Des de la Menstruació ens preguntàvem "Què podriem fer aquest estiu?" "On podriem anar de vacances?" I com que no tenim eurus com per anar-los gastant tontament, anar a Canàries, com proposa La Segona Hora de RAC1 en el seu concurs "Tinc ganes de #fotofovideof", ja ens sembla bé. O no?
La cosa està renyida, perquè es veu que al concurs la gent s'ho ha currat molt (no ho diem nosaltres, al facebook del susoditcho pugrama hi ha un àlbum ple de fotof que ho confirma) però naltrus no podiem ser menys, haviem de dir la nostra, que el no ja el tenim! Paraula de Menstruació... i unes galetes!
dilluns, 16 de juliol del 2012
dimarts, 10 de juliol del 2012
FESTES MAJORS. EL FACEBOOK DEL POBLATXU
Noies, arriben les nits d’estiu! Festes Majors dels pobles i demés xarxes socials prehistòriques que “els de poble” fem servir per relacionar-nos (ho podem entendre tant per “coneixe’s” com “enrollar-se”). Tots els de poble-de-tota-la-vida anem anotant a la nostra agenda les dates de les festes més properes i alhora més sonades. És el moment en que les solteres treuen les seves armes de seducció massiva i les aparellades es plantegen si cal seguir amb la relació concretament durant els mesos de calor.
L’estiu té un no se què i un què se jo que ens fa altament follables a tots. Un de cada deu experst afirma que lligar resulta més fàcil a l’estiu... O era el mateix percentatge al revès? Bé, tant se val... Les dades empíricament demostrables que hem recollit durant anys ens revelen les claus de l’èxit del sex appeal estiuenc: de nit, suats, agafant un got de plàstic ple de la birra que acaba d’orinar algun burro i els peus bruts d’haver estat en un concert amb sandalies, que acabes amb els peus que sembles de la “Tribu de los Pies Negros”... És quan tots estem més atractius! O no? No em mireu amb aquesta cara de desaprovació, nens! Si és queeee...tenim el llistó massa alt per culpa de l’anunci d’estrella (es poden dir marques en aquest blog?¿?)! Jo, ara, si no vaig a una cala secreta amb els meus amics models i ens banyem en boles no sóc persona, tu! I si no passo l’estiu en un poblet de la costa amb pescadors de palangre i dones grans que van amb davantal pel carrer em sembla que no sóc catalana! Com és que el meu poblet de costa (o sigui... Comarruga) és gris-asfalt i marró-totxo i el seu tot blanquet i assoleiat? PER QUÈ??? En aquests poblets a l’estil formenterenc, a la nit encens una foguera, convides quatre amics (imprescindible que un toqui la guitarra espanyola) i ja està... Ja estàs en una festa improvitzada, millor que un botellón al torrent, més barato que passar la nit a unes carpes i més saludable que anar a una rave enmig del bosc per acabar fins al cul de tot! Això és una fieshhhhhhhhhta, o no? Com que no? No us passa a vosaltres?? Ja em pensava que no... Pobres desgraciats!
![]() | |||
| "Esto es lo que crees que está pasando..." |
![]() |
| "Esto es lo que ESTÁ pasando." |
En fi, el què deiem, que anem perdent el fil! Com cada estiu tots farem un walking dead borreguil cap a la festa que toqui, intentarem creuar mirades amb el personal, maleïrem el modelet que hagim triat perquè hem vist passar una noia un pèl més chic-però-hippy-però moderna-però de tot més que nosaltres i ens apuntarem a la Blackberry les dades d’aquesta desafortunada descarada que s’ha atrevit a passar-nos la mà per la cara, enviarem un watsapp als nostres albanokosovars-post-guerrillers, i aquella mateixa nit el seu cotxe patirà un desgraciat accident on es trecarà les dues cames per dos llocs diferents, de manera que no pugui lluïr mai més minifaldilla i talons. Total, lo típic de cada any, per festes... Paraula de Menstruació!
dijous, 28 de juny del 2012
A l'estiu, tota cuca toca el voraviu...
Ha ha arribat l'estiu... i m'he pintat les ungles d'un color radioactiu! Tal com és la moda aquesta temporada, però fent servir un pot de pintaungles de la temporada passada. El color kiwi no sembla, d'entrada, quedar-me tant cool com el color blau turquesa que lluieixen les models photoshopejades de les revistes...
Sempre passa igual... Per voler aprofitar coses de la temporada anterior i no "malgastar" uns eurus en l'acessori kitch de temporada, sempre acaba passant... T'acabes sentint com la versió barata d'allò que està de moda. I al no seguir al peu de la lletra la tendència, al declarar-te insurrecte, et fa sentir més out que els modelets de les cantants d'Eurovisió.
Aquest estiu és terreny "comanche" dels colors freds, ungles de blaus pastels i que fan mal als ulls... i des de la primavera que ens estàn matxacant amb un germà tunejat del blau marí de tota la vida (típic color de roba de iaiu) barrejat amb un toc de blau elèctric saturat que el fa un pèl més àcid. És la combinació de colors perfecta per fer-te sentir com un àlien si al juny no has aconseguit una mínima cadència torradeta a la pell.
