dimarts, 2 d’octubre del 2012

Catalans: de les pedres en fem pans!



Hola de nou! Després d’una mica de parón a l’agost tornem... a l’octubre amb la notícia que han tornat a pujar el nombre de joves aturats. Si, si... és un problema greu i que ens preocupa d’allò més! Ara s’ha de demanar dia i hora abans d’anar a puntar-te a l’atur. Ja no val això de llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora i anar a agafar número com si estiguéssis  demanant tanda a la peixateria. Nooooooooo! Ara has de trucar. I total, perquè quan estiguis allí i et preguntin amb quines dades vols actualitzar el currículum, sigui amb un curs avançat d’anglès o amb un de macramé, et mirin amb la mateixa cara de pena de sempre, com dient “No et servirà de res, pobre desgraciat!”.


 I la teva gran pregunta continua sent: però hi ha algú que l’hagin trucat del SOC per oferir-li una feina? Jo encara no en conec cap d’aquestes persones. Crec que són producte de l’imaginari col·lectiu, hologrames... però que no existeixen de veritat. O això, o els van liquidar a tots després de trobar la seva primera feina, perquè no deixéssin testimoni. Sigui com sigui, és un misteri que ni el mateix professor Derbó ens ha sabut aclarir.

Però ara això de buscar-se les garrofes al mateix lloc on es viu, està passat de moda. Tots els emprenedors han mort... o estàn fugint de la justícia perseguits pels seus deutes, o aguanten com autònoms mentre s’inflen de TranquilmazínMegaPlus a les nits per poder dormir... O ho han deixat tot per anar a empendre a l’estranger. L’estranger! Quin gran lloc! Sembla un lloc prou gran com perquè hi pugui cabre tothom. Aquí estem massa apretats... i ni a cops de colze et pots fer un lloc! El nostre mercat laboral és com un macroconcert a los Monegros a ple sol: només sobreviuen els que poden arreplegar aigua i sombra. Els demés moren o es guanyen uns eurus fent de camells.


 Però no us deixeu endur per l’eufòria, com diria el Guardiola, aquell ésser celestial que ens va deixar per anar a un món millor: Nova York. Petit parèntesi: us imagineu la Carrie Bradshaw intentant lligar-se en Guardiola a la cua de l’atur de Manhattan? Eh que no? Jo tampoc. Jo me’ls imagino lligant a la cua del Starbucks, prenent un capuccino junts mentre aprofiten la zona wifi per treballar (ni mirar facebooks, ni youtubes, ni hòsties...) amb els respectius portàtils i acabant la cita inesperada intercanviant tarjetes de visita. És o no?

 Ejem... Recapitulem: a l’estranger, encara que no ho sembli,  no tota la muntanya és d’orenga! Qui va a fora a buscar curru? Algú amb una mà al davant i una al darrera? Almenys són gent que han pogut estalviar per sobreviure uns mesos buscant feina (o fent turisme i rascant-se la figa) o que ja tenen feina allí abans de marxar... i això parlant dels més desgraciadets de tots! O no? No... també hi ha els motxileros, que són lliures com el vent i disfruten vivint l’aventura de cada dia, que no estan enclaustrats en una rutina... que tant els fa rebre allotjament a canvi d’una bufanda teixida a mà com estar-se uns mesos treballant en una fàbrica de la Xina fent bambes Nike, integrant-se amb els natius. Quins valents, tu! Barret a terra...

