que acostuma a ser un gran amant dels animals de tota mena. No hi ha agenda prou gran que pugui encabir tots els col·legues que té ni és tampoc prou extensa pel nombre de fèmines amb les que ha tingut algun afer, real, fictici o esborrat pels efectes secundaris de l’alcohol i la xocolata.

Podeu trobar-lo en tota mena de pubs, bars, acampades, raves... però on es sent més a gust i entre amics és en el “botellón” (o garrafada, en català).

Però en els dos casos, el de bona i el de família obrera, tenen en comú el fet de ser uns “tites sueltes” i/o uns “bales perdudes”. Aquestes categories poden evolucionar amb l’edat o quedar reprimides en el cas de contrarure matrimoni o millorar el seu càrreg professional, com veurem en l’apartat següent.

HPH consolidat. A partir de 35-45 anys en endavant.

Aquest HPH es caracteritza per tenir un negoci propi que dóna beneficis o un càrreg més o menys important, normalment a l’administració, que fa que la seva posició econòmica no el preocupi gaire. Per això, l’edat de la seva consolidació té un marge de 10 anys: depèn de la seva posició sòcio-econòmica. I si té la flor al cul, pot ser abans. La seva preocupació és més de tipus emocional-existencial, però no ho admetrà mai. Persegueix el reconeixement públic i privat en tot moment, intentant cuidar molt de tapar les esquerdes per on poguéssin sortir les seves inseguretats i pors respecte el rebuig dels altres, tot i que, paradoxalment, sembla inmune al ridícul. D’alguna manera es rebutja a ell mateix, però és un pensament que queda relegat a l’inconscient, per deixar a primera línia, en tot moment, el seu narcicisme exagerat, disfressat de falsa modèstia. Sí, és un fantasma.

Però allò que caracteritza al HPH, distingint-lo d’un vulgar mecenes, és el seu deliri secret de ser una icona sexual en potència. No perd cap ocasió de flirteig amb cap femella menor de 30-35 anys. L’edat de la femella és inversament proporcional a l’estarrufament de Pavo Real que llueix el HPH i el material visual que ell n’extreu per alimentar les seves fantasies onanistes. O sigui: com menor sigui l’edat de la femella més flipa el HPH i més verds son els seus pensaments. Però sobretot si té un càrreg de responsabilitat té molt clar on està el límit de la prima línia vermella que separa el seu fruïr fantasiós i la consolidació dels seus actes, que podrien conduïr-lo a una situació incòmoda. En el cas de traspassar aquesta prima línia vermella, ho negarà tot o al·legarà que la fèmina en qüestió va empènye’l a dur a terme tal o qual acte amb la seva vestimenta voluptuosa i/o la seva actitut clarament libidinosa cap a ell.

Si es donés el cas que el HPH passés a l’acció, aquest ja entraria a la categoria de “tita suelta”. Si gastés més diners dels que té en la femella en qüestió per impressionar-la mentre condueix cotxes esportius, pren drogues de disseny i vesteix com si tingués deu anys menys s’hi afegiria el plus de “bala perduda”. El HPH d’aquesta última subcategoria contractaria els serveis d’una professional en el cas de no obtenir beneficis sexuals de la femella que s’ha proposat seduïr.

Això si, independentment de quina sigui la naturalesa de la femella amb qui acabi al llit, després ha de fardar amb els amics de lo contentes que les deixa totes encara que segurament ni se li aixeca, i que ho anomena com volent ser discret però treu ell el tema, sense que li preguntin. Però el detall més curiós és que mai explicarà exactament què va passar exactament en l’encontre sexual. Ho explicarà a grans trets o de seguida caurà en generalitats, tòpics o desviarà el tema per la tangent cada vegada que el seu interlocutor vulgui arribar a treure’n l’aigua clara. L’opinió del HPH és com el Guadiana, que apareix i desapareix aleatòriament, sense avís previ.

La complexitat d’aquests espècimens ens demostra que encara queda molt per investigar. Quins factors determinants de la seva infància afavoreixen al seu desenvolupament? Com aconsegueixen reproduïr-se? Són misteris que queden en el tinter, a l’espera de ser esbrinats. Fins aleshores seguirem ensumant entre els matolls de la jungla fins que, de nou, sentim... Ferum de Safari.

Paraula de Menstruació