Decàleg de l’Home de Debò

L’hem demanat als Reis, com a desig d’any nou, mentre bufàvem les espelmes d’aniversari ( merda, que no es pot dir! >_<)...El 12 d’agost també el vam demanar, mentre se’ns cremaven les pestanyes de mirar el cel ennuvolat buscant un estel fugaç... Hem posat una espelma a la Moreneta i l’hem demanat la nit de Sant Joan, mentre ens jugàvem la vida saltant la puta foguera o entrant d’esquena dins del mar (unes hòsties quan et trobes un clot d’aquells malparits... !!) Però res. Ja no sabem què més fer. Potser el problema és que hem de concretar més? No serveix només demanar “per aquest any vull un home de debò”? Quan passa un estel fugaç, per exemple, no tens temps de demanar massa cosa que ja ha passat!  Nosaltres, almenys, creiem que ho tenim molt clar.

Val a dir, que com que som dues dones d’altura (en aquest país, si fas més de metre setanta i et poses talons ja et confonen amb la geganta del poble, i si et pintes massa per sortir, amb un travesti) és de calaix que necessitem que sigui alt! Amb lo de ros, moreno, color d’ulls i tal podem fer de més i de menys, però un metre vuitanta no se’ns pot negar! O és que no heu sentit parlar d’allò de “metete con álguien de tu tamaño”? Només volem fer justícia a les lleis de la sabia Mare Naturalesa.

Però això és una nimietat a l’hora de descriure un home de debò. Un home de debò no és que sigui guapo o estigui bo... és que és increïblement atractiu... i no ho sap!

• Un home de debò no es deixa les ungles dels peus llargues (tots tenim a la ment aquelles ungles llargues, grogues i dures, com les d’una àguila.)
• Entenem que existeixen problemes com: caspa, psoriasi, halitosi, herpes, dermatitis seborreica, verrugues, lepra... Entenem que es pot ser una persona acurada en la seva higiene i tenir algun petit problema de salut amb efectes secundaris poc elegants. Però un concepte: aneu al metge i compreu pomadetes, que no son tan cares. Sense ànim de ser bordes, però quan nosaltres no anem estupendament depilades, ells també arrufen el nas. Només volem unes mínimes garanties higièniques.
• No va amb xancles de plàstic de piscina per sortir al carrer.
• No es tira pets abans, durant o després de follar.
• No menja all abans de fer-te un petó (s’entén que no és a la galta, tot i així s’olora igual, pro buenu...)
• Un home de debò no té problemes per posar-se un putu condó abans d’introduïr el seu membre viril (que tiene nombres mil) dins la teva casita de chocolate.
• Un home de debò no et deixa un chupetón enorme al coll o a qualsevol altre lloc, d’aquells que sembla que t’hagin marcat com una vaca per demostrar a la gent que ets seva. ..rollo com els gossos quan pixen a les cantonades, que van a marcar el terreny.
• Un home de debò sap on es troba el límit que separa la cortesia de la cursileria.
• Un home de debò sap fer un bon paper al llit sense estar pendent tota l’estona de mirar-se al mirall de l’habitació.
• Un home de debò es posa a “la feina” amb ganes d’innovar i deixar-te satisfeta, no fa tiquinyueles només per aconseguir que li acabis xupant i així ell no hagi de fer res.
• Un home de debò no alaba la teva truita a la francesa només perquè li acabis fent sempre tu.
• Un home de debò sap com arreglar-se per acompanyar-te a un “evento”. Portarà un look casual d’americana i texans o sabrà lluir un “chaleco” i un barret d’ala curta si és la ocasió.

• Un home de debò va més enllà del seu outfit: la seva companyia és agradable en tot moment perquè no només sap parlar bé sinó que també escolta.
• No et regalarà una entrada per anar al futbol si és algo que només li agrada a ell. I és capaç d’acompanyar-te a un concert o a una obra de teatre que a tu t’agrada i sentir-ne curiositat, sense fer morros tota l’estona.
• Té un punt juganer, cosa que no és el mateix que ser com una criatura irresponsable i capritxosa.
• Una conversa amb ell és clara i diàfana com la llum del dia i no serveix en cap cas per indagar informació que tu no estàs disposada a donar directament.

Tenim clar que així és un home de debò. Ara falta saber com cony trobar-lo... perquè sabem que existeixen, però només els hem vist comprometent-se (i fins i tot casant-se!) amb altres. I tenen fills i n’estàn encantats, els porten al parc i els donen el biberó. El que faci falta, tu. No descartem el fet de què ens semblin tan adorables justament perquè estàn amb altres i hem idealitzat la situació... però sembla tan real!

I nosaltres acabem de rebre, per fi, el nostre “cepo para osos” de la marca ACME. No sabem si servirà, haurem de provar-lo el diumenge que ve al Parc de la Ciutadella...

Paraula de Menstruació.