 

I després estàn les aupairs. Aquestes universitàries que van a les cases dels guiris a apendre anglès -majoritàriament- a canvi de cuidar els críos, netejar la casa... cobrant algo “simbòlic”. ¿Però que ha de ser simbòlic per una gent que condueixen per l’esquerra, com els anglesos, i ho mesuren tot en peus, milles i yardes...? Gent que sopen a les 6 de la tarda i que no veuen mai la llum del sol, com els Cullen... La immersió lingüística ha de ser brutal! Això sí, t’ha d’enriquir molt com a persona, sobretot si aprèns bé l’idioma i acabes quedan-t’hi, mesura de prevenció on les hi hagi, en cas que Espanya continui sent de dretes, algo altament probable. Això sí: després de refer la teva vida a l’estranger i tornar-la a desfer... O sigui: en cas que t’acabis casant, tenint críos, una feina, una casa... per després divorciar-te, perdre la feina, barallar-te per la custòdia de la canalla... Aleshores què? Cap problema! Si conserves la doble nacionalitat, en comptes d’estar apuntada a l’atur d’un país, podràs apuntar-te a dos! Paraula de Menstruació!

dimarts, 31 de juliol del 2012

El Consultori de la Dra.XX. Avui... Què vol dir l'altre quan em diu...?





Bona nit, estimades seguidores i seguidors del MEU consultori.
De l'allau de cartes que em feu arribar d'arreu, hi ha un tema que sembla que us preocupa amb insistència, un tema que fonamentalment té a veure amb la comunicació. He rebut centenars de cartes amb la mateixa pregunta "Dra. Xènia Xuriguera, què em vol dir la meva parella amb aquestes paraules?" És per aquesta raó que he fet un petit recull de les frases que més us fan ballar el cap i la seva traducció. Estigueu atentes i atents al TOP 10 de les frases més suades de la història de les relacions, que només ho penso repetir una vegada! I espero que, després d'aquesta classe magistral de traducció i interpretació, tingueu la claredat mental necessària per saber com prendre represàlies en cada cas.  

Prosseguim:

10- No ets tu, sóc jo: Si vols, em carrego amb tota la culpa. Tens dret a enfadar-te, però ja he decidit que no vull estar amb tu i no penso canviar de decisió ni escudrinyar els pros i els contres de la meva decisió.

9- Lo nostre no pot ser: Igual que l’anterior, però passant de la culpa.

8- Potser d’aquí a un temps ens tornem a trobar i les coses seràn diferents: Ara mateix no enganxem ni en cola, però si evoluciones cap a una banda que m’interessa, a lo millor et repesco quan ja no tingui res més a perdre. No cal tancar-se portes.

7- No voldria impedir-te provar altres experiències que poden ser enriquidores per a tu, com a persona: Au, vés a follar amb altres i aprèn alguna cosa, que la muñeca chochona és menys sosa al llit que tu!

6- Tu estàs a punt de volar i no voldria tallar-te les ales: Au, et deixo anar a follar amb altres abans de què em posis les banyes, que ja veig a venir que ets una marraneta i que no en tens mai prou!

5- Tenim visions diferents de la vida: No ens assemblem de res, però ha estat bé follar-te, ara ja pots desaparèixer.

4- Vivim en móns totalment diferents: Amb tu, no penso ni fotre un polvo, que segur que et van les coses rares!

3- Tenim biorritmes diferens: Tu vols follar pels matins i jo a la nit. Així no hi ha qui es posi catxondo, cony!

2- Estic prenent la decisió més sensata (deixar-te) pel teu bé: Et deixo pel meu bé, però ho disfrasso de falsa modèstia. Potser me n’aniré a ajudar als nens necessitats de l’Àfrica, però tu i els teus dubtes es queden aquí perquè te'ls mengis amb patates. I dóna gràcies, que a l'Àfrica no en tenen ni per això. Si és que sóc una puta ONG ambulant...

I acabem amb el número 1, la frase internacionalment coneguda que més ho està petant...!

1- Never mind, I will find someone like you / No importa, trobaré algú com tu. (Adele): Sóc tan refotudament bona persona que et perdono per haver-me donat la patada quan més penjada de tu estava. I t’aviso: penso acabar amb algú que et passarà la mà per la cara. He dit ja que t’estimo i et perdono, rei meu?

dilluns, 16 de juliol del 2012

Tinc ganes de #fotofovideof... i unes galetes!

Des de la Menstruació ens preguntàvem "Què podriem fer aquest estiu?" "On podriem anar de vacances?" I com que no tenim eurus com per anar-los gastant tontament, anar a Canàries, com proposa La Segona Hora de RAC1 en el seu concurs "Tinc ganes de #fotofovideof", ja ens sembla bé. O no?