Almenys tinc el consol que el color kiwi fa joc amb alguna cosa... amb el color blau de les venes que se'm veuen a través de la pell translúcida de les cames. El meu to natural de pell és "blanco nuclear". Per un dels capricis del metabolisme mutant femení, a partir d'un any en concret vaig deixar de posar-me morena, segurament, com a condemna per admetre, públicament, que odio aquest encegador sol d'estiu que tothom tan espera. Des d'aleshores que, a l'estiu, només desitjo viure de nit, com un vampir, cosa que no contribueix a canviar gaire el meu rostre pàl·lid. I ara hi caic...quan em miren pel carrer, no és perquè estigui bona, sinó perquè sóc capaç de reflectir tota la llum solar, com si estigués coberta d'escates de sardina, com els Cullen! És per això que he acabat pensant: ves a la platja d'un cony de vegada, ni que sigui una estona! Et poses crema solar del 30, que no és ni molt ni molt poc, i a veure si agafes una mica de color... que et queixes que estàs blanca, però tampoc fas res per solucionar-ho!
I dit i fet. M'he llevat, he esmorzat, he preparat la bossa de la platja i he agafat l'autobús per anar-hi. Un cop allà no he aguantat ni dos minuts prenent el sol. Com s'ho fan aquestes noies que van a la platja i no suen, ni es despentinen, tenen un moreno perfecte i sembla que han nascut per lluïr biquini? ( de temporada, és clar, no reciclat de dos anys anteriors, com el meu). Jo, tot i portar aigua i parasol, seria capaç de deshidratar-me a 20º a l'ombra! Fillesdeputatotes!!
Amb sensació de derrota i de tenir el biquini ficat completament dins de la ratlla del cul, com si fos un tanga-faixa, m'aixeco, me'l poso bé tan dissimuladament com puc i em dirigeixo a l'aigua amb tota la dignitat que m'és possible... tot i que m'estic cremant les plantes dels peus des de que m'he aixecat de la tovallola!
Quan arribo a la zona on la sorra ja està humida no puc reprimir un "Ahhhhhhhhhhhhhh...!!" en veu baixa, mentre dóno gràcies a Monstrusenyor per haver donat fi al meu caminar de velociraptor agònic. I ara és el moment de la veritat: el de comprovar amb el peu la diferència de temperatura entre l'aire calent i enganxós i l'element líquid i salat, barrejat amb refrigerant corporal humà, crema solar i altres elements difícils d'identificar... "Diossssssssss!!! Que freda està l'aigua collonssssssssssss!!" Renuncio al meu projecte d'entrada triomfant al regne de les ones a l'estil Kim Kardashian i m'acoto per fer-me un "baño checo", més en la línia d'una iaia artròsica. Que, per cert... Com s'ho fan aquestes senyores grans, rabassudes com un una pilota de platja, perquè se'ls hi aguantin aquells tirants, tan prims i rectes, a dos centrímetres de l'extrem d'una caigura lliure "hombros" avall?? No és que vulgui saber res de la visió resultant d'un accident a causa del desmai per esgotament d'un d'aquests tirants... però no puc estar-me de pensar-ho... potser quan sigui iaia ho sabré, si no em passo al nudisme!
Bé... per on anava? Ah, sí... estic a la vora de la mar, com la donzella que brodava el mocador, però ni rastre de la seda blanca i vermella, tú! Salto com una daina intentant esquivar els esquitxos de les onades, mentre penso que ha estat mala idea entrar a l'aigua en top less perquè no se'm marquin els tirants mentre em banyo. Cada any igual! Em poso morena just el dia que decideixo no fer top less i acabo amb la marca dels tirants tatuada en blanc nuclear sobre vermell gamba. I aquesta marca dura tot l'estiu! Tant se val les vegades que prenguis el sol després!
En fi... ja sóc a una fondària prudent però suficient per poder nedar una mica i descansar de tant complexe estiuenc i tanta merda! Només alguna ràfega de corrent més calenta del normal em fa recordar que, probablement, estic envoltada de pipí. Finalment aconsegueixo no pensar en res i, simplement, flotar. Em cabusso, bussejo una mica... Em sento com un peix a l'aigua. Mira que costa venir fins aquí... pero quan hi sóc em dic "Ho has de fer més sovint. L'aigua és el teu element". I en aquell moment, si em sortís una cua de peix, fugiria mar endins i no em sabria greu semblar una sardina, no com quan camino pels carrers, sentint-me com un llangardaix, amagant-me sota les ombres projectades pels edificis.
Ha arribat l'estiu... i em dic a mi mateixa que, aquest any, el passaré amb la dignitat intacta, encara que no em senti gaire trendy... Però aleshores, creua el meu pensament un llamp fugaç que amenaça amb esborrar el meu moment zen: arriben les Festes Majors!!! Agafo una bocanada d'aire, la retinc, i l'expulso de cop, intentant no repetir el procés massa vegades, per no hiperventilar-me. Quan aconsegueixo calmar-me intento començar a fer anar l'engranatge del pensament lògic i racional per escapar del pànic. L'estiu just acaba de començar... però la comèdia no s'acaba aquí! Paraula de menstruació!
Sempre passa igual... Per voler aprofitar coses de la temporada anterior i no "malgastar" uns eurus en l'acessori kitch de temporada, sempre acaba passant... T'acabes sentint com la versió barata d'allò que està de moda. I al no seguir al peu de la lletra la tendència, al declarar-te insurrecte, et fa sentir més out que els modelets de les cantants d'Eurovisió.
