El Naixement de “La Menstruació”

Anirem al gra: quan a les dones se’ls acut posar-se a rajar d’algo i deixen anar algun sarcasme, renec, grolleria, vulgaritat o qualsevol cosa per l’estil  hi ha algun home a la vora que fa obsequi de verbalitzar l’original comentari “Que tens la regla?”. Pot ser que si o pot ser que no. Potser les dones, conscients que portem a dintre la nostra motxilla l’obligació de ser les encarregades de la moral en la nostra cultura, aprofitem aquesta setmana vermella del mes per permetre’ns que la sang calenta ens surti enfora per altres llocs que no siguin únicament la vagina. La resta del mes estem castigades a haver de demostrar a cada segon com en som de meravelloses i impecables, sempre esforçant-nos per dir allò que més convé a cada moment, intentant conduir de manera impecable perquè no ens pitin a la mínima, intentant vestir de manera femenina però no massa opulenta per no ser confoses de seguida amb prostitutes però tampoc de manera massa sòbria per no ser titllades de monges, tenint una paciència pràcticament infinita amb criatures i homes a canvi d’una paraula amable o un detall que rares vegades arriba, aguantant de manera estoica i pacient les mirades i els comentaris dels vells verds i els pervertits, i un llarg etc que deixaré de mencionar, en part perquè ja m’he cansat d’escriure sobre això.

Definitivament, són massa coses com per treure-les en una sola setmana al mes. Nosaltres també tenim mala hòstia, odi, enveja, ira, orgull, ambició, avorriment, picor a l’entrecuix ( i no només perquè ens estiguin creixent els pèls perquè la última vegada ens vam depilar amb “cutxilla”... que també) i moltes altres coses desagradables. Sembla que haguem nascut per adonar-nos molt bé de tots els nostres defectes i passar-nos la resta de la vida intentant fer l’impossible per amagar-ho i fer que ningú se n’adoni. I si algú ho fa, estem perdudes, perquè aleshores ens senyalen amb el dit, per ser unes fresques, unes mal follades, atraiem totes les mirades crítiques en un segon i altres catàstrofes que ens acaben sepultant per una muntanya de merda molt més gran que la que teníem ja en el nostre interior, acumulat i augmentat per les nostres pròpies jutgesses internes implacables. Massa merda per no utilitzar-la d’adob, no us sembla?

El sentit de l’humor que es fa servir per expulsar els fantasmes de la mala llet no és de la nostra jurisdicció... encara. S’intenta, però encara costa. Nosaltres, les administradores d’aquest blog, ens coneixem de fa molts anys i creiem que tenim força pràctica a exorcitzar els mals esperits transformant-los en titelles estúpides a mercè d’una mena de brainstorm que ens poseeix de manera sobtada transformant qualsevol misèria en una anada d’olla còsmica. I sense drogar-nos, que encara té més mèrit! Ens partim el cul i ens estranya veure la poca gent que comparteix el nostre humor. Serà veritat que som unes males persones? Nosaltres creiem que no i que si d’altra gent es dedica a dir les seves parides per la ràdio, com els Oscars de La Competència, o a escriure guions per l’APM, les nostres parides també fan gràcia i mereixen un espai, almenys en aquest blog. A més, si llegiu això des de casa vostra, no us haureu d’amagar de ningú pel fet de riure d’alguna cosa horrible i escatològica. Si esteu en un cyber o llegint això perquè teniu Iphone i esteu al tren o al metro, foteu-vos i rieu per sota el nas dissimuladament, com fa tothom.

Això no vol ser un blog feminista, ens agraden més els homes que a un tonto un llapis, però com que som ties les que escrivim, doncs assumim que la redacció tindrà un caire femení si o si i avisem: de vegades, tius, rajarem de valtrus. És lo que hi ha, sorry. Sense ànim d’ofendre, però de vegades pensem que un parell d’hòsties ben donades no us anirien malament. I que consti que detestem la violència. Per això creiem que és millor posar-nos a escriure xorrades que pujar a un terrat amb una metralladora i començar a matar gent... que al cap i a la fi no saps qui són, pobres, i encara foteriem a matar algú que no s’ho mereix. I aleshores el karma què? Eh? Encara ens reencarnariem en algun adefesio tipu Duquesa de Alba... però sense diners, està clar!

I que consti que dir grolleries no vol dir deixar de ser unes senyores amb totes les de la llei. No és que vulguem ser desagradables, ens encantaria estar divines sempre, l’únic que no volem és estar-hi obligades a cada segon ni haver de suar sang (ni menstruació) per fer-ho. Les coses s’han de poder disfrutar i no cal que tot s’hagi de prendre tan a la valenta en aquesta vida.

En fi... que ens anirem veien per aquí, pel bé de la humanitat, ok? Almenys farem unes” rises” .

Paraula de Menstruació.