La cosa està renyida, perquè es veu que al concurs la gent s'ho ha currat molt (no ho diem nosaltres, al facebook del susoditcho pugrama hi ha un àlbum ple de fotof que ho confirma) però naltrus no podiem ser menys, haviem de dir la nostra, que el no ja el tenim! Paraula de Menstruació... i unes galetes!


dimarts, 10 de juliol del 2012

FESTES MAJORS. EL FACEBOOK DEL POBLATXU


Noies, arriben les nits d’estiu! Festes Majors dels pobles i demés xarxes socials prehistòriques que “els de poble” fem servir per relacionar-nos (ho podem entendre tant per “coneixe’s” com “enrollar-se”). Tots els de poble-de-tota-la-vida anem anotant a la nostra agenda les dates de les festes més properes i alhora més sonades. És el moment en que les solteres treuen les seves armes de seducció massiva i les aparellades es plantegen si cal seguir amb la relació concretament durant els mesos de calor. 


 

L’estiu té un no se què i un què se jo que ens fa altament follables a tots. Un de cada deu experst afirma que lligar resulta més fàcil a l’estiu... O era el mateix percentatge al revès? Bé, tant se val... Les dades empíricament demostrables que hem recollit durant anys ens revelen les claus de l’èxit del sex appeal estiuenc: de nit, suats, agafant un got de plàstic ple de la birra que acaba d’orinar algun burro i els peus bruts d’haver estat en un concert amb sandalies, que acabes amb els peus que sembles de la “Tribu de los Pies Negros”... És quan tots estem més atractius! O no? No em mireu amb aquesta cara de desaprovació, nens! Si és queeee...tenim el llistó massa alt per culpa de l’anunci d’estrella (es poden dir marques en aquest blog?¿?)! Jo, ara, si no vaig a una cala secreta amb els meus amics models i ens banyem en boles no sóc persona, tu! I si no passo l’estiu en un poblet de la costa amb pescadors de palangre i dones grans que van amb davantal pel carrer em sembla que no sóc catalana! Com és que  el  meu poblet de costa (o sigui... Comarruga) és gris-asfalt i marró-totxo i el seu tot blanquet i assoleiat? PER QUÈ??? En aquests poblets a l’estil formenterenc, a la nit encens una foguera, convides quatre amics (imprescindible que un toqui la guitarra espanyola) i ja està... Ja estàs en una festa improvitzada, millor que un botellón al torrent, més barato que passar la nit a unes carpes i més saludable que anar a una rave enmig del bosc per acabar fins al cul de tot! Això és una fieshhhhhhhhhta, o no? Com que no? No us passa a vosaltres?? Ja em pensava que no... Pobres desgraciats! 


"Esto es lo que crees que está pasando..."


"Esto es lo que ESTÁ pasando."

En fi, el què deiem, que anem perdent el fil! Com cada estiu tots farem un walking dead borreguil cap a la festa que toqui, intentarem creuar mirades amb el personal, maleïrem el modelet que hagim triat perquè hem vist passar una noia un pèl més chic-però-hippy-però moderna-però de tot més que nosaltres i ens apuntarem a la Blackberry les dades d’aquesta desafortunada descarada que s’ha atrevit a passar-nos la mà per la cara, enviarem un watsapp als nostres albanokosovars-post-guerrillers, i aquella mateixa nit el seu cotxe patirà un desgraciat accident on es trecarà les dues cames per dos llocs diferents, de manera que no pugui lluïr mai més minifaldilla i talons. Total, lo típic de cada any, per festes... Paraula de Menstruació!

dijous, 28 de juny del 2012

A l'estiu, tota cuca toca el voraviu...

Ha ha arribat l'estiu... i m'he pintat les ungles d'un color radioactiu! Tal com és la moda aquesta temporada, però fent servir un pot de pintaungles de la temporada passada. El color kiwi no sembla, d'entrada, quedar-me tant cool com el color blau turquesa que lluieixen les models photoshopejades de les revistes...