Aquest estiu és terreny "comanche" dels colors freds, ungles de blaus pastels i que fan mal als ulls... i des de la primavera que ens estàn matxacant amb un germà tunejat del blau marí de tota la vida (típic color de roba de iaiu) barrejat amb un toc de blau elèctric saturat que el fa un pèl més àcid. És la combinació de colors perfecta per fer-te sentir com un àlien si al juny no has aconseguit una mínima cadència torradeta a la pell.
Almenys tinc el consol que el color kiwi fa joc amb alguna cosa... amb el color blau de les venes que se'm veuen a través de la pell translúcida de les cames. El meu to natural de pell és "blanco nuclear". Per un dels capricis del metabolisme mutant femení, a partir d'un any en concret vaig deixar de posar-me morena, segurament, com a condemna per admetre, públicament, que odio aquest encegador sol d'estiu que tothom tan espera. Des d'aleshores que, a l'estiu, només desitjo viure de nit, com un vampir, cosa que no contribueix a canviar gaire el meu rostre pàl·lid. I ara hi caic...quan em miren pel carrer, no és perquè estigui bona, sinó perquè sóc capaç de reflectir tota la llum solar, com si estigués coberta d'escates de sardina, com els Cullen! És per això que he acabat pensant: ves a la platja d'un cony de vegada, ni que sigui una estona! Et poses crema solar del 30, que no és ni molt ni molt poc, i a veure si agafes una mica de color... que et queixes que estàs blanca, però tampoc fas res per solucionar-ho!
I dit i fet. M'he llevat, he esmorzat, he preparat la bossa de la platja i he agafat l'autobús per anar-hi. Un cop allà no he aguantat ni dos minuts prenent el sol. Com s'ho fan aquestes noies que van a la platja i no suen, ni es despentinen, tenen un moreno perfecte i sembla que han nascut per lluïr biquini? ( de temporada, és clar, no reciclat de dos anys anteriors, com el meu). Jo, tot i portar aigua i parasol, seria capaç de deshidratar-me a 20º a l'ombra! Fillesdeputatotes!!
Amb sensació de derrota i de tenir el biquini ficat completament dins de la ratlla del cul, com si fos un tanga-faixa, m'aixeco, me'l poso bé tan dissimuladament com puc i em dirigeixo a l'aigua amb tota la dignitat que m'és possible... tot i que m'estic cremant les plantes dels peus des de que m'he aixecat de la tovallola!
Quan arribo a la zona on la sorra ja està humida no puc reprimir un "Ahhhhhhhhhhhhhh...!!" en veu baixa, mentre dóno gràcies a Monstrusenyor per haver donat fi al meu caminar de velociraptor agònic. I ara és el moment de la veritat: el de comprovar amb el peu la diferència de temperatura entre l'aire calent i enganxós i l'element líquid i salat, barrejat amb refrigerant corporal humà, crema solar i altres elements difícils d'identificar... "Diossssssssss!!! Que freda està l'aigua collonssssssssssss!!" Renuncio al meu projecte d'entrada triomfant al regne de les ones a l'estil Kim Kardashian i m'acoto per fer-me un "baño checo", més en la línia d'una iaia artròsica. Que, per cert... Com s'ho fan aquestes senyores grans, rabassudes com un una pilota de platja, perquè se'ls hi aguantin aquells tirants, tan prims i rectes, a dos centrímetres de l'extrem d'una caigura lliure "hombros" avall?? No és que vulgui saber res de la visió resultant d'un accident a causa del desmai per esgotament d'un d'aquests tirants... però no puc estar-me de pensar-ho... potser quan sigui iaia ho sabré, si no em passo al nudisme!
Bé... per on anava? Ah, sí... estic a la vora de la mar, com la donzella que brodava el mocador, però ni rastre de la seda blanca i vermella, tú! Salto com una daina intentant esquivar els esquitxos de les onades, mentre penso que ha estat mala idea entrar a l'aigua en top less perquè no se'm marquin els tirants mentre em banyo. Cada any igual! Em poso morena just el dia que decideixo no fer top less i acabo amb la marca dels tirants tatuada en blanc nuclear sobre vermell gamba. I aquesta marca dura tot l'estiu! Tant se val les vegades que prenguis el sol després!
En fi... ja sóc a una fondària prudent però suficient per poder nedar una mica i descansar de tant complexe estiuenc i tanta merda! Només alguna ràfega de corrent més calenta del normal em fa recordar que, probablement, estic envoltada de pipí. Finalment aconsegueixo no pensar en res i, simplement, flotar. Em cabusso, bussejo una mica... Em sento com un peix a l'aigua. Mira que costa venir fins aquí... pero quan hi sóc em dic "Ho has de fer més sovint. L'aigua és el teu element". I en aquell moment, si em sortís una cua de peix, fugiria mar endins i no em sabria greu semblar una sardina, no com quan camino pels carrers, sentint-me com un llangardaix, amagant-me sota les ombres projectades pels edificis.
Ha arribat l'estiu... i em dic a mi mateixa que, aquest any, el passaré amb la dignitat intacta, encara que no em senti gaire trendy... Però aleshores, creua el meu pensament un llamp fugaç que amenaça amb esborrar el meu moment zen: arriben les Festes Majors!!! Agafo una bocanada d'aire, la retinc, i l'expulso de cop, intentant no repetir el procés massa vegades, per no hiperventilar-me. Quan aconsegueixo calmar-me intento començar a fer anar l'engranatge del pensament lògic i racional per escapar del pànic. L'estiu just acaba de començar... però la comèdia no s'acaba aquí! Paraula de menstruació!
dimarts, 19 de juny del 2012
El Consultori de la Dra.XX. Avui... Cybertorrats!!
