Festes Glorioses... però de debò!

Ara que vénen festes glorioses, els carrers s’han engalanat de llumetes i aparadors Nadalencs. De fet, des de la setmana passada que es va inaugurar la il·luminació dels carrers i diumenge dia 11 de desembre, ha estat el primer festiu en què obren els comerços per obrir oficialment la campanya de Nadal.

De fet, avui sóc una mica menys feliç, perquè sóc cada cop més conscient de totes les coses que no podré comprar aquest Nadal perquè no tinc... ni un ral! I sé que no sóc l’única. I sé que no només jo opino que el Nadal ja és prou depriment com perquè et trobis a un desmenjat Pare Noël fent brandar una campana i deixant anar un esmorteït “how, how, how” mentre et passeges pel teu centre comercial preferit o per la zona comercial “x” que hagis escollit per passejar i fer una llista mental dels eurus que et queden i en què els hauràs de gastar per poder fer els regals de rigor.

I dic jo: per què aquest Santa Claus sense chicha ni limoná? Ja està bé que centrem les il·lusions nadalenques en els més petits de la casa... però els que comprem som els adults i necessitem motivació, leñe! Qui fa els càstings d’aquests “Santes” eixarreïts que no són ni tan sols obesos de veritat? Ja se sap el tòpic de què a totes les festes hi ha el típic grassonet simpàtic que amenitza la vetllada amb acudits i anades d’olla varies. Però posar una persona no-grassa i no-graciosa fent aquest paper...  A qui se li ha acudit que aquesta bestiesa pot induïr al consumisme? Almenys que facin un càsting com Déu mana de gurditus graciosos de debò, però que deixin de buscar candidats a les files dels expulsats d’OT, si us plau. No hi ha un Risto que reguli el gremi dels Pares Noëls falsos? Doncs hi hauria de ser. Almenys és aquesta la conclusió que en trec quan surto dels centres comercials més deprimida que quan vaig entrar.

Dit això, des de la Menstruació, en comptes de queixar-nos i ja està, proposem una idea. Perquè no crear un personatge, més basat en el nostre folklore i que pogués ser més atractiu i motivador? I no parlem de ressetejar els Reis Mags. Tot i que pensem en quan érem criatures i els patges ens feien por. Perquè els pinten de negre si són blancs? Gent amb faccions de blancs, amb la cara de negre, negre com el fum, que es veu d’una hora lluny que és artificial. I ja que escullen aquest color, què els costa fer-se la ratlla negra dins de l’ull? Que queda molt raro que lo de dins de l’ull se’ls vegi tan rosa en contrast amb la cara tan i tant negra... home! I rient amb aquells llavis tan vermells o roses...! Por, fan por. Les criatures ploren i no ho veuen clar quan han d’agafar d’un patge d’aquests un caramel. És com la mania d’incloure persones vestides de Pluto, Piolín, Goffy, Mikey Mouse... L’Àngel Martín tenia raó amb les seves sàbies paraules: un Piolín de dos metres acollona... perquè el nen pensa: si l’ocell és així de quin tamany serà el gat, joder?! I ja està veient en la seva ment un gat Silvestre de la mida de Gozzila obrint-se pas entre la cabalgada derribant edificis amb la cua. Fa por, fa por...

Doncs el que dèiem: els Reis necessiten un resset, però no poden competir amb el Pare Noël perquè arriben massa tard. Qui s’espera ja al dia 6 per rebre els regals? Les criatures no són tontes: sempre preferiràn al Pare Noël, que deixa els regals abans i així poden tenir totes les festes per jugar. Jo també ho hagués fet, per més que m’haguéssin jurat i perjurat que el Rei Negre és el més ric de tots. “Sí, ric i ruc... i tardón!”- hagués pensat jo.

Potser ens costa recordar-ho, perquè a nosaltres els catalans, els regals no ens els porten per Nadal, ens els caguen! Però són regals igual! El Caga Tió és com el nostre reducte Gal i està desaprofitat. Recordo que quan era petita jo li preguntava a mun pare: Papa, d’on vénen els tions de Nadal? I ell s’ho havia d’inventar.... Una fenyada, pobre home! Perquè no hi ha una mitologia sobre l’origen del tió. És un tronc, però un tronc especial. I qui sinó pot tallar un tronc especial si no és un llenyetaire especial? Sí, senyores i senyores: proposem fer del llenyetaire del Caga Tió el personatge estrella del Nadal. Canviem les campanes i el “how, how” per les destrals i la suor, l’uniforme vermell i blanc per una camisa de quadres i uns texans amb tirants... si poden ser estripats, millor! Però no ens venim a referir a un “granjero busca esposa” esquenut i sense dents... no... Amb tots els respectes, però el màrqueting és el màrqueting: els lletjos analfabets que es vesteixen amb la roba que els compra sa mare al mercadillo no són sexys ni inspiradors. Ho sentim, però us hem de dir que feu un pas enera i abandoneu l’acadèmia de llenyataires fornits i increïblement atractius que estem creant. El problema és que no sabem d’on treuríem homes prou alts i fornits en el nostre país. Potser a Girona... és el lloc més al nord que queda dins de les nostres fronteres. I ens han dit que allí existeixen els homes alts i ben plantats, tot i que rarament els hem vist.... sols. Ejem, ejem... Però està clar que s’ha d’anar cap al nord. Com més al sud, més baixets i panxarruts. L’home mediterrani és així. I si tens la poca gràcia de ser una noia una mica més alta que la mitja, estàs condemnada a no poder-te posar talons al costat d’un home mai més. I aixó no ho podem consentir ( per a més informació sobre aquest tema us recomanem rellegir el post Tacones Lejanos, publicat en aquest estimat blog nostre)

Estem parlant del fitxatge de mascles estil Ralph Fiennes, Alexander Skarsgard, Clive Owen, Eric Bana (sense necessitat de què vagi maquillat de verd), Hugh Jackman,  Jason Statham, Alex O'loughlin i tal...

Imagineu-vos com seria trobar un home així tallant llenya, feinejant amb la seva eina afilada, tallant troncs en bocins d’un sol cop per fabricar els tions dels vostres fills, nebots, néts... No em digueu que no seria una imatge adorable? I encara que el primer impacte fos colpidor, no tindrieu por i no us faltarien ganes per tornar-vos a creuar amb ells. Què podria ser més perfecte que això? Per exemple: que mentre et tornen el canvi dels tions que has comprat et diguin amb una veu profunda i vellutada “Que passi un Bon Nadal i un Feliç Any Nou”. Així sí que tens la certesa que l’any vinent serà millor. Jo m’ho creuria.

Com diu la tradicional cançó de fer cagar el tió... Ara vénen festes, festes glorioses, dones amoroses, gallineta a l’olla, cua de mixó... caga tió! Nosaltres, per demanar que no quedi! Ja ens encarregarem de posar l’amorositat de la nostra part.

Paraula de Menstruació.