Sempre passa igual... Per voler aprofitar coses de la temporada anterior i no "malgastar" uns eurus en l'acessori kitch de temporada, sempre acaba passant... T'acabes sentint com la versió barata d'allò que està de moda. I al no seguir al peu de la lletra la tendència, al declarar-te insurrecte, et fa sentir més out que els modelets de les cantants d'Eurovisió.

Aquest estiu és terreny "comanche" dels colors freds, ungles de blaus pastels i que fan mal als ulls... i des de la primavera que ens estàn matxacant amb un germà tunejat del blau marí de tota la vida (típic color de roba de iaiu) barrejat amb un toc de blau elèctric saturat que el fa un pèl més àcid. És la combinació de colors perfecta per fer-te sentir com un àlien si al juny no has aconseguit una mínima cadència torradeta a la pell.

Almenys tinc el consol que el color kiwi fa joc amb alguna cosa... amb el color blau de les venes que se'm veuen a través de la pell translúcida de les cames. El meu to natural de pell és "blanco nuclear". Per un dels capricis del metabolisme mutant femení, a partir d'un any en concret vaig deixar de posar-me morena, segurament, com a condemna per admetre, públicament, que odio aquest encegador sol d'estiu que tothom tan espera. Des d'aleshores que, a l'estiu, només desitjo viure de nit, com un vampir, cosa que no contribueix a canviar gaire el meu rostre pàl·lid. I ara hi caic...quan em miren pel carrer, no és perquè estigui bona, sinó perquè sóc capaç de reflectir tota la llum solar, com si estigués coberta d'escates de sardina, com els Cullen! És per això que he acabat pensant: ves a la platja d'un cony de vegada, ni que sigui una estona! Et poses crema solar del 30, que no és ni molt ni molt poc, i a veure si agafes una mica de color... que et queixes que estàs blanca, però tampoc fas res per solucionar-ho!



I dit i fet. M'he llevat, he esmorzat, he preparat la bossa de la platja i he agafat l'autobús per anar-hi. Un cop allà no he aguantat ni dos minuts prenent el sol. Com s'ho fan aquestes noies que van a la platja i no suen, ni es despentinen, tenen un moreno perfecte i sembla que han nascut per lluïr biquini? ( de temporada, és clar, no reciclat de dos anys anteriors, com el meu). Jo, tot i portar aigua i parasol, seria capaç de deshidratar-me a 20º a l'ombra! Fillesdeputatotes!!

Amb sensació de derrota i de tenir el biquini ficat completament dins de la ratlla del cul, com si fos un tanga-faixa, m'aixeco, me'l poso bé tan dissimuladament com puc i em dirigeixo a l'aigua amb tota la dignitat que m'és possible... tot i que m'estic cremant les plantes dels peus des de que m'he aixecat de la tovallola!

Quan arribo a la zona on la sorra ja està humida no puc reprimir un "Ahhhhhhhhhhhhhh...!!" en veu baixa, mentre dóno gràcies a Monstrusenyor per haver donat fi al meu caminar de velociraptor agònic. I ara és el moment de la veritat: el de comprovar amb el peu la diferència de temperatura entre l'aire calent i enganxós i l'element líquid i salat, barrejat amb refrigerant corporal humà, crema solar i altres elements difícils d'identificar... "Diossssssssss!!! Que freda està l'aigua collonssssssssssss!!" Renuncio al meu projecte d'entrada triomfant al regne de les ones a l'estil Kim Kardashian i m'acoto per fer-me un "baño checo", més en la línia d'una iaia artròsica. Que, per cert... Com s'ho fan aquestes senyores grans, rabassudes com un una pilota de platja, perquè se'ls hi aguantin aquells tirants, tan prims i rectes, a dos centrímetres de l'extrem d'una caigura lliure "hombros" avall?? No és que vulgui saber res de la visió resultant d'un accident a causa del desmai per esgotament d'un d'aquests tirants... però no puc estar-me de pensar-ho... potser quan sigui iaia ho sabré, si no em passo al nudisme!