Bona nit de nou... Benvinudes i benvinguts al meu consultori. En aquesta edició rebem amb els braços oberts la carta de la nostra estimada amiga Maria L. Us heu apuntat mai a una d'aquestes pàgines d'internet que serveixen, presumptament, per trobar parella i/o rollo i/o amistat i/o "lo que surja"? Doncs pareu atenció al relat que m'ha enviat la Maria L. per compartir els seus dubtes i divagacions amb nosaltres:
"Estimada Dra. XX,
Em dic Maria L. Em fa una mica de vergonya dir-li el que li vaig a dir... però ja fa gairebé dos anys que, a part de jo mateixa, no em toca ningú amb motius sexuals. No tinc res en contra dels homes en general, però no sé què em passa, que des de que vaig deixar la meva últma relació no trobo cap home adient perquè em faci una bona feina. Pretendents, n'he tingut, és clar, però no sabria què dir-li... De vegades tinc la sensació que només se m'acosta gent perturbada i malalta del cap. Sap què li vull dir? Ei! I que no tinc res en contra de la pobra gent que té alguna malaltia, pobrets! Però perquè m'han de venir tots a mi? No ho sé... és com si tigués un karma o algo... "Tant se val!"- em vaig dir un bon dia - "Treu-te aquestes històries del cap! Tu el que has de fer és conèixer gent nova i ja està."
I la manera més fàcil i ràpida de conèixer gent que se'm va acudir, va ser apuntar-me a una pàgina de contactes. Treballo moltes hores i de vegades no tinc gaire temps per sortir. A més, visc en un poblet molt petit i mal comunicat per una carretereta de mala mort plena de corves.
Vaig sentir a dir a una amiga meva, que havia trobat parella en una d'aquestes pàgines, que és tan fàcil i que va tan bé. Ella havia deixat una relació, i al cap de dos mesos ja havia trobat una mitja taronja perfecta per ella. Això si... es va deixar una pasta gansa en pàgines de contactes! Això em va animar a provar-ho a mi també. Vaig començar per una pàgina i vaig pensar que, segons com ho veiés, ja en provaria alguna altra.
Després de pasar amb paciència i bona cienca la sol·licitud d'alta i el qüestionari personal, que em van semblar eterns, vaig poder veure les fotografies dels homes inscrits a la pàgina. Ells em podien enviar missatges de xat o contactar-me per mail. Al cap de poc, vaig rebre el meu primer mail privat. Amb tota l'emoció del món, vaig obrir-lo i em vaig trobar això:
? ????
????????(?)(?)
???????(?)(♥)(?)
? ???????(?)(?)
??? ??? ?????
??? ??????????(?)(?)
??? ?????????(?)(♥)(?)
??? ??????????(?)(?)
??? ??????? ???????
??? ??????????????(?)(- )
?????? -??????????(?)(♥)(?- - )
??? ??????????????(?)(- )
??? ????????????????- ?
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)
??? ?(?)(♥)(?) ??????????(- )(♥)(?)
??? ??(?)(?) ???????????- (?)(?)
HOLAAA! ¿TE GUSTA? BUENO, LA VERDAD ES QUE ME LO COPIÉ DE UN MENSAJE
QUE RECIBÍ UN DIA Y ME ALEGRÓ EL DIA. ESPERO QUE, COMO MÍNIMO ESO SUCEDA
CONTIGO.
APARTE DE ESTO ME GUSTARIA CONOCERTE Y SE ME OCURRE
QUE PARA ROMPER EL HIELO TE PODRIA INVITAR A IR AL CINE O A TOMAR ALGO
EN LA PLAYA. SI ES EL CINE, ELIGE TU MISMA UNA PELICULA (QUE SEA EL CINE
LAUREN, PORFA, QUE ME HACEN DESCUENTO). REALMENTE ME DA IGUAL LA
PELICULA QUE ESCOJAS PORQUE HACE DIAS QUE NO VOY Y SEGURO QUE NO LA
HABRÉ VISTO. TE DEJO MI MOBIL POQUE NO PODRÉ CONTESTARTE POR AQUI PORQUE
AHORA MISMO NO ESTOY ABONADO (TENGO UN PERFIL MÍNIMO QUE SOLO PUEDO
ENVIAR UN UNICO MAIL A ALGUIEN QUE ME ATRIGA PERO A QUIEN NO CONOZCA O
NO HAYAMOS HABLADO NUNCA (OSEA....EN RESUMEN....PARA
ABREVIAR...TU!!!...JAJAJA!)...Y, COMO DIGO, NO TE PODRÉ LEER NI
CONTESTAR POR AQUÍ. TAMBIÉN SOY
_____________________________
XXXX_XXXX EN BA_DE_BA_DOO
O
XXXX - XXXX - XXXX A YATEDIGO
______________________________
YO CREO QUE LO MEJOR ES LO DEL MOBIL, PERO BUENO, AQUI HAY GENTE MUY
DESCONFIADA Y NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS. TU PERFIL, EN PRINCIPIO NO
ME PRODUCE DESCONFIANZA, AL CONTRARIO, ME ATRAES ALGO Y TENGO CURIOSIDAD
POR CONOCERTE. EN EL FONDO DEL FONDO DEL FONDO DEL FONDO (JAJAJA!)
