TACONES LEJANOS

Saps què no ho has de fer...T'has repetit mil vegades que no t'has de comprar sabates de taló perquè després no hi ha Déu que t'aguanti la mala llet que t'agafa amb el mal de peus... Però eren tan boniques... Si és que te les has emprovat i ja t'assemblaves una mica més a la Carrie Bradshaw (seee, tu ets més alta, més corpulenta, menys glamourosa i més pobra...però!...). La culpa, més que res, és de la dependenta que si “este año se llevan mucho...te quedan geniales...están muy bien de precio...es un tacón alto pero comodisimo, eh?!...). Sí, tinc una carrera i sempre m’he considerat amb dos dits de front i tot i així amb aquestes quatre parides mal argumentades ja em tenen… Perquè totes caiem a la ratera de pensar que POTSER aquestes precioses sabates amb 7cm de taló no ens faràn mal??? Oixx mai n'aprenem!! 

I sí, per lluïr s'ha de patir però la tortura no estava prohibida?? I tu encara tens seny... però no em digueu que no se us fot un nus a l'estomac quan de nit, en algun local veieu a una noia amb unes sabates de vèrtig, amb punta beeeeeen estreta, i una mísera civelleta aguantant el turmell... Ja em marejo de dolor, aquestes fan mal només de mirar... I és que ja ho deia la gran grandíssima Masiel “una buena voz empieza por unos pies descansados” mentre desenfundava les callositats que tenia més avall dels turmells i començava a arrencar-se a cantar descalça, olé! Perquè aquí ve l'efecte secundari de les sexys i glamouroses sabatetes: perds la sensibilitat de mitja planta dels peus i part dels dits... i que no em venguin espongetes de latex, silicona ni polvo de estrellas que posis lo que et posis, si t'has passat amb l'alçada de taló no et salva ni la padrina de la Ventafocs...(més aviat els talons et fan veure la padrina, jejeje és un chist…) mentre ensumes l’aire intentant buscar a algú que estigui fumant maria de la bona, a veure si et dóna una calada i deixes de sentir el dolor. Si va bé pels malalts crònics perquè no hauria d’anar bé per un “mal de talons”? Que, perdoneu-me però era una mala pècora aquesta fada...mira que “regalar-li” unes sabates de cristall! Això és mala folla!! ràbia continguda d'una dona madura que veu el seu protagonisme minat per una bella jove... com quan et pentina una perruquera que t’enveja secretament  -no sé a valtrus, però a mi em passa molt això xD- i t’asseca el cabell tot cardat per a que semblis una iaia!- Però això ja son figues velles d'un altre paner. Només falta que tu, intentant dissimular el mal que et fan les (putes) sabates i creient que la teva cara de dolor queda amagada darrere un gran somriure forçat, vingui algú preguntant-te si estàs bé i si et fan mal les sabates perquè “camines raru”...que dius que quèee? Raro?? O_o??... T'arrossegues fins al lavabo per comprovar fins a quin punt és cert tan humil·liant insult: et mires al mirall del lavabo mentre intentes caminar de manera natural però comproves esgarrifada que només falta que deixis anar un crit a lo tiranosaurus rex de lo encorvada que vas:  Tiranosaurus depuntiensis!

I pots anar ben mona amb les teves sabatetes que ja pots carregar el bolso de la Mary Poppins de tirites, esparadrap, iode per les llagues que et sortiràn, i com no: unes sabates de “repuestu”(aqui fem servir el català de tots, què passa??). El cas més popular és el dels casaments: TOTES ho fem, no ens hem d'avergonyir... Totes volem anar perfectes i elegants durant la ceremònia i la festa, totes aguantem, però arriba l'hora bruixa en què ja no dissimulem tant i només necessitem veure a la mare del nòvio descalçar-se i posar-se amb cara d'orgasme unes sabatilles d'estar per casa que ens falta temps per córrer a buscar-nos les bambes. I sentir el contrast d'anar plana com si caminessis amb les puntes més alçades que els talons mentre torna el somriure de manera natural a la teva cara.

I què me'n diueu de la tortura psicològica de cagar-la amb uns talons massa alts perquè el nostre acompanyant queda per sota nostre?! Què surts, amb un home o una Polly Pocket ?! –“Polly Pocket, Polly Pocket és una mida ideal” -Aaaaarg!! Déu no ho vulgui!! Això als homes els intimda (excepte els que ja són baixets de mena i ja ho tenen assumit) i a nosaltres també; de cop i volta abandonem la disfressa de dones sexys i decidides per sentir-nos com travestis (al tantu amb el maquillatge noies, que pot ser un fet decisiu per evitar el següent pas cap a Drag Queen). Cagunlamarequevaparirelstalonsmassaalts!

I tornaré a caure a la temptació, ho sé, ho faré i em sentiré genial emprovant-me'ls a la botiga i fent quatre passets a lo Marilyn autoconvencent-me que en necessito uns “sempre se'n han de tenir uns, mai se sap si algun dia hauràs d'anar a recollir un Oscar o anar un sopar de gal·la per aconseguir diners pels pobres negrets de l’Àfrica que passen gana...” i que aquests seràn els definitius que aconseguiràn no llagar-me els peus i la moral...

Les dones seguirem amb aquest estira i arronsa amb la nostra estètica i l'autodictadura per estar “guapes”. Ves a saber, potser valorem tant l'aspecte perquè sabem el què costa aconseguir-ho?!... mmmm...O som lo que no hi ha perquè ens acontenta una mirada lasciva d’algun mascle que ha notat que caminem sobre agulles de fer mitja i ja ni pensem en tot el dolor que comporta? La fina línia que separa el dolor del plaer: nosaltres patim el dolor de les altures i ells senten el plaer de l’observador, suposo que el karma ja s’encarregarà de tornar-nos el que ens mereixem ;)

Paraula de Menstruació