Bé... per on anava? Ah, sí... estic a la vora de la mar, com la donzella que brodava el mocador, però ni rastre de la seda blanca i vermella, tú! Salto com una daina intentant esquivar els esquitxos de les onades, mentre penso que ha estat mala idea entrar a l'aigua en top less perquè no se'm marquin els tirants mentre em banyo. Cada any igual! Em poso morena just el dia que decideixo no fer top less i acabo amb la marca dels tirants tatuada en blanc nuclear sobre vermell gamba. I aquesta marca dura tot l'estiu! Tant se val les vegades que prenguis el sol després!

En fi... ja sóc a una fondària prudent però suficient per poder nedar una mica i descansar de tant complexe estiuenc i tanta merda! Només alguna ràfega de corrent més calenta del normal em fa recordar que, probablement, estic envoltada de pipí. Finalment aconsegueixo no pensar en res i, simplement, flotar. Em cabusso, bussejo una mica... Em sento com un peix a l'aigua. Mira que costa venir fins aquí... pero quan hi sóc em dic "Ho has de fer més sovint. L'aigua és el teu element". I en aquell moment, si em sortís una cua de peix, fugiria mar endins i no em sabria greu semblar una sardina, no com quan camino pels carrers, sentint-me com un llangardaix, amagant-me sota les ombres projectades pels edificis.


Ha arribat l'estiu... i em dic a mi mateixa que, aquest any, el passaré amb la dignitat intacta, encara que no em senti gaire trendy... Però aleshores, creua el meu pensament un llamp fugaç que amenaça amb esborrar el meu moment zen: arriben les Festes Majors!!! Agafo una bocanada d'aire, la retinc, i l'expulso de cop, intentant no repetir el procés massa vegades, per no hiperventilar-me. Quan aconsegueixo calmar-me intento començar a fer anar l'engranatge del pensament lògic i racional per escapar del pànic. L'estiu just acaba de començar... però la comèdia no s'acaba aquí! Paraula de menstruació!

dimarts, 19 de juny del 2012

El Consultori de la Dra.XX. Avui... Cybertorrats!!



Bona nit de nou... Benvinudes i benvinguts al meu consultori. En aquesta edició rebem amb els braços oberts la carta de la nostra estimada amiga Maria L. Us heu apuntat mai a una d'aquestes pàgines d'internet que serveixen, presumptament, per trobar parella i/o rollo i/o amistat i/o "lo que surja"? Doncs pareu atenció al relat que m'ha enviat la Maria L. per compartir els seus dubtes i divagacions amb nosaltres:



"Estimada Dra. XX,

Em dic Maria L. Em fa una mica de vergonya dir-li el que li vaig a dir... però ja fa gairebé dos anys que, a part de jo mateixa, no em toca ningú amb motius sexuals. No tinc res en contra dels homes en general, però no sé què em passa, que des de que vaig deixar la meva últma relació no trobo cap home adient perquè em faci una bona feina. Pretendents, n'he tingut, és clar, però no sabria què dir-li... De vegades tinc la sensació que només se m'acosta gent perturbada i malalta del cap. Sap què li vull dir? Ei! I que no tinc res en contra de la pobra gent que té alguna malaltia, pobrets! Però perquè m'han de venir tots a mi? No ho sé... és com si tigués un karma o algo... "Tant se val!"- em vaig dir un bon dia - "Treu-te aquestes històries del cap! Tu el que has de fer és conèixer gent nova i ja està."

I la manera més fàcil i ràpida de conèixer gent que se'm va acudir, va ser apuntar-me a una pàgina de contactes. Treballo moltes hores i de vegades no tinc gaire temps per sortir. A més, visc en un poblet molt petit i mal comunicat per una carretereta de mala mort plena de corves.