BUSCO UNA RELACIÓN SERIA Y DE CONVIVENCIA, PERO BUENO..EN EL FONDO DEL
FONDO...
POR OTRA PARTE NO SÉ QUE PODRIAS TU QUERER DE MI QUE NO
FUERA AMISTAD TENIENDO EN CUENTA QUE SOY SOLTERO, SIN HIJOS Y UN
POQUITITO MAYOR QUE TRABAJANDO DE (NO TE LO DIGO..O DE MOSSO..O DE
BOMBERO..O DE FUNCIONARIO EN LAS PRISIONES). QUIERO DECIR QUE A LO MEJOR
NO TENEMOS MUCHO EN COMUN, PERO BUENO, COMO ME ATRAES PREFIERO QUE LO
TUYO LO DIGAS TU (EN SU MOMENTO Y SE TERCIA, CLARO, DE MOMENTO UNA
AMISTAD Y UN CINE O PASEAR SUPONGO QUE ESTÁ BIEN).
MUCHOS SITOS, CARI!
XXX
:))
Després d'aquest profús discurs escrit CRIDANT, vaig haver de plegar de terra les lentilles, que m'havien caigut de lo eixuts que se m'havien quedat els ulls. Seguidament de posar-me les "gafes del serca" i pendre'm un a til·la a fi de serenar-me, vaig fer unes quantes respiracions mentre em repetia, com un mantra "Ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal, ets capaç d'atraure un home normal..." Al finalitzar la tercera vegada que m'ho repetia mentalment, va caure un llamp a casa meva que va fer petar tota la instal·lació elèctrica, amb xarruscada de PC inclosa.
Avui, una setmana desprès, l'escric des del meu nou portàtil de segona mà. El tècnic em va assegurar que els llamps no podien afectar-lo, a menys que estigués endollat carregant la bateria durant una tempesta elèctrica enmig del Lighting Field de Walter de Maria. Tot i així, li escric amb temor, Dra.XX. Què he de fer? Accepto la meva sort i em llenço a la piscina, a risc d'acabar tallada a trossets dins d'una bossa d'escombraries? Em resigno a passar la resta de la meva vida dedicada al cel·libat i la recerca espiritual en una cel·la de Montserrat? M'adscric al programa de testimonis protegits i em canvio de nom? Què més puc fer? Estic desesperada. Espero amb ànsia el seu consell.
Atentament,
Maria L."
Estimada Maria,
Et seré franca i només et faré una pregunta: a la pàgina de contactes vas posar-te de nick Maria L.? Reina, no em vull imaginar quin serà el teu congnom real, però si poses pseudònim de pilingui, és ben normal que t'acossin els mancats d'afecte i d'algun que altre bull. Dóna gràcies si encara no te n'has trobat algun que et demanava preu. Perquè te l'has trobat, no? Si és que és normal dona... Dónes missatges contradictoris als homes amb un nom així. Els hi tiba el nervi que connecta l'escrot amb el cervell i no poden pensar amb serenor. Ho entens, Maria? Canvia't el nom. Definitivament, és la teva millor opció si vols canviar el teu target. O això, o et dediques al porno i de passada treus el teu poble de l'anonimat i li dónes un lloc al mapa. Potser així aconsegueixes fer uns calerons, que et votin com alcaldessa del poble, i aleshores podràs canviar la merda de carretera que teniu. Amb una actitut positiva, tot són ventatges, ja ho veuràs!
Una abraçada afectuosa. Sempre teva:
Dra. XX.
dimecres, 6 de juny del 2012
La Menstruació al Showroom Primavera de Reus!
Nenes i nens! Demà ens baixa la regla! Ja ho diuen, que la tía María t'acompanya en tots els teus viatges, i la nostra incursió al Showroom Primavera de Reus no podia ser menys!
Bromes a part: l'empresa d'enquadernació artesanal Books and Box i les il·lustracions de Drip Drap Creacions, (o sigui, naltrus) uneixen forces per posar a l'abast del públic una col·lecció de llibretes, cada una amb un dibuix personal i intransferible!
Podeu trobar-les a partir de demà al Showroom Primavera de Reus. El Showroom és un mercat d'artesans independents de Reus que cooperen per organitzar una fira on no només hi ha paradetes de handycrafts i tota mena de munades, també hi haurà actuacions en directe, art... tot per crear un ambient festiu. T'ho pedràs?
Que no saps on i quan? A Reus, al Raval Robuste 36, de 10 del matí a 9 del vespre. Obert al públic del 7 al 10 de juny. Entrada gratuïta. També pots trobar-nos al Facebook, Twitter i al blog showroomreus.blogspot.com.es
Bromes a part: l'empresa d'enquadernació artesanal Books and Box i les il·lustracions de Drip Drap Creacions, (o sigui, naltrus) uneixen forces per posar a l'abast del públic una col·lecció de llibretes, cada una amb un dibuix personal i intransferible!
Podeu trobar-les a partir de demà al Showroom Primavera de Reus. El Showroom és un mercat d'artesans independents de Reus que cooperen per organitzar una fira on no només hi ha paradetes de handycrafts i tota mena de munades, també hi haurà actuacions en directe, art... tot per crear un ambient festiu. T'ho pedràs?
Que no saps on i quan? A Reus, al Raval Robuste 36, de 10 del matí a 9 del vespre. Obert al públic del 7 al 10 de juny. Entrada gratuïta. També pots trobar-nos al Facebook, Twitter i al blog showroomreus.blogspot.com.es
Etiquetes de comentaris:
Books and Box,
Drip Drap Creacions,
il·lustracions,
llibretes,
Reus,
Showroom Primavera
dimecres, 30 de maig del 2012
SOLTERES EN TERRA HOSTIL
S’acosta la guerra, noies!!Treieu les pintures i les armes afilades que us jugareu la vida ben aviat! S’acosten moments tensos dins el vostre cercle d’amistats i males mirades entre els familiars. S’acosten….LES BODES!!!
En un escenari tan dur per a les solteres com les bodes - i sí, he dit solterES perquè és evident que els homes solters difruten les bodes perquè són terreny abonat per a polvos fàcils - les femelles solteres just al punt de coure (és a dir, que a d’aqui mitja hora se’ns passarà l’arròs, segons la societat) som vistes com animals ferotges que s’han acabat d’escapar de la gàbia del zoo ambulant dels Feaks. Se’ns ha d’acorralar i llençar-nos un “dardo” tranquilitzant per a que entrem en raó i ens casem ja d’una puta vegada... i no fem estralls com, per exemple, arrapar-nos a la cama del nuvi, com gosses, i fer-nos-el dret allà mateix. Un drama, la visió que tenen de naltros, carai! I un drama, també, com aquesta pressió social ens acosta a creure’ns que som unes violadores en potència.
Hem de ser fortes, companyes!! Se’ns atacarà amb ganes de fer mal, les tietes són afilades i punyeteres i diràn que estàs molt guapa – les dones ja ho fem això, abans que res un repàs del look i un “nenaquingoigquefaaaaaas!” + dos petons + primer atac indiscriminat “vens solaaa?”. Ja la tenim aquí! Primera estocada apuntant a la ferida de guerra. Només ha estat una rascada però és l’avis de tot ja ha començat i toca aguantar i resistir!
Per fer-vos la guerra molt més fácil tot seguit us donem quatre idees sobre la supervivencia bàsica en bodes/batejos/comunions/aniversaris de casats i altres batalles familiars. Preneu nota si us plau!
1 – Al tanto amb les àvies. Són les pitjors. L’experiència les ha fet letals, hàbils i cruentes. Saben com acorralar-nos i, el que és pitjor, quan tenen un objectiu fixat no el deixen fins assolir-lo. Camineu de cantó i no establiu contacte visual, els seus ulls tendres d’àvia que fa ganxet són una farsa per a que us obriu a elles!!! Noooooo!!! Us preguntaràn alguna macabra versió de “ I tu nena, quan et casaràs? Que el temps va passant, eh?! Jijijiji (rialleta d’àvia entranyable però punyetera a l’estil “ja t’he fotut!”)”. Respireu a fons. Era un atac esperat. Contesteu sense abandonar el to de noia afable i encantadora i, sobretot, seguiu avançant sense mirar enrere.
2 – Eviteu les zones perilloses. La zona del jovent és de les pitjors. Sembla segura, però no, ja us diem que no ho és... S’hi amaguen espècies perilloses com les antigues amigues o cosines llunyanes que s’han casat i tot i tenir la teva edat han digievolucionat i s’han convertit en unes lloques arrogants. Controleu les ganes de començar a demanar firmes per la legalització d’ús d’armes de foc al nostre país i somrigueu mentre se us ametralla “ jo no sé si podria seguir soltera, ara que tinc al MEU HOME I LA CANALLA... No sé què faria sense ells... Eh carinyu? (pregunta acompanyada d’una onomatopeia de l’home en qüesitió) Aviam si fas pensament aviat, tu també, eh reina? “
3- Cuidaaaaaaaaoooo!!! que per la dreta s’acosten els formatges curats (antítesis dels iogurins). Són un obstacle fàcil de superar però la seva ja massa evident borratxera els fa empalagosos i enganxosos i inmunes als atacs que els hi volem propinar. El seu cervell, funcionant en slow motion per l’alcohol, els fa pensar que si s’insinuen prou, et podràn fotre la mà a l’escot i que a sobre t’agradarà.... “Seeee...!! Tomatomatoma!!!- pensen. Pòtols! Aquí hem de recòrrer a la nostra agilitat sobre talons. Serem artistes de l’engany i la disfressa. No infravaloreu els amagatalls bàsics com cortines, sota les taules, posar-vos una americana i fumar un puro per despistar... Foneu-vos amb el decorat....be a camaleon, my friend!
4- Ara ve lo fort. El llop disfressat d’ovella. L’àngel caigut i convertit en exterminador. Satanàs caigut a la terra i, de rebot, a la boda. La núvia!! La personificació dels nostres desitjos i de les nostres pors. Ens posseeix l’esperit de l’Uma Thurman a Kill Bill i treiem els nostres coneixements de kung-fú adquirits a través del cinema per manetnir la nostra ment a ratlla i els nostre cos preparat. Ens pressionarà com un bon comercial de jazztel amb la seva eufòria i voldrà compratir amb nosaltres la seva felicitat repetint incansablement que estar casada solucionarà els teus problemes i que ella “abans era com tu i no hi creia pas i no es volia casar i ja veus!! jijijijiji” Cuidaaaooooooo!! Tapeu-vos les orelles! Això és com el cant de les sirenes!! Sigueu fortes!! Digueu NO a la implantació artificial massiva d’eufòria al vostre cervell!!
En fi, companyes de trinxera, serà una guerra dura i acarnissada però en sortirem victorioses!! El premi que cadascú se’l trii: tornar la putada muntant un bodorrio i fent-les passar putes als convidats que tan cruelment us han volgut ensorrar en les arenes movedisses de la pressió social, fotre al sistema i demostrar que hi ha vida més enllà de la solteria, transmutant-vos en superheroïnes dedicades a fer el bé, evitant les bodes pasteloses... Feu ús de la vostra imaginació, sobreviviu per explicar-ho i tanqueu-vos en un búnquer, sota casa vostra, per planejar la vostra venjança particular. Nosaltres us fem costat!! Paraula de menstruació.
En un escenari tan dur per a les solteres com les bodes - i sí, he dit solterES perquè és evident que els homes solters difruten les bodes perquè són terreny abonat per a polvos fàcils - les femelles solteres just al punt de coure (és a dir, que a d’aqui mitja hora se’ns passarà l’arròs, segons la societat) som vistes com animals ferotges que s’han acabat d’escapar de la gàbia del zoo ambulant dels Feaks. Se’ns ha d’acorralar i llençar-nos un “dardo” tranquilitzant per a que entrem en raó i ens casem ja d’una puta vegada... i no fem estralls com, per exemple, arrapar-nos a la cama del nuvi, com gosses, i fer-nos-el dret allà mateix. Un drama, la visió que tenen de naltros, carai! I un drama, també, com aquesta pressió social ens acosta a creure’ns que som unes violadores en potència.
Hem de ser fortes, companyes!! Se’ns atacarà amb ganes de fer mal, les tietes són afilades i punyeteres i diràn que estàs molt guapa – les dones ja ho fem això, abans que res un repàs del look i un “nenaquingoigquefaaaaaas!” + dos petons + primer atac indiscriminat “vens solaaa?”. Ja la tenim aquí! Primera estocada apuntant a la ferida de guerra. Només ha estat una rascada però és l’avis de tot ja ha començat i toca aguantar i resistir!
Per fer-vos la guerra molt més fácil tot seguit us donem quatre idees sobre la supervivencia bàsica en bodes/batejos/comunions/aniversaris de casats i altres batalles familiars. Preneu nota si us plau!
1 – Al tanto amb les àvies. Són les pitjors. L’experiència les ha fet letals, hàbils i cruentes. Saben com acorralar-nos i, el que és pitjor, quan tenen un objectiu fixat no el deixen fins assolir-lo. Camineu de cantó i no establiu contacte visual, els seus ulls tendres d’àvia que fa ganxet són una farsa per a que us obriu a elles!!! Noooooo!!! Us preguntaràn alguna macabra versió de “ I tu nena, quan et casaràs? Que el temps va passant, eh?! Jijijiji (rialleta d’àvia entranyable però punyetera a l’estil “ja t’he fotut!”)”. Respireu a fons. Era un atac esperat. Contesteu sense abandonar el to de noia afable i encantadora i, sobretot, seguiu avançant sense mirar enrere.
2 – Eviteu les zones perilloses. La zona del jovent és de les pitjors. Sembla segura, però no, ja us diem que no ho és... S’hi amaguen espècies perilloses com les antigues amigues o cosines llunyanes que s’han casat i tot i tenir la teva edat han digievolucionat i s’han convertit en unes lloques arrogants. Controleu les ganes de començar a demanar firmes per la legalització d’ús d’armes de foc al nostre país i somrigueu mentre se us ametralla “ jo no sé si podria seguir soltera, ara que tinc al MEU HOME I LA CANALLA... No sé què faria sense ells... Eh carinyu? (pregunta acompanyada d’una onomatopeia de l’home en qüesitió) Aviam si fas pensament aviat, tu també, eh reina? “
3- Cuidaaaaaaaaoooo!!! que per la dreta s’acosten els formatges curats (antítesis dels iogurins). Són un obstacle fàcil de superar però la seva ja massa evident borratxera els fa empalagosos i enganxosos i inmunes als atacs que els hi volem propinar. El seu cervell, funcionant en slow motion per l’alcohol, els fa pensar que si s’insinuen prou, et podràn fotre la mà a l’escot i que a sobre t’agradarà.... “Seeee...!! Tomatomatoma!!!- pensen. Pòtols! Aquí hem de recòrrer a la nostra agilitat sobre talons. Serem artistes de l’engany i la disfressa. No infravaloreu els amagatalls bàsics com cortines, sota les taules, posar-vos una americana i fumar un puro per despistar... Foneu-vos amb el decorat....be a camaleon, my friend!