Vaig sentir a dir a una amiga meva, que havia trobat parella en una d'aquestes pàgines, que és tan fàcil i que va tan bé. Ella havia deixat una relació, i al cap de dos mesos ja havia trobat una mitja taronja perfecta per ella. Això si... es va deixar una pasta gansa en pàgines de contactes! Això em va animar a provar-ho a mi també. Vaig començar per una pàgina i vaig pensar que, segons com ho veiés, ja en provaria alguna altra.

Després de pasar amb paciència i bona cienca la sol·licitud d'alta i el qüestionari personal, que em van semblar eterns, vaig poder veure les fotografies dels homes inscrits a la pàgina. Ells em podien enviar missatges de xat o contactar-me per mail. Al cap de poc, vaig rebre el meu primer mail privat. Amb tota l'emoció del món, vaig obrir-lo i em vaig trobar això:

? ????
????????(?)(?)
???????(?)(♥)(?)
? ???????(?)(?)
??? ??? ?????
??? ??????????(?)(?)
??? ?????????(?)(♥)(?)
??? ??????????(?)(?)
??? ??????? ???????
??? ??????????????(?)(- )
?????? -??????????(?)(♥)(?- - )
??? ??????????????(?)(- )
??? ????????????????- ?
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)
??? ?(?)(♥)(?) ??????????(- )(♥)(?)
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)

HOLAAA! ¿TE GUSTA? BUENO, LA VERDAD ES QUE ME LO COPIÉ DE UN MENSAJE QUE RECIBÍ UN DIA Y ME ALEGRÓ EL DIA. ESPERO QUE, COMO MÍNIMO ESO SUCEDA CONTIGO.

APARTE DE ESTO ME GUSTARIA CONOCERTE Y SE ME OCURRE QUE PARA ROMPER EL HIELO TE PODRIA INVITAR A IR AL CINE O A TOMAR ALGO EN LA PLAYA. SI ES EL CINE, ELIGE TU MISMA UNA PELICULA (QUE SEA EL CINE LAUREN, PORFA, QUE ME HACEN DESCUENTO). REALMENTE ME DA IGUAL LA PELICULA QUE ESCOJAS PORQUE HACE DIAS QUE NO VOY Y SEGURO QUE NO LA HABRÉ VISTO. TE DEJO MI MOBIL POQUE NO PODRÉ CONTESTARTE POR AQUI PORQUE AHORA MISMO NO ESTOY ABONADO (TENGO UN PERFIL MÍNIMO QUE SOLO PUEDO ENVIAR UN UNICO MAIL A ALGUIEN QUE ME ATRIGA PERO A QUIEN NO CONOZCA O NO HAYAMOS HABLADO NUNCA (OSEA....EN RESUMEN....PARA ABREVIAR...TU!!!...JAJAJA!)...Y, COMO DIGO, NO TE PODRÉ LEER NI CONTESTAR POR AQUÍ. TAMBIÉN SOY
_____________________________
XXXX_XXXX EN BA_DE_BA_DOO
O
XXXX - XXXX - XXXX A YATEDIGO
______________________________
YO CREO QUE LO MEJOR ES LO DEL MOBIL, PERO BUENO, AQUI HAY GENTE MUY DESCONFIADA Y NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS. TU PERFIL, EN PRINCIPIO NO ME PRODUCE DESCONFIANZA, AL CONTRARIO, ME ATRAES ALGO Y TENGO CURIOSIDAD POR CONOCERTE. EN EL FONDO DEL FONDO DEL FONDO DEL FONDO (JAJAJA!) BUSCO UNA RELACIÓN SERIA Y DE CONVIVENCIA, PERO BUENO..EN EL FONDO DEL FONDO...
POR OTRA PARTE NO SÉ QUE PODRIAS TU QUERER DE MI QUE NO FUERA AMISTAD TENIENDO EN CUENTA QUE SOY SOLTERO, SIN HIJOS Y UN POQUITITO MAYOR QUE TRABAJANDO DE (NO TE LO DIGO..O DE MOSSO..O DE BOMBERO..O DE FUNCIONARIO EN LAS PRISIONES). QUIERO DECIR QUE A LO MEJOR NO TENEMOS MUCHO EN COMUN, PERO BUENO, COMO ME ATRAES PREFIERO QUE LO TUYO LO DIGAS TU (EN SU MOMENTO Y SE TERCIA, CLARO, DE MOMENTO UNA AMISTAD Y UN CINE O PASEAR SUPONGO QUE ESTÁ BIEN).
MUCHOS SITOS, CARI!
XXX
:))