4- Ara ve lo fort. El llop disfressat d’ovella. L’àngel caigut i convertit en exterminador. Satanàs caigut a la terra i, de rebot, a la boda. La núvia!! La personificació dels nostres desitjos i de les nostres pors. Ens posseeix l’esperit de l’Uma Thurman a Kill Bill i treiem els nostres coneixements de kung-fú adquirits a través del cinema per manetnir la nostra ment a ratlla i els nostre cos preparat. Ens pressionarà com un bon comercial de jazztel amb la seva eufòria i voldrà compratir amb nosaltres la seva felicitat repetint incansablement que estar casada solucionarà els teus problemes i que ella “abans era com tu i no hi creia pas i no es volia casar i ja veus!! jijijijiji” Cuidaaaooooooo!! Tapeu-vos les orelles! Això és com el cant de les sirenes!! Sigueu fortes!! Digueu NO a la implantació artificial massiva d’eufòria al vostre cervell!!
En fi, companyes de trinxera, serà una guerra dura i acarnissada però en sortirem victorioses!! El premi que cadascú se’l trii: tornar la putada muntant un bodorrio i fent-les passar putes als convidats que tan cruelment us han volgut ensorrar en les arenes movedisses de la pressió social, fotre al sistema i demostrar que hi ha vida més enllà de la solteria, transmutant-vos en superheroïnes dedicades a fer el bé, evitant les bodes pasteloses... Feu ús de la vostra imaginació, sobreviviu per explicar-ho i tanqueu-vos en un búnquer, sota casa vostra, per planejar la vostra venjança particular. Nosaltres us fem costat!! Paraula de menstruació.
dimecres, 16 de maig del 2012
M'agradaria Ca-TAR TAR TAR!!
Hola a tothom! Com bé recordareu els seguidors del blog, la setmana passada La Menstruació va assistir de públic a La Segona Hora on vam guanyar un val per a dues persones per fer un tast de cervesa a La Cervesera Artesana que hi ha al carrer Sant Agustí de la ciutat comptal. El cas és que la data per fer el tast no es podia canviar i només va poder anar-hi una servidora. La cosa era trobar algú altre que també li anés bé aquell dia, i al final, en vaig trobar dos (un dels dos va pagar, no me'ls van deixar colar per la patilla), en Paolo i la Daniela, dos napolitans afincats a Barcelona sense por a començar la setmana amb unes birres entre pit i esquena. Aquesta és l'actitut, sí senyor!
I així de cofois estàvem entre tastet i tastet! La vetllada havia començat amb una visita tècnica a la fàbrica de cervesa particular que poseeix el local. Segons ens van dir, és la primera cerveseria-fàbrica-de-cervesa de Barcelona i part de l'estranger... I ens ho creiem, perquè nosaltres tampoc no n'hem vist cap més en tota la geografia catalana. La fàbrica vindria a ser... una habitació petita amb unes tines metàl·liques molt grosses connectades entre sí per uns tubs, on amb prou feines hi cabíem els 13 o 14 que érem. Allí ens van explicar els tipus de cervesa que hi ha, els ingredients que es fan servir per fer-la i el procés d'elaboració artesanal. No m'extendré en aquest punt perquè hi ha la informació molt ben explicada a la web d'aquesta gent (lacervesera.net)
Acabada aquesta part de la visita, ens entaulàvem, i un somelier cerveser molt trendy ens puntualitzava per a què ens serviria tota la teoria que ens havien explicat minuts abans. La cervesa no es cata com el vi!! No s'hi val a començar a remenar el got, que se'n va tota l'espuma i tot l'aroma en orris! Primer olorar, després remenar, tornar a olorar, mirar l'escuma i, després de fer un glop, tastar. Cada ingredient, la malta i el llúpul, ajuden a donar tocs d'aroma i sabors diferents a cada cervesa. Sobretot s'ha d'estar atent amb l'olor, perquè va canviant des de que se serveix fins que s'acaba la consumició. Tot un món, tu! I amb les quatre cerveses que ens van posar, acompanyades per un pica pica, es va fer el que bonament es va poder!
L'experiència val la pena, ara quan anem a beure cervesa "por ahí" podem fer una mica el merda fent veure que en sabem o podem salvar vides advertint als ignorants que no posin la copa de cantó a l'hora d'abocar-hi el contingut d'una cervesa comercial, amb la finalitat que no faci espuma. Bebedors de birra del món!! Poseu el got recte i deixeu que pugi l'escuma! Espereu-vos una mica a omplir el got, no sigueu ànsies! Que si la cervesa no fa escuma us bebeu el CO2 artificial afegit a la cervesa i us farà pupeta a la panxa! Ja esteu avisats!
Ara també som capaços de detectar en la cevesa olor a plàtan, cireres, herba, cafè, xocolata i altres olors frikis sense hiperventilar-nos. Estem fets uns cracks! Això sí, la sessió sencera de teoria de la cervesa i la cata, duren ben bé des de les nou del vespre fins tres quarts de dotze de la nit. És un intensiu en tota regla!
Una sola cosa ens va extranyar, i és que després de tot, i ja que érem allí, vam voler fer un parell de tapes i la cuina ja era tancada. Senyors de La Cerveseria, la cata no és un ganxo? Doncs no deixeu la gent sense sopar! P'álante, no? Montámo unah mesáh? En fi... és la nostra opinió! Será que vaig agafar el ritme a la italiana.... o no... el cas és que vam acabar menjant uns espaguetti a l'estil de la mamma de la Daniela at "Paolo's house". Ara ja sé quin és el secret de la pasta italiana! WOHA HAHAHAHÁ!! Però això si que no us ho penso revelar! Paraula de Menstruació!!
Etiquetes de comentaris:
cata,
La Cervesera Artesana,
La Segona Hora
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