Després d'aquest profús discurs escrit CRIDANT, vaig haver de plegar de terra les lentilles, que m'havien caigut de lo eixuts que se m'havien quedat els ulls. Seguidament de posar-me les "gafes del serca" i pendre'm un a til·la a fi de serenar-me, vaig fer unes quantes respiracions mentre em repetia, com un mantra "Ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal..." Al finalitzar la tercera vegada que m'ho repetia mentalment, va caure un llamp a casa meva que va fer petar tota la instal·lació elèctrica, amb xarruscada de PC inclosa.

Avui, una setmana desprès, l'escric des del meu nou portàtil de segona mà. El tècnic em va assegurar que els llamps no podien afectar-lo, a menys que estigués endollat carregant la bateria durant una tempesta elèctrica enmig del Lighting Field de Walter de Maria. Tot i així, li escric amb temor, Dra.XX. Què he de fer? Accepto la meva sort i em llenço a la piscina, a risc d'acabar tallada a trossets dins d'una bossa d'escombraries? Em resigno a passar la resta de la meva vida dedicada al cel·libat i la recerca espiritual en una cel·la de Montserrat? M'adscric al programa de testimonis protegits i em canvio de nom? Què més puc fer? Estic desesperada. Espero amb ànsia el seu consell.

Atentament,
Maria L."

Estimada Maria,

Et seré franca i només et faré una pregunta: a la pàgina de contactes vas posar-te de nick Maria L.? Reina, no em vull imaginar quin serà el teu congnom real, però si poses pseudònim de pilingui, és ben normal que t'acossin els mancats d'afecte i d'algun que altre bull. Dóna gràcies si encara no te n'has trobat algun que et demanava preu. Perquè te l'has trobat, no? Si és que és normal dona... Dónes missatges contradictoris als homes amb un nom així. Els hi tiba el nervi que connecta l'escrot amb el cervell i no poden pensar amb serenor. Ho entens, Maria? Canvia't el nom. Definitivament, és la teva millor opció si vols canviar el teu target. O això, o et dediques al porno i de passada treus el teu poble de l'anonimat i li dónes un lloc al mapa. Potser així aconsegueixes fer uns calerons, que et votin com alcaldessa del poble, i aleshores podràs canviar la merda de carretera que teniu. Amb una actitut positiva, tot són ventatges, ja ho veuràs!

Una abraçada afectuosa. Sempre teva:
Dra. XX.


dimecres, 6 de juny del 2012

La Menstruació al Showroom Primavera de Reus!

Nenes i nens! Demà ens baixa la regla! Ja ho diuen, que la tía María t'acompanya en tots els teus viatges, i la nostra incursió al Showroom Primavera de Reus no podia ser menys!


Bromes a part: l'empresa d'enquadernació artesanal Books and Box i les il·lustracions de Drip Drap Creacions, (o sigui, naltrus) uneixen forces per posar a l'abast del públic una col·lecció de llibretes, cada una amb un dibuix personal i intransferible!

Podeu trobar-les a partir de demà al Showroom Primavera de Reus. El Showroom és un mercat d'artesans independents de Reus que cooperen per organitzar una fira  on no només hi ha paradetes de handycrafts i tota mena de munades, també hi haurà actuacions en directe, art... tot per crear un ambient festiu. T'ho pedràs?

Que no saps on i quan?  A Reus, al Raval Robuste 36, de 10 del matí a 9 del vespre. Obert al públic del 7 al 10 de juny. Entrada gratuïta. També pots trobar-nos al Facebook, Twitter i al blog showroomreus.blogspot